Les eleccions d'aquest diumenge decidiran el futur polític de Catalunya, amb la tria dels 135 representants que s'asseuran al Parlament de Catalunya. El resultat dels comicis també ha de decidir qui serà el pròxim president o presidenta de la Generalitat, amb tres favorits segons les enquestes: el socialista Salvador Illa, el republicà Pere Aragonès i la juntaire Laura Borràs.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
L'aritmètica parlamentària serà clau en la decisió final dels partits de cara a possibles aliances electorals. En aquest sentit, els independentistes han signat un manifest en què descarten qualsevol mena de pacte amb els socialistes, sigui quin sigui el resultat electoral. Tot i això, les veus que donen per fet un tripartit entre ERC, PSC i Comuns no han parat, ja que per part dels republicans el signant no va ser el candidat a la Generalitat, Pere Aragonès, sinó Sergi Sabrià.
També Salvador Illa ha repetit per activa i per passiva que no hi ha cap acord amb ERC i que no hi haurà cap independentista si ell arriba a governar Catalunya. Més enllà del que puguin dir uns i altres, està clar que la xifra de vots i escons de cadascun, així com l'ordre dels partits, serà important a l'hora d'establir els pactes posteriors. En aquest sentit, deixant de banda el que hagin dit o fet uns i altres, l'escenari serà diferent si el PSC guanya les eleccions o no les guanya, com també ho serà si ERC queda per davant de JxCat o no.
Els condicionants externs de cara a la presidència
Tot i que Illa, Aragonès i Borràs són els tres candidats que tenen més opcions a presidir la Generalitat, no cal descartar cap escenari i que la presidència recaigui sobre una altra persona. En aquest sentit, cal recordar que el 2015, la CUP va vetar la presidència d'Artur Mas, mentre que el 2017, el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir no portar a votació la investidura telemàtica de Carles Puigdemont, que havia marxat a Bèlgica després dels fets d'octubre del 2017.
Així mateix, cal no oblidar que altres aspectes externs poden influir, com la investigació per diversos presumptes delictes en què està immersa la juntaire Laura Borràs, quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. I per últim, no es pot descartar tampoc que els partits no es posin d'acord i Catalunya hagi de repetir les eleccions, un fet que en la política espanyola ja s'ha produït dues vegades: el 2016 i el 2019.
Segons els darrers sondejos, qualsevol dels tres podria ser el guanyador dels comicis, amb cert avantatge pel PSC i JxCat, amb Esquerra perdent pistonada respecte de les primeres enquestes que donaven Pere Aragonès com a gran favorit. Caldrà veure, però, quin desgast ha suposat per Salvador Illa la polèmica per la seva negativa a realitzar-se un test d'antígens abans dels dos darrers debats, així com quines seran les conseqüències que tindrà per Laura Borràs l'impuls final del PDeCAT, que fan molt factible la seva entrada al Parlament.