Els principals partits que es presenten al 14-F comparteixen que, després d'haver viscut la pitjor campanya turística de la història, la demarcació de Tarragona ha d'entomar les assignatures pendents en la matèria. Les formacions coincideixen en la necessitat de potenciar els actius patrimonials, paisatgístics i gastronòmics del territori més enllà del bon clima i les platges, i procurar que també siguin atractius per al visitant de proximitat. Un corredor segur a l'aeroport de Reus, plans de reactivació i bons turístics són algunes propostes electorals que fan per pal·liar la covid-19, que ha deixat unes pèrdues de 4.500 MEUR. Mentrestant, cada cop més partits recelen del futur de Hard Rock i dubten que s'acabi convertint en una realitat.
El 2019 el turisme va generar el 25% del PIB de la demarcació de Tarragona, però el 2020, sense visitants estrangers i amb la mobilitat interior molt limitada, el sector va tocar fons. La pandèmia ha evidenciat els punts febles d'un model que tradicionalment ha concentrat l'activitat a la Costa Daurada centre, on s'apleguen una gran planta hotelera, càmpings, segones residències i PortAventura. Els principals reptes fa anys que estan damunt la taula: la desestacionalització —aconseguir un gruix suficient de visitants durant tots els mesos de l'any— i la diversificació —apostar per més actius que el 'sol i platja'.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Els candidats al 14-F consultats coincideixen en la importància del turisme i en la necessitat de complementar l'oferta actual. Només la CUP i En Comú Podem aposten clarament per un canvi radical de model, amb menys impacte sobre el medi ambient i menys precarietat laboral. Totes les formacions creuen que hi ha marge per impulsar actius com el turisme enològic i gastronòmic, el patrimoni romà i el de la ruta del Cister, o el valor paisatgístic de les zones de muntanya d'interior i el Delta de l'Ebre.
El PSC avala reforçar tots aquests àmbits però també incentivar el turisme esportiu. La número u de la candidatura, Rosa Maria Ibarra, opina que els Jocs Mediterranis «van mostrar Tarragona al món com un pol esportiu important» i lamenta que l'Anella Mediterrània estigui infrautilitzada. Ciutadans (Cs) es compromet a revisar el pla de Turisme de Catalunya i l'estratègia de màrqueting per revertir el «deteriorament» ocasionat pel procés. El seu cap de llista, Matías Alonso, anuncia bons turístics de 500 euros perquè les famílies facin despesa a Catalunya.
ERC creu que en el context actual el turisme de proximitat i posicionar la demarcació en clau interna ha de ser prioritari. La cap de llista, Raquel Sans, planteja que una taula mixta entre Govern, agents locals i representants del sector seria una bona eina per definir quin ha de ser el model. El PDeCAT defensa invertir tant en el mercat de proximitat com en l'internacional. El seu cap de llista, Marc Arza, subratlla que es creuen el turisme i que cal fer promoció del conjunt d'actius del territori i d'una «oferta diferenciada».
Els partits coincideixen que ara la prioritat és salvar el teixit turístic de la crisi de la covid i prioritzar les ajudes als negocis que es veuen més afectats per les restriccions. El cap de llista de JxCat, Albert Batet, vol que s'adeqüi un corredor turístic segur a l'aeroport de Reus per permetre l'entrada de visitants internacionals, tal com van fer a les illes Canàries. «Cal una administració que sigui facilitadora i un Govern que entengui quines oportunitats té el territori», defensa Batet.
En Comú Podem reivindica un nou paradigma basat en la qualitat i la sostenibilitat. El cap de llista, Jordi Jordan, considera que si es vol acabar amb els baixos salaris la riquesa que genera el turisme ha d'anar en benefici de les petites empreses i no de les grans companyies. La CUP considera que l'actual model és «caduc», genera desigualtats econòmiques i ha «trinxat» el litoral. La cap de llista dels anticapitalistes, Laia Estrada, proposa un pla de reconversió i desmantellar ports esportius, passejos marítims i recuperar sistemes dunars i prats de posidònia.
El procés i un discurs «turismofòbic» sorgit els darrers anys han restat turistes al territori, segons lamenta la cap de llista del PP, Inma Rodríguez. Els populars plantegen un pla d'emergència pel 2021 amb un IVA superreduït, més inversió en promoció a càrrec de la Generalitat i una gestió «professional» de l'àmbit turístic. El número 2 de Vox al 14-F, Sergio Macián, censura la permissivitat amb el 'top manta' i amb la venda ambulant il·legal. En un context de pandèmia, Vox aposta per eliminar la taxa turística, doblar les línies d'avals públics i perquè els negocis no paguin impostos quan se'ls obligui a tancar.
Dubtes creixents sobre Hard Rock
La crisi econòmica global derivada de la covid-19 pot acabar donant l'estocada definitiva a inversions com la de Hard Rock al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou. Batejat el 2012 com a BCN World i redimensionat posteriorment a la baixa, el complex turístic, comercial i recreatiu previst a la vora de PortAventura només és una realitat, a hores d'ara, sobre el paper. La CUP i En Comú Podem rebutgen frontalment el projecte, i ERC opina que necessita un replantejament.
Laia Estrada (CUP) sospita que «fins i tot els promotors són conscients que no tirarà endavant» i subratlla que l'operació entre l'Incasòl i Hard Rock amaga una transferència de 120 MEUR públics «per salvar els mobles a la Caixa». Per això, recorda, han portat la Generalitat davant l'Oficina Antifrau. Els anticapitalistes rebutgen un projecte que perpetua un model «depredador» i aposten per retornar els terrenys expropiats als antics propietaris pels «quatre duros» que els van pagar.
Jordi Jordan (ECP) coincideix que el de Hard Rock no és un projecte positiu per al territori perquè demanda més recursos hídrics, pivota sobre «l'especulació» i està vinculat a «macro hotels i casinos a l'estil de las Vegas». «És oposat al nostre model turístic i, a més, s'han posat més de 100 MEUR d'aval quan encara no se sap si el projecte s'acabarà portant a terme. El nostre posicionament és contrari», resumeix el cap de llista.
Raquel Sans (ERC) explica que el paper dels republicans al Govern és el de «facilitador d'una relació entre privats», però deixa clar que la seva línia vermella és que «ni un euro públic es pot destinar al projecte». Sans recorda que el pla ha quedat un any en suspens per l'anul·lació del PDU per part del TSJC i que la multinacional ha demanat tres pròrrogues per comprar els terrenys. ERC opina que, tant des de l'administració com dels privats, «aquest és un projecte que cal replantejar».
Per contra Marc Arza (PDeCAT) veu «indispensable» el projecte de Hard Rock o «un de similar» per disposar «d'una oferta diferenciada, allargar la temporada i seguir fent camí en el turisme de valor afegit». Arza recorda que el que avui és PortAventura també va viure contratemps i creu que Hard Rock té intenció de tirar-lo endavant. En cas que la firma nord-americana se'n desdigui, aposta per mantenir el projecte de la mà d'altres inversors.
Albert Batet (JxCat) també creu que s'ha de «lluitar» per aconseguir que Hard Rock esdevingui una realitat perquè «és la inversió més important que podem tenir al nostre territori». «És generació de llocs de treball a la demarcació amb més atur i, davant d'això, hem de ser més facilitadors que mai», defensa. Batet veu l'impacte de Hard Rock en uns termes similars al que va tenir PortAventura als anys 90: «va impulsar el turisme familiar i d'oci, va permetre passar d'una planta de tres a quatre estrelles i incrementar les retribucions laborals».
Rosa Maria Ibarra (PSC) garanteix que impulsaran el projecte perquè significa «molts llocs de treball i complementar l'oferta», però «sense que això signifiqui un euro públic per un privat i que alguns facin negoci». En aquest sentit, reivindica que la relació del Govern amb els inversors ha de ser clara. «Sí al projecte, però amb total transparència», resumeix. Els socialistes recorden que l'acord que van subscriure amb CiU per impulsar BCN World anava vinculat a un pla de reindustrialització i a un retorn social de l'1% de la inversió.
Matías Alonso (Cs) afirma que, tot i no compartir la rebaixa fiscal que es va fer al joc, estan a favor del projecte. Critica que el Govern no s'ha vist com un soci fiable als ulls dels inversors i creu que a dia d'avui té poca viabilitat. D'una banda, diu, per la pandèmia, i de l'altra, per la mala imatge exterior que s'ha donat de Catalunya els darrers anys. «No veiem que Hard Rock estigui disposat a posar damunt la taula els diners que calen per posar-lo en marxa. Fa cinc anys que hauria d'estar funcionant i avui encara és fer volar coloms», lamenta.
La Generalitat «ha venut fum»
Inma Rodríguez (PP) creu que la Generalitat «ha venut fum» amb Hard Rock. Els populars es posicionen a favor de tot aquell projecte que generi llocs de treball, riquesa, dinamització econòmica i turística, tot i que també demanen atendre "l'emergència" que viuen els hotels, càmpings i PortAventura arran de la covid. Rodríguez creu que un projecte com el de Hard Rock pot convertir el territori en "un referent de turisme sostenible" i complementar l'oferta.
Finalment, Sergio Macián (Vox) exposa que veuen amb bons ulls totes les iniciatives que puguin traduir-se en més inversió, riquesa i llocs de treball. Macián avisa, però, que «sempre sospitem d'aquells projectes on hi hagi la Generalitat» i lamenta que porti tant de temps damunt la taula. Vox reclama a les administracions que tractin aquesta qüestió «amb la major diligència i rigor».