No se m'acut pitjor manera que començar el perfil d'una candidata de la CUP, d'una dona valenta i empoderada, que parlant del seu home. Per tant ho faré. En les darreres eleccions, aquella funesta votació convocada pel fantasmagòric M. Rajoy, el candidat de la CUP per la circumscripció de Tarragona va ser el reusenc Xavi Milian, que és la parella de Laia Estrada. Recordo haver-lo entrevistat en aquella ocasió i que em va impressionar la solidesa del seu discurs i la primera autocrítica ben estructurada sobre els fets d'Octubre, poques setmanes després del xoc.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
No li va anar bé a Milian, ni al conjunt de la CUP, que en aquells moments ja començava a desimplicar-se a poc a poc del chicken game de Junts i ERC. En aquella ocasió, a ca la CUP ja es deia que la seva revolució dels somriures passava per ensenyar les dents. La formació anticapitalista no va obtenir representació. Però el nucli cupaire al Camp de Tarragona és sòlid de fa molts anys i té més moral que l'Alcoià. Han tornat a apostar per encapçalar la llista per algú d'aquest nucli dur —i de la mateixa casa—, però ara de la banda tarragonina, quedant la poderosa facció reusenca en segon lloc de la llista, a mans d'Edgar Fernández. Són eventualitats que segons diuen al partit són secundàries, perquè són dels d'entre tots ho farem tot. Però l'elecció d'Estrada demostra que a la CUP no estan per hòsties i volen recuperar escó al Parlament per Tarragona.
Laia Estrada té trenta-vuit anys i és tarragonina de soca-rel. Filla d'un conegut sindicalista, va créixer al barri de Sant Pere i Sant Pau i ja comença a tenir una experiència considerable com a regidora de l'Ajuntament de Tarragona, amb fama de combativa. De fet va ser la consellera municipal que va destapar l'escàndol INIPRO que encara du de corcoll l'exalcalde socialista Ballesteros. Estrada no desperta gaires simpaties fora del partit i ha volat alguns ponts de diàleg a la ciutat. També dins del partit hi ha hagut algun dubte de la conveniència de la seva candidatura, ja que es diu que va una mica a la seva i està molt centrada en la vida associativa de la ciutat, però ningú no dubta que faria un bon paper parlamentari si aconseguís l'acta de diputada.
És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i màster en Estudis Territorials i de la Població per la UAB. Treballa de professora de secundària a Campclar i es va introduir a l'esquerra independentista el 2008. Ha escrit i col·laborat en diferents llibres de temàtica feminista i pel dret a la salut. Un perfil, doncs, bastant acordat al partit anticapitalista. En el terreny personal, es diu que li agrada molt llegir, escriure. La muntanya i ballar, sobretot flamenc.