Estem vivint moments molt difícils, la pandèmia del coronavirus ens està posant a prova. En situacions com aquesta la humanitat treu el millor de cadascú, però què podem fer nosaltres com a éssers humans? Ho estem veient, és clar. La gent se solidaritza, ajuda als que més ho necessiten, en la compra, acompanyant virtualment, fan mascaretes, surten heroïnes i herois invisibilitzats, i un món d’accions proactives i beneficioses.
En tot aquest tramat, ens trobem amb les dones: dones víctimes de violència de gènere, dones immigrants, dones treballadores, dones en situació d’atur, dones mares, dones no mares, dones casades, dones vídues, dones soles,... on el confinament, pot ser un espai de reflexió, de comprensió, d’acceptació i de mirar de cara al futur amb noves perspectives i nous plantejaments. Per desgracia, en el cas de les dones víctimes de violència de gènere podria arribar a ser un espai d’aïllament social, de tristesa i de molt desencís.
Els ens encarregats de lluitar contra la violència masclista han fet molta difusió de les vies de comunicació en cas de viure una situació d’agressió masclista, però realment totes les dones han pogut o podran comunicar-se? Malauradament no ho sabem, perquè moltes d’aquestes dones maltractades no han dit res, no han demanat ajut per por als seus agressors.
Totes aquestes dones tenen una cosa en comú, el simple fet de ser dones. Un fet que ens hauria de marcar un objectiu col·lectiu: l’assoliment de la sororitat. Què és la sororitat? Podem definir-la com una experiència de les dones encaminada a l’establiment de relacions humanes i sociopolítiques femenines que pretenen eliminar tots els obstacles de gènere i assolir un autèntic empoderament. Empoderament on cada una de nosaltres sigui capaç d’escriure la seva pròpia vida lliure i digna en un món on la justícia i la igualtat d’oportunitats sigui l’eix vertebrador.
Anem totes juntes, ens volem sanes i vives!
Silvina Lugones és secretària de les dones d'ERC El Vendrell
