Sara Pérez, una infermera de Ferrol amb tres familiars directes contagiats per Covid, vol conscienciar la població i demana a la gent que sigui responsable, en unes publicacions que ha realitzat a les seves xarxes socials. Sara escriu aquestes publicacions «per alleujament personal o potser pel cansament. Necessito parlar», va confessar, tot i que confessa que no és habitual que expliqui «coses personals» de forma pública.
Hoy hace exactamente un mes y un día que mi madre está en la UCI Covid. Los que me conocéis sabéis que no soy de contar...
Publicado por Sara Pérez en Lunes, 4 de enero de 2021
El seu relat va començar el 23 de novembre, un «malson» quan la seva àvia va ingressar només unes «hores després de confirmar-se el positiu per Covid-19». Sara assegura que «la va mantenir més de tres setmanes ingressada. Amb 88 anys, va estar sola, sense que tinguéssim opció d'acompanyar-la i amb molta dificultat per respirar els primers dies; ens va fer témer el pitjor». Malgrat tot, pocs dies més tard, els metges van veure que «millorava a poc a poc».
La mare de Sara va ingressar un mes més tard que la seva àvia
El segon 'pal' per Sara va ser quan la seva mare, amb símptomes de «febre, cefalea i anòsmia (pèrdua de l'olfacte)», va ingressar una setmana després de la seva àvia. «Al principi n'hi havia prou amb unes ulleres d'oxigen. Després vam passar a la mascareta, però no arribava; i vam pujar els litres d'oxigen», relata. Malgrat la dificultat de la situació, explica que va ser una «sort poder acompanyar-la mentre li feien un TAC pulmonar el matí del 3 de desembre».
Sara afirma que «l'únic que vaig poder fer és agafar-li la mà i intentar transmetre-li la tranquil·litat de la qual jo també tenia». Mai oblidarà a la seva mare aquell dia, «la seva por en ser ingressada a l'UCI. Les primeres mesures fracassen i cal intubar-la aquella mateixa nit. Es confirma, és clar, la puta pneumònia bilateral per Covid».
Des d'aquest moment, «una trucada diària de l'UCI» per conèixer la seva evolució. Sara creia en qualsevol notícia positiva que li oferís «una mínima esperança», perquè la seva mare estava ja en fase aguda. Va caldre posar-li «de cap per avall», ja que un dels pulmons es va col·lapsar i no ventilava bé.
El seu pare, el tercer positiu per Covid-19
El drama de Sara va prosseguir i va veure com el seu pare era «positiu». Ell va presentar «símptomes lleus», però a Sara li passava factura: «La meva àvia ingressada, la meva mare a l'UCI i el meu pare positiu i sol a casa. Qui pot estar tranquil?». El seu pare va ser el que millor va passar la Covid, però li va dir que havia preparat «una bossa amb l'indispensable per anar a l'hospital per si de cas». La infermera va agrair que la seva mare estigués «sedada, aliena a tot».
Sara tenia «impotència, por i angoixa». Va comptar amb el suport de la seva parella, afins i va trobar un respir quan li van confirmar que la seva mare anava a millor, tot i haver patit una «pèrdua brutal de massa muscular». Avui dia, la seva mare està desperta i remunta la seva situació. «La pèrdua brutal de massa muscular que pateixen els pacients greus en UCI, com la meva mare, fa impossible que puguin fer una cosa tan simple com agafar-li la mà», explica.
Sobre el que ha passat aquestes festes nadalenques, Sara parla així: «Aquest Nadal molts heu fet el que heu volgut, on heu estimat i amb qui us ha donat la gana», diu Sara. La infermera finalitza la seva història afirmant que «aquesta falta total de respecte i aquest egoisme comença a donar els seus fruits. Molts ho viuran com una simple grip, com va ser el cas del meu pare. Altres correran la sort de la meva mare, de la meva àvia o d'una servidora, que encara intentant sempre protegir la seva família privant-se de veure-la, ha hagut de veure impotent com la Covid ens arrasava», sentència.