Suïssa reconeix quatre llengües oficials en un estat que es declara plurilingüe, de la mateixa manera que el Canadà considera oficials l’anglès i el francès malgrat que aquesta última és minoritària. Bèlgica és un altre estat igualitari en política lingüística, ja que les llengües minoritàries han anat adquirint drets fins a situar-se al nivell del francès.
Tot i que la majoria dels països europeus han avançat en els drets lingüístics, l’estat espanyol segueix manifestant mancances en el reconeixement de llengües minoritàries i el dret a exercir-les en àmbits com el judicial o els mitjans de comunicació.
Ets més suís, canadenc, espanyol o belga?
Una bona manera de contribuir a la igualtat de les llengües en el territori espanyol és realitzar una enquesta molt senzilla amb la que la Plataforma per la Llengua vol iniciar la campanya ‘Estimem el català’. A través de sis preguntes molt senzilles que es poden respondre en pocs minuts podràs saber quin és el teu model: el suís, el canadenc, el belga o l’espanyol.
El test, que arriba després que l’entitat hagi publicat l’estudi Cap a la igualtat o cap a la supremacia lingüística?, s'enfoca a base de preguntes com quines han de ser les llengües oficials a l’estat, quines s’han d’exigir als estrangers o quines han de funcionar en el tribunal constitucional. La plataforma pretén determinar les preferències de la ciutadania en territori català sobre models lingüístics. Després de respondre les preguntes, la Plataforma per la Llengua t’anuncia el model lingüístic que més s’ajusta a les teves preferències amb una detallada descripció del funcionament dels drets de les llengües en aquell país.
Assolir la cooficialitat del català en territori espanyol, l'objectiu
En un afegitó, la Plataforma per la Llengua recorda que Espanya és un estat atípic en l’entorn dels països de tradició democràtica amb tanta diversitat lingüística, ja que només reconeix el castellà com a llengua oficial de l’estat i, per exemple, relega el català a una llengua de segona categoria. I és que, en aquest sentit, el supremacisme constitucional és el principal escull per a la democràcia lingüística a Espanya. Quelcom que manté relació amb la Constitució Espanyola, així com la búlgara, que són les úniques del món que estableixen explícitament l’obligació de saber una llengua.
La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. A més de vetllar per la supervivència de la llengua en territori nacional, una de les tasques de l'entitat és assolir la cooficialitat del català en territori espanyol, és a dir, la igualtat lingüística en el marc jurídic imperant.
Aquesta, que es finança a través de l'aportació dels afiliats, compleix vint-i-cinc anys amb la satisfacció de la feina feta i els èxits assolits, però conscients de tot el que queda per fer encara, i per això segueix fent crides a ampliar la base actual de 18.000 socis. Pots contestar l'enquesta aquí.
El català a Espanya, una excepció
Entre els 47 països del Consell d’Europa, només Espanya, Turquia, Rússia, Itàlia i Romania tenen llengües pròpies amb més d’un milió de parlants sense reconeixement com a llengües oficials d’Estat. Si prenem tots els països de la Unió Europea i de l’espai Schengen, podem concloure que hi ha 14 comunitats lingüístiques pròpies d’entre 3 i 10 milions de parlants nadius o habituals (la catalana en té més de 5 milions). Totes tenen les seves llengües com a oficials d’Estat en els respectius països, amb una sola excepció: el català a Espanya. Si aquesta anàlisi la fem extensiva als 47 països del Consell d’Europa (amb llengües de dimensions d’entre 3 i 10 milions de parlants), hi ha 22 casos d’aquestes característiques.
Tots els països les fan oficials d’Estat llevat de Rússia, Turquia i Espanya (Rússia amb el tàtar, Turquia amb el kurd i Espanya amb el català). Si ampliem el marge a totes les comunitats lingüístiques pròpies d’entre 1 i 25 milions de parlants habituals dels països del Consell d’Europa, de les 42 comunitats n’hi ha 10 que no estan reconegudes com a oficials d’Estat, de les quals 4 corresponen a països de la Unió Europea; concretament el català i el gallec a Espanya (el basc no arriba a un milió de parlants habituals, si agafem aquest barem), el sard a Itàlia i l’hongarès a Romania.