Inscrit en els actes que la Regidoria d'Ensenyament i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus ha programat, en col·laboració amb les principals entitats culturals de la ciutat, per commemorar l'Any Fabra a Reus, Òmnium Baix Camp va acollir ahir la conferència del filòleg barceloní Enric Gomà. La xerrada dona el tret de sortida a un cicle de conferències, anomenat 'el llegat de Pompeu Fabra', que durà a la seu de l'entitat cultural al Raval de Santa Anna, lingüistes experts en la vida i l'obra del codificador de la llengua catalana moderna.
Els ponents seran Carme Junyent que dissertarà avui 14 de novembre sobre 'Autoritats, senyories i excel·lències. De veritat el masculí és per als homes i el femení per a les dones?', el comissari de l'Any Fabra i professor de la URV Jordi Ginebra el dimecres 21 de novembre i el també catedràtic de la URV Joan Martí Castell que el divendres 30 parlarà entorn de 'Pompeu Fabra, defensor de la nació catalana: el compromís polític'. Ahir, per encetar aquesta sèrie de xerrades amb lingüistes catalans de primer nivell, va ser el torn d'Enric Gomà, que va aportar el vessant més divulgatiu i menys acadèmic de l'estudi de la llengua.
Un lector de diccionaris
Gomà va esbossar a Reus la seva trajectòria com a filòleg, que l'ha dut per àmbits molt diversos al voltant de la llengua catalana, des del guionatge a la divulgació radiofònica passant per la seva curiosa afició a la lectura íntegra de diccionaris. Des de fa 35 anys, el barceloní es dedica a crear i a mantenir una base de dades —amb milers de paraules i expressions— sobre la tradició oral del català col·loquial o català natural, i advoca per la defensa i la promoció d'aquest registre popular de la llengua que, afirma, és el principal sosteniment de la vitalitat actual del català.
A través d'una perspectiva històrica de la genuïnitat de la llengua i les interferències del castellà que ha rebut durant més de cinc segles, la intenció d'Enric Gomà és separar el gra de la palla i dilucidar quina és la millor opció lèxica per evitar la proliferació d'un català calcat del castellà. Segons ell, aquest és ara com ara el risc més acusat per a la seva salut i pervivència, més que la desaparició dels parlants. En aquest sentit s'inclou la publicació del seu llibre exitós 'Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar', on repassa com els mitjans de comunicació, l'administració i l'escola introdueixen paraules en la parla estàndard que, tot i ser normatives, no havien estat les més usades tradicionalment en el registre col·loquial. És el cas de 'destorb' per 'nosa', 'treball' per 'feina' o 'estar dempeus' per 'estar dret', entre molts altres exemples d'aquesta lenta però inexorable i subtil substitució lingüística.
El filòleg, tot i reconèixer que la variació lingüística territorial no és el seu camp d'estudi, va atendre les consultes i les aportacions dels assistents reusencs a la xerrada que van xalar de valent amb les anècdotes i el repàs de Gomà diverses paraules del seu llibre. Del qual també en va dedicar els corresponents exemplars.
L'Any Fabra a Reus continua
El cicle de conferències d'Òmnium és només el començament de la sèrie d'actes programats per l'Ajuntament de Reus entre les quals hi ha a la Biblioteca Central Xavier Amorós l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, que presenta l’aportació de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va suposar el seu treball. O també el monòleg 'Pompeu Fabra: jugada mestra!' de l'actor Òscar Intente el dilluns 26 de novembre a les 19:30h. O per cloure l'Any Fabra, la inauguració d'un monument al lingüista a la plaça Pompeu Fabra, vora el Parc de Sant Jordi.