Fa cosa d’uns pocs mesos que Àngel Guillén va abandonar el seu càrrec com assessor del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona durant el mandat 2015-2019 per fer front a un nou repte professional: consultor polític a Madrid a una de les principals consultores mundials d’assumptes públics.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Malgrat la mudança, mudança que porta bé, «Madrid és fantàstic», Guillén no ha tallat vincles amb la política tarragonina perquè «la política m’agrada, m’agrada molt». En aquesta entrevista amb TarragonaDigital, aquest jove consultor polític repassa l’estat del constitucionalisme a Tarragona, i Catalunya, i es posiciona, clarament, sobre la polèmica al voltant del paper que Ciutadans ha de jugar, o no, en la investidura del candidat a la presidència del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez.
«La responsabilitat de mobilitzar, o no, al votant és dels polítics»
— Comencem amb una pregunta d’actualitat. Quin paper creu que hauria de jugar el seu partit amb la investidura? I com valora la posició de la direcció provincial taronja al respecte?
—Trobo a faltar més anàlisi i autocrítica dels dirigents i càrrecs provincials. Jo aposto per negociar un govern conjunt amb condicions programàtiques.
— Els resultats de les darreres eleccions, tant generals com municipals, han dotat de molta força política a les formacions independentistes a les comarques de Tarragona, fins i tot en emplaçaments tradicionalment espanyolistes com Salou (on ERC pot acabar entrant al govern) o Tarragona, on els republicans, 80 anys després, tenen el govern de la ciutat. Què ha fet malament el constitucionalisme per tenir aquests resultats?
— En primer lloc, hem de diferenciar dues coses: una té a veure amb el contingut i l’altra amb la forma. Em refereixo al contingut quan parlem de discurs, de missatge, de quines coses trasllades a la ciutadania i, especialment, aquella gent que un cop va agafar la papereta constitucionalista i en les recents eleccions no ho ha fet. D’altra banda, la forma en la qual el constitucionalisme s’ha presentat a les eleccions. Dividit més que mai i, tenint en compte les formacions municipalistes, és impossible competir. És un error, i alguns partits i/o candidats ho estan fent, culpar o responsabilitzar d’aquests resultats als votants constitucionalistes que no s’han mobilitzat. Greu error. La responsabilitat de mobilitzar o no a la gent és dels polítics.
— Amb els resultats a la mà, es pot proclamar la mort de Tabàrnia?
— No he cregut mai en Tabàrnia... Em sembla només un mirall per fer mirar a l’independentisme el seu ridícul però res més. No em sembla cap instrument per segregar encara més una Catalunya dividida que necessita trobar una sortida, un punt de trobada entre la seva gent...
«Ciutadans no ha tingut agrupacions locals amb experiència i això ha passat factura»
— Per què Ciutadans a la província de Tarragona no ha assolit els resultats desitjats?
— Són molts factors. No pretenc fer una esmena a la totalitat de la feina feta pels meus companys però parlaríem, per exemple, de falta de lideratge, especialment en l'àmbit local; la falta d’un missatge eminentment municipalista, els pocs efectius per a la campanya electoral... Un estacament progressiu del votant constitucionalista.
— I en aquest escenari, quin paper hi ha jugat Ciutadans?
— Si parlem d’eleccions municipals, a Catalunya hem trobat una manca de suport als municipis en diversos àmbits: recursos materials, humans i econòmics... En unes eleccions municipals sempre és on més controvèrsies hi ha però l’arrelament territorial fa molt i tenir agrupacions locals amb experiència, amb recorregut i amb suport és fonamental. Crec que això no ho hem fet i ens ha passat factura. És molt difícil, gairebé impossible, armar una candidatura a dos mesos de les eleccions municipals en localitats on la premsa o xarxes socials no hi tenen gaire importància, sinó que el que premia els veïns són el porta a porta i fer carrer.
— Partint d’aquesta base, i com a consultor polític i polític vocacional, quins serien els següents passos que hauria de fer Ciutadans a partir d’aquí?
— Construir, a partir d’ara, des dels municipis un projecte engrescador i guanyador perquè la base del poder està als municipis i són unes arrels importantíssimes. No valdrien excuses, com que és molt difícil significar-se, que ho és. S’ha de reconèixer que els resultats no han estat els esperats i només a partir d’aquí, des de la voluntat de sumar, ajudar i continuar treballant per aquest projecte, és com aconseguirà ser una opció transversal de govern seduint a votants de diferents àmbits socials i ideològics.
«No es pot basar tot en el procés»
— El constitucionalisme s'ha quedat sense lideratge a Catalunya? Lorena Roldán pot ser una bona substituta d'Inés Arrimadas?
— Doncs sí, crec que és evident que Inés Arrimadas era la persona “transversal” que unia els constitucionalistes d’esquerres, de dretes, de centre, lliberals..,etc. També val a dir que va ser un moment excepcional però tenia el lideratge innat per conduir un moviment social com aquest. No penso que sigui problema de persones o de noms, de qui assumeix el lideratge o qui és portaveu. Estic segur que aquí el més important és la política, moderar el discurs, abaixar el to, parlar d’altres coses com la sanitat, l’ensenyament o la regeneració. No pots pretendre basar-ho tot en el procés, que no dic que no s’hagi de ser ferm en combati-ho però això la gent ja ho sap. Ja ens visualitza com el contrari del procés... hem d’obrir el discurs a altres coses i de moment no estic veient ningú que ho faci.
— S’ha trencat la unitat del constitucionalisme? De qui és culpa?
— Les posicions de blocs i antagonistes ja han passat a una segona plana. La ciutadania està buscant discursos i programes polítics més aviats pragmàtics allunyats de la confrontació, almenys en les formes. Ara que ha passat el cicle electoral, estaria bé que algú amb responsabilitats obrís un espai de diàleg i reflexió per a veure què fem amb aquest bé tan estimat que és el constitucionalisme català. Potser s’hauria d’estudiar una fórmula com la de Navarra que ha estat un èxit, un Catalunya Suma per exemple.
