Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Dolors Vázquez (Ara Reus) dreta davant de la porta de l'Ajuntament de Reus

Reus instal·larà dues fases més de càmeres de vigilància durant el 2020

La regidora de Seguretat, Convivència i Civisme explica que la següent s'instal·larà durant el primer trimestre de l'any

Dolors Vázquez (Ara Reus) dreta davant de la porta de l'Ajuntament de Reus
Dolors Vázquez (Ara Reus) valora la situació de Reus en matèria de seguretat i incivisme | Jordi Olària Gras

Més presència policial, intensificar les actuacions de proximitat o càmeres de vigilància al carrer són algunes de les demandes que més es repeteixen en algunes zones de Reus. En concret pel que fa a les càmeres de videovigilància, les pròximes fases previstes són al carrer de la Sardana i la plaça del Comte de Reus, la plaça de Teresa Miquel i Pàmies, la de la Cultura de la Pau, la d'Anton Borrell i la pista esportiva del carrer de Llorenç Milans del Bosch.

[predef]reus-144[/predef]

Des de l'Ajuntament es fa pedagogia i s'assegura que les dades certifiquen que la capital del Baix Camp és una ciutat segura. Amb tot, s'han intensificat les dinàmiques de policia de proximitat de la Guàrdia Urbana i se segueix desplegant la instal·lació de càmeres de videovigilància. Per conèixer quina és la visió del govern local respecte aquest àmbit, TarragonaDigital entrevista Dolors Vázquez (Ara Reus), regidora de Seguretat, Convivència i Civisme. Fa especial incís en aquestes noves dinàmiques de policia de proximitat, que considera bàsiques. Es remet a les dades per repetir que Reus és una ciutat segura, i assegura que «hi ha la previsió de fer una Junta Local de Seguretat, no puc dir dates, però ho tenim previst».

Dos agents de la Guàrdia Urbana de Reus patrullant pel carrer de Monterols
Imatge d'arxiu d'una patrulla de la Guàrdia Urbana de Reus | JAL

—Com qualifiqueu la situació de Reus en matèria de seguretat i civisme?

—S'han de distingir; en seguretat no és dolenta, és bona. De vegades tenim situacions de sensació d'inseguretat, més que situacions d'inseguretat. Reus és una ciutat segura, no hi ha índexs d'inseguretat elevats, una altra qüestió és la percepció d'inseguretat que de vegades es té, però que no és real, sinó que respon als índexs d'incivisme.

—Quin és l'àmbit de l'incivisme on més feina hi ha per fer?

—N'hi ha diversos, però bàsicament n'hem detectat dos, un és les nits d'oci, amb miccions i 'botellons'. Hem de fer molta feina pedagògica des de les bases, als instituts. Tenim una gran col·laboració amb els titulars dels bars i locals d'oci, que ens ajuden i fan aquesta tasca pedagògica, però sí que és veritat que hi ha unes pautes o uns comportaments incívics. El segon que creiem que hem de treballar i estem fent un estudi per evitar-ho és l'incivisme en la llençada de brossa orgànica, que de vegades no es fa al contenidor o no es compleixen els horaris.

Imatge de la Comissaria de Proximitat situada al carrer Sant Joan de Reus
Imatge de la Comissaria de Proximitat situada al carrer de Sant Joan de Reus | Adrià Morte

—Dieu que el que hi ha, en tot cas, és una sensació d'inseguretat; això és subjectiu, com es pot combatre?

—Hi estem treballant, hi ha diferents mitjans i canals que estem potenciant. En primer lloc, la proximitat; amb una policia de proximitat, que és el que s'està fent amb aquest projecte que s'ha fet públic. Treballem amb els 48 barris que a nosaltres ens consten com a unitats policials molt el tu a tu, amb el referent del barri i la policia. Amb això, la ciutadania té la sensació que la policia és allà i que hi ha més seguretat.

L'altra és la mediació, que és una tasca molt important que l'Ajuntament de Reus, a través de la Unitat de Mediació de la Guàrdia Urbana, fa molts anys que fa. És importantíssim perquè ajuda que aquelles persones puguin tenir una visió més propera de la policia local i també a la resolució de conflictes; al cap i a la fi, el que volem és que hi hagi una convivència cívica adequada. També es treballa una tasca pedagògica que fa la Guàrdia Urbana i que vull posar en relleu perquè de vegades no es coneix, que és a peu de carrer, explicant i informant.

Dolors Vázquez, regidora de Seguretat Ciutadana, recolzada sobre una columna d'un passadís interior de l'Ajuntament
Dolors Vázquez (Ara Reus) és regidora de Seguretat Ciutadana, Civisme i Convivència | Jordi Olària Gras

Els reptes de futur

—La inseguretat i l'incivisme són els principals reptes del mandat, o també n'hi ha d'altres?

—A més de la proximitat, que ha de ser present sempre, en una Guàrdia Urbana, i el treball contra l'incivisme, també tenim la voluntat que hi hagi una millora amb un complement de la feina que fa l'equip humà amb les noves tecnologies. Per exemple la continuació dels plans de videovigilància.

—En quin punt es troba i quins són els pròxims passos, d'aquest pla de videovigilància?

—Hi havia hagut la primera fase a Mas Abelló, i recentment hi va haver una segona fase en la qual es van instal·lar les càmeres als carrers del Vent i de Jesús. El primer trimestre del 2020 s'implementa la tercera fase, que són les càmeres al barri d'Horts de Simó, a la plaça de Teresa Miquel i Pàmies i al carrer de Pròsper de Bofarull. La voluntat és, de cara al 2020, fer un estudi per implementar una quarta fase.

—Vau explicar que heu reforçat la relació directa amb les associacions de veïns; perceben aquestes càmeres com una bona mesura?

—Jo crec que sí; no hi ha una voluntat de ser un Gran Hermano. Crec que és positiu, que hi hagi aquestes càmeres connectades amb la Guàrdia Urbana i que, en certa manera, ajuda que els veïns i els vianants tinguin sensació de seguretat. I sobretot també els representants veïnals que tinguin càmeres al seu barri, perquè és una ajuda més a la feina que es fa.

Imatge d'una de les càmeres de vigilància del carrer del Vent
La primera fase del pla de vigilància es va desplegar a Mas Abelló, la segona, als carrers de Jesús i del Vent | Jordi Olària Gras

—Una altra reclamació, que en campanya es va posar sobre la taula, és l'increment de plantilla de la Guàrdia Urbana, com s'està treballant?

—Hem de tenir en compte que no podem fer l'increment que vulguem perquè tenim una llei estatal que marca els paràmetres. Hi haurà un increment perquè hi ha agents que s'han jubilat i aquestes places han de ser cobertes, i segurament n'hi haurà alguna més.

—Dieu que Reus és una ciutat segura; en relació amb ciutats similars, està dins de la mitjana?

—Fins i tot estem millor que la mitjana. Les estadístiques generals eren d'un increment d'entre un 4% i un 7% de fets delictius, i a Reus era un 1,1%; estem molt bé i és important perquè hi ha una tasca de col·laboració amb Mossos d'Esquadra, sempre hi ha hagut una bona relació.

—Podem parlar de zones amb més incivisme i d'altres amb més inseguretat, o la situació és homogènia?

—Ara mateix estem pendents d'ampliar el projecte de proximitat, hem fet els primers contactes i necessitem el retorn d'aquests contactes. Sempre hi ha zones on, perquè estan més poblades, cal que hi hagi una intensificació de la feina, però no hem detectat que hi hagi més civisme en un barri o més inseguretat en un altre. Aviat hi haurà reunions amb les associacions de veïns; hi ha una voluntat de poder estar molt a prop d'ells per poder millorar si cal o deixar-ho com està si funciona, que són els inputs que m'arriben, que funciona, o complementar-ho si cal amb altres mecanismes.