Després d'una dècada completa on l'espai socialista s'ha enfrontat a les diverses conteses electorals amb el vent en contra, el PSC i el PSOE miren les eleccions d'aquest diumenge amb tots els pronòstics a favor seu. Joan Ruiz (València, 1954) és un gat vell dels socialistes tarragonins i n'és plenament conscient, de manera que la campanya avança sense estirabots, amb discreció i amb la imatge de Pedro Sánchez, el president del govern, com a argument principal.
El candidat del PSC per la circumscripció de Tarragona fa onze anys que és diputat al Congrés. El 2008 i el 2011 va ser escollit formant part de la candidatura encapçalada per Francesc Vallès que, quan es va retirar —primer, a Reus; més tard, a casa— va passar el timó al veterà Joan Ruiz, que després de fer-ho el 2015 i el 2016, aquest 2019 encapçala la llista socialista per tercera vegada.
—En què ha notat Tarragona aquests deu mesos de govern de Pedro Sánchez?
—Crec que en moltes coses. Tenim 160.000 pensionistes a la nostra circumscripció que han vist com l'augment de la seva pensió anava lligat a l'ICP, i aquest és un tema molt important, un dels problemes més greus que teníem. També n'hi ha d'altres: tothom parla de les infraestructures. Doncs hem desencallat la perforació del túnel de l'A-27 pel Coll de Lilla. Ara ja no hi ha debat sobre si es farà: s'està fent l'entrada per començar a foradar, però l'obra està en marxa.
—Em quedo amb aquesta mesura, la de les pensions. Aquest sistema és sostenible?
—Ho ha de ser, i si no, hem de trobar les mesures adequades perquè ho sigui. El que no podem és tenir els nostres pensionistes intranquils, i amb això la dreta no s'està portant bé. Que surti Daniel Lacalle, el 'gurú' econòmic del PP, a dir que a Europa el que s'està discutint és si les pensions s'abaixen un 20%, un 30% o un 40% és intolerable.
—Al govern Sánchez, en canvi, se l'ha titllat sovint de ser més aviat un govern de gestos que no pas de fets. Què hi respon?
—Que no sé d'on ho treuen. Igual que hem parlat del túnel del Coll de Lilla, ens podem fixar en altres coses, com per exemple que el Corredor Mediterrani s'ha accelerat, el tercer fil, l'avançament de la variant de Vandellòs a Vila-seca que estarà en funcionament abans de l'estiu... Per primera vegada, als pressupostos de l'Estat hi havia una partida per estudiar una variant que permetés que les mercaderies anessin per l'interior. Però és clar, entre els independentistes i la dreta van tombar els pressupostos.
Les prioritats a les comarques de Tarragona
—Efectivament, els pressupostos van decaure i incloïen diverses previsions d'inversió a la regió, com ara el desdoblament de l'A-7 fins a la Pobla de Montornès. Serà prioritari en el proper mandat?
—I tant, és prioritari. Jo ho pateixo contínuament, i ho tinc entre cella i cella, com ho he tingut sempre. Connectar l'A-7 amb l'AP-7 a Torredembarra és un tema ja de seguretat. Amb la no-aprovació dels pressupostos això es pot endarrerir una mica, però tampoc massa. A més, el president Sánchez ja ha dit que el primer acord que prendran en el primer Consell de Ministres de la nova legislatura serà tornar a tirar endavant la mateixa proposta de pressupostos, que contemplen recursos suficients per a fer el desdoblament.
—Tal com apuntava abans, també es pressuposta la línia de mercaderies Reus-Roda.
—Hem de veure si podem fer que les mercaderies passin per l'interior i que la de la costa quedi per a passatgers, amb línies de Rodalies o de mitja distància, i que quan puguem, els trens d'altes prestacions puguin accedir-hi. Que les mercaderies passin per la costa i els passatgers per l'interior és un model, com a mínim, estrany.
—Parlem de les Terres de l'Ebre, sovint les grans oblidades. La inversió més urgent allà és la descontaminació del pantà de Flix?
—Això per descomptat. Però també d'altres, com ara la salvaguarda del Delta. Durant aquests mesos, s'ha fet un avenç important en l'estudi de la línia costanera i volem seguir construint més trams del camí de guarda. Hi ha un segment que es va inaugurar fa poc per part de la ministra Ribera i volem avançar en aquest sentit. Cal preservar una zona tan valuosa com el Delta de l'Ebre.
—De l'estació intermodal a l'aeroport de Reus, ens n'anem oblidant?
—Hem d'estudiar si és possible una estació o altres alternatives, d'això també en vam parlar a la cimera ferroviària que vam celebrar fa dues setmanes a Madrid. Veurem.
Un temps polític marcat pel procés
—Què ha fet el govern Sánchez per desescalar la tensió a Catalunya?
—Hi ha una cosa de la qual no es parla massa, però nosaltres hem tingut una qualitat que és la lleialtat institucional. Hem estat lleials. Hem desdramatitzat l'assumpte, com és evident. Ara bé, ha de quedar clar: nosaltres som partidaris de la negociació, del pacte, de la lleialtat entre institucions... però tot plegat, dins de la llei, i això ha de quedar ben clar.
—Si hi ha sentència condemnatòria, és partidari de l'indult, com plantejava mesos enrere el líder del PSC, Miquel Iceta?
—Primer hi ha d'haver sentència, després ja en parlarem.
—L'independentisme diu que la sentència ja està escrita.
—És el que han de dir. La justícia en aquest país és independent i hi ha separació de poders.
—També els retreuen que, malgrat parlar de desescalar la tensió, l'Advocacia de l'Estat segueix demanant entre set i dotze anys de presó.
—Tot això es diu per tapar, entre altres coses, la falta d'activitat al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat. El que nosaltres estem fent és tirar endavant amb els problemes que afecten els catalans i, en concret, els tarragonins. Ens preocupen els pensionistes, però també els discapacitats, que han vist com els independentistes, i també la dreta, van tombar els més de 800 milions d'euros per començar a desplegar la llei de dependència que el govern del PP va paralitzar durant set anys.
La perspectiva electoral del PSOE i el PSC
—Les enquestes els donen molt bons resultats tant a Tarragona com a Catalunya i al global de l'Estat. D'on surt aquest possible augment de vot?
—De la il·lusió de pensar que hi ha una societat millor i que hi podem avançar. I també perquè som assenyats i el que estem posant damunt de la taula és sortir d'aquest atzucac social i nacional en què estem. Volem el diàleg i volem afrontar els problemes, i molta gent veu que amb nosaltres hi ha una sortida, que serà llarga i gens fàcil, però que és possible.
—Un independentista no-unilateralista té marge per votar el PSC aquest diumenge?
—Si no vol que Casado sigui president del govern, que Vox tingui el comandament dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i que Rivera sigui ministre d'Administracions Públiques, jo crec que sí.
—I ha de témer un pacte del PSOE amb Ciutadans?
—Això ja ho ha respost molt clarament Ciutadans, amb un no.
—Però què hi diuen vostès?
—Nosaltres volem una majoria clara i contundent al Congrés que permeti que no tinguem lligams. Volem governar en solitari.
—I si això no és possible?
—Serà possible. Si amb 84 diputats hem governat sols, com no ho hem de fer amb 120 o 130.
—A Tarragona, el darrer CIS li donava entre 1 i 2 diputats. És optimista de cara a aconseguir el segon?
—I tant! Estava fet a principis de març, ara això ja ha canviat, i aquesta setmana canviarà més. Votar PSC és votar Pedro Sánchez, i a les comarques de Tarragona som l'única opció que fa possible i fa segur que Sánchez sigui president del govern. A Tarragona batallarem per guanyar les eleccions.
—Què pensa Joan Ruiz de la desfeta que pronostiquen les enquestes per al PP?
—Que cadascú recull allò que sembra.
—També a escala tarragonina?
—Tal qual. És que es dedicaven a pressupostar alguna cosa, i no la tiraven endavant. Nosaltres en només deu mesos hem demostrat que el que diem, ho fem.
—Tem un tripartit entre PP, Ciutadans i Vox, o el veu allunyat de la suma per la majoria?
—Jo, per si de cas, no me'n fiaria. Demanem a la gent d'esquerres, catalanista i de seny, que mirin què tenen davant: o Pedro Sánchez és president o ho serà un tripartit de dretes que ens farà tornar enrere.
—Acabem: per què un tarragoní ha de votar el PSC i Joan Ruiz?
—Per diverses raons. Però més que votar-me a mi, es vota que Pedro Sánchez sigui president del govern. Hem demostrat que som una força assenyada, que el que diem, ho fem. Cal recordar els divendres socials, que han ajudat la gent que durant la crisi ha quedat a l'estacada. Ens seguirem preocupant per ells: el nostre és un vot útil en tots els sentits.