La Cambra de Comerç de Reus tindrà delegats a Silicon Valley i Àsia

Fa menys d'un mes, el nou equip de la Cambra de Comerç de Reus va escenificar la presa de possessió del càrrec. Quan acaba d'arrancar la trajectòria del nou equip, TarragonaDigital entrevista el seu president, Jordi Just. Fruit de la unió de les dues candidatures que s'havien presentat, ocuparà el càrrec els pròxims tres anys, mentre que Àgata Girbes l'assumirà el quart.

[predef]reus-144[/predef]

Durant aquest període s'han proposat reivindicar i obrir-se a tota l'àrea d'influència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, que comprèn el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Per fer-ho volen tenir representació als Consells Comarcals, una mesura que estalviaria viatges a la seu de l'entitat als empresaris.

Un altre dels pilars de la seva acció serà la internacionalització de l'economia local. Jordi Just ens explica projectes que es comencen a treballar i la manera com volen fer-ho. Ens rep al cinquè pis de la seu de la Cambra, a l'espai on es fan les reunions, i ens acompanya al despatx presidencial. «No m'hi he assegut, encara», ens comenta mirant-se la cadira principal. Tampoc ho fa en aquesta ocasió, seiem a la taula i li preguntem per les primeres setmanes del nou Consell Executiu.

L'arrencada del nou equip de la Cambra

—Quines sensacions us transmet, la vostra arribada a la Cambra?

—Vista la voràgine amb la qual treballem, sembla que se'ns esperava, a l'equip. El que no pot ser és que hi hagi interinitat; l'equip anterior ha treballat molt bé i ha tingut moments molt difícils que ha superat amb escreix, com l'any 2010 amb el decret Zapatero. Nosaltres hem volgut obrir una sèrie de fronts; aprofitant aquest impàs polític en l'àmbit local, hem començat a treballar per l'altre costat per poder avançar qüestions.

—A quines qüestions ens referim?

—Acabo de presidir una reunió amb el sector de les llotges perquè estem intentant reactivar la Llotja de Reus. És un bé important que tenim com a demarcació i com a ciutat, des de Jaume II que tenim aquest títol de Mercat de Reus. Entenem que les coses canvien, però nosaltres que som tossuts amb el nostre bagatge històric com a exportadors, comerciants i gent d'empresa, el que no volem perdre és la Llotja. Estem buscant fórmules per fer possible potser no que es mantingui viva cada dilluns, però sí en l'esperit empresarial del territori, i crec que amb l'equip que hi ha al darrere ens en sortirem.

—L'equip actual neix de la unió de les dues candidatures; com es plasma això, a l'hora de treballar?

—Aquest equip és fruit de la fusió de dos equips, vam fusionar 22 epígrafs de cadascun i en tenim 44, a més tenim comissions de treball que hem ampliat i millorat amb aquesta fusió, i alguns membres que hem considerat importants perquè siguin comissionats des de la presidència. Ens n'anem a la seixantena de persones, perquè hem fet entrar els presidents de gremis i volem seguir incorporant els dels gremis que encara no hi són. Aquesta seixantena de persones vam exposar les línies mestres i vam demanar suggeriments.

De Reus a Silicon Valley

—De quina manera s'organitzarà tot aquest equip?

—Tindrem catorze comissions, el doble de les que hi havia fins ara, i volem que siguin el motor de la Cambra. Els seus coordinadors i integrants coneixen de prop les necessitats de cada àrea perquè són empresaris o experts en el seu àmbit. La seva feina configurarà el full de ruta de la Cambra, i serà el Comitè Executiu i la Presidència qui hauran d'impulsar el que surti de les comissions.

Tindrem, també, un Consell Assessor, que serà un grup d'entre sis i vuit personalitats rellevants del món de l'empresa i el coneixement que tinguin vincles amb el territori. Aquest consell volem que sigui un organisme molt útil, però donarà rellevància a les consignes que impulsi la Cambra per al desenvolupament del territori i del seu sector empresarial.

 

—Hi ha algun àmbit que hagi de prendre una rellevància especial, en aquesta estratègia?

—Estem treballant amb el Clúster TiC, ens hi reunirem d'aquí a pocs dies; entenem que els temps actuals passen per la digitalització i les noves tecnologies, i de fet us puc fer saber que tenim nomenat un delegat a Silicon Valley com a representant de la Cambra. Els detalls els explicarem els pròxims dies, i no serà l'únic, volem tenir figures amb capacitat d'influència i d'obrir portes en mercats estratègics.

A Silicon Valley hi anem a buscar el sector de la innovació i la tecnologia, però tindrem delegats i delegades arreu del món. La idea és tenir un enllaç i una referència als mercats que siguin estratègics per les empreses de la Cambra. La de Silicon Valley està molt avançada, i la primera del mercat asiàtic també. Aviat podrem començar a donar noms i a explicar tots els detalls.

Les primeres actuacions de la nova Cambra

—Han pogut encetar alguna altra línia d'actuació?

—Un altre front que hem obert és el de les infraestructures, estem treballant amb el subdelegat del govern i Ports de l'Estat per fer el desdoblament de l'N-420, que és l'antiga via romana, neix al Port de Tarragona i acaba a Alcolea de Córdoba. Aquesta 420, des de Terol, que hi ha desdoblament, es pensen que des de Valdealgorfa la poden desviar cap a Peníscola, i nosaltres reivindiquem que des de Valdealgorfa ha d'acabar al Port de Tarragona.

He parlat amb el president de la Cambra de Terol i hi ha interès que ens trobem, hem parlat amb els alcaldes del territori, amb el Port i amb les cambres de Tarragona, Tortosa i Valls, anem molt junts. És un eix prioritari per la integració econòmica i social d'aquesta demarcació. També treballem en la internacionalització, estem en contacte per anar a Israel i amb altres països que ara és prematur anomenar. Tenim contactes amb el consolat rus per fer una missió inversa.

—Què s'entén, per una missió inversa?

—És una línia interessant i nosaltres la volem potenciar. Agafar la maleta i anar a viatjar és una obligació que té qualsevol empresari que vulgui exportar, però quan tenim el que tenim aquí, el territori, la regió vitivinícola de la Conca, de la Terra Alta, del Priorat... Quan tenim un turisme com el de Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant, quan tenim un riu navegable a la part nord de l'Ebre... Si tot això som capaços, juntament amb els cellers i la resta d'empreses, d'ensenyar-ho als empresaris estrangers...

—Parleu d'ensenyar el territori per captar inversions; i els visitants, quin paper voleu que tingui, el turisme?

—Estem treballant en la potenciació del turisme, volem fer un 'mélange' entre el turisme consolidat de l'interior, com el de la via verda, l'entorn medieval de Montblanc o l'enoturisme, però que hem d'intentar que els milions de turistes que venen aquí en siguin sabedors. Al modernisme de Reus, que ja s'hi està fent una gran feina, hem d'ajudar a potenciar-lo.

—És un sector que no sembla que passi un mal moment; quins hi ha a l'altre cantó de la balança, que necessitin ajuda?

—Tenim un problema, una patata calenta, amb el comerç tradicional. És imprescindible per la millora de la qualitat dels nostres pobles i ciutats. Reus ha fet un exemple important, en els últims 20 o 25 anys hem passat a ser un punt important de la restauració. El nucli antic, abans, estava buit i brut, i els últims anys s'ha sigut un exemple. No n'hi ha prou amb la restauració, també s'ha de mantenir el comerç de proximitat.

Són fronts que volem aprofitar en les jornades de la Llotja, on volem potenciar diferents temàtiques d'àmbit industrial i comercial. N'estem preparant una sobre l'autoconsum elèctric, també per a la ciutadania. Estem començant a treballar la següent edició de la Ganxet Pintxo i seguirem potenciant, perquè estem orgullosos de com s'ha actuat i com ha respost la gent, la Reus Viu el Vi, tant el públic com els cellers han quedat contents.

Els projectes de futur amb visió ciutadana

—Hem d'entendre que es mantindran, iniciatives com aquestes?

—Una de les premisses que els empresaris tenim és que quan una cosa funciona, no l'espatllis, i això són dues coses que funcionen. És evident que amb això sol no podem viure, el nostre empresariat i nosaltres com a equip ens hem posat altres fites. Tenim entre cella i cella l'estació intermodal i la 420, sobre la qual volem fer un acte potent amb el secretari d'Estat d'infraestructures o el ministre, si podem, i una jornada així ha de portar elements associats.

He demanat al conseller de Territori que ens puguem veure, perquè clama al cel la carretera de Santa Coloma a Montblanc, no pot ser. Com tampoc pot ser, i a algú li haurem de demanar responsabilitats si hi ha un accident greu, l'estat de la línia de l'interior, la que va a Riba-roja; com pot ser que, si els trens van a més de 25 quilòmetres per hora, descarrilin? Algú no ha fet els deures aquí, i quan algú ha fet un tomb malament en altres punts de l'Estat, hi ha hagut judicis.

 

—Un dels projectes que va quedar al calaix és el Centre d'Interpretació del Vermut; el tiraran endavant?

—La Llotja és el centre neuràlgic de Reus, que és la capital d'aquesta demarcació, d'aquestes cinc comarques, és un espai propi amb cents d'anys d'història. No està malament la idea que hi havia, del Centre d'Interpretació del Vermut, però veuríem amb bons ulls, tot i que encara no està aprovat, que a banda del vermut i l'avellana de Reus, hi hagués una representació de les cinc DO que tenim, i un petit espai que quedi per a fer-hi reunions de la Llotja .

És molt important que tinguem cinc DO de vi, i dos d'oli; hem de donar cabuda i saber interpretar aquestes sensibilitats reals i econòmiques. També patrimonials, no tothom pot tindre un monestir de Poblet, i nosaltres el tenim; no tothom pot tindre una ciutat medieval com la de Montblanc, i nosaltres la tenim; no tothom té una via verda, i nosaltres la tenim. En aquest projecte hi hauria d'haver una representació econòmica i turística de la zona.

La ruta del modernisme podria acabar a l'espai de la Llotja de Reus com a punt final. Quan visitem pel món monestirs, museus o el que es puguin imaginar els lectors, acabem en una habitació on et venen els records i les fotografies; doncs potser els podem vendre el vermut, l'avellana, els vins i els olis del territori, i les rutes turístiques perquè hi puguin anar, seria el colofó d'aquesta ruta del modernisme, un aparador de les singularitats del territori.