Josep Maria Tost i Borràs (Riudecanyes, 1971) és el director de l’Agència de Residus de Catalunya, empresa pública adscrita al departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Davant un escenari d'emergència climàtica, Tost assenyala que cal fer un canvi de mentalitat i de model econòmic perquè el reciclatge és «un tema de perspectiva de futur i escassetat de recursos». A més, posa èmfasi en conceptes com l'economia circular o la implantació de mesures com el sistema porta a porta o els contenidors tancats.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El responsable de l'Agència de Residus assenyala que el Camp de Tarragona ha de millorar el seu índex de recollida de selectiva però es mostra esperançat a millorar les xifres en els pròxims anys:
«La fita més important que s'ha assolit és tenir clar l'ús de la fiscalitat»
— Quins són, a grans trets, els àmbits d'actuació de l'Agència?
— L’Agència de Residus de Catalunya està dividida en sis àrees diferents en les quals hi treballen unes 225 persones. Concretament, hi trobem l’Àrea Econòmica, que ratlla els 200 milions d’euros aquest 2020; la Jurídica, que segueix tot l’àmbit normatiu i de serveis consultius; l’Àrea d’Informació i Comunicació, que s’encarrega de fer campanyes de comunicació al ciutadà i les empreses, l’Àrea d’Infraestructures, que dóna permisos a qualsevol activitat que gestiona o genera residus a Catalunya; la de Control i Sòls Contaminats, que fa seguiment dels més de 1.200 sòls contaminats que hi ha a Catalunya i l’Àrea Economia Circular que s’encarrega de fer seguiment de campanyes de prevenció a la indústria, seguiment de residus, protecció del sol i recollida selectiva.
— Vostè n'és director des de 2011. Quines fites assolides destacaria de l'Agència durant tot aquest temps?
— La fita més important que s’ha assolit és tenir clar l’ús de la fiscalitat. Com a govern la nostra funció és complir amb el mandat comunitari que marca Europa i seguir els seus objectius que són arribar aquest 2020 amb un índex de reciclatge del 50%, el 2025 al 55% i així progressivament. Quan vaig arribar a l’Agència de Residus de Catalunya la taxa era de 10 euros la tona. Això era una xifra que estimulava molt poc a reciclar. Fruit del diàleg amb el món local, i després de quatre anys, vam augmentar el cànon.
— Quin és el preu actual del cànon?
— Avui en dia és de 47 euros. A més, està previst que cap a finals del 2024 sigui de 72 euros. Amb això busquem que qui contamini hagi de pagar. La meva primera satisfacció és conscienciar el món local d’incrementar els canons com a eina d’economia circular. El segon, tot i els anys de crisi econòmica, ha estat no deixar d’invertir en subvencions i infraestructures. Per exemple, aquí al territori invertirem 8 milions en millores d'ampliació a la planta de Secomsa a Botarell i hem destinat 45 milions d'euros a la modernització de la incineradora de Tarragona.
«La llei ha de fer un salt i qui no recicla ha de pagar»
— Actualment s'està debatent l'Avantprojecte de Llei de Residus i Recursos de Catalunya. Què preveu aquesta llei i quin és el seu objectiu?
— Estem davant d’un escenari on hem de generar menys residus i aquí la prevenció és clau. La llei ha de fer un salt i qui no recicla ha de pagar. L'exemple està en municipis com Vilablareix (Girona) on un ciutadà que recicla paga 80 euros de taxa i el que no ho fa en paga 270. Al segle XXI s'ha de reciclar, és un tema de civilització i d'hàbits. Malgrat això, hi ha gent que no hi creu i entenem que el tema econòmic és la clau.
— Com està previst aplicar aquesta llei?
— Le llei contemplarà mesures com ara el foment de productes compostables, utilitzar plàstic 100% reciclable, la reformulació dels envasos o incidir en la bonificació per reciclar. A més, també preveu la implantació del sistema porta a porta o el dels contenidors tancats. Hem de tenir clar que hem d’anar cap a un sistema on els productors han d'assumir la responsabilitat del que produeixen i pagar pel que posen al mercat. Un exemple és el punt verd que tenen els productes a França, logotip que identifica qui és el responsable de la recollida i eliminació d’aquell producte.
«L'escenari d'agafar i llençar s'ha d'acabar»
— Així doncs, l'economia circular és la peça clau per a les empreses del futur?
— En primer lloc, hem de ser conscients del canvi que estem vivint al món. És un tema d’economicitat de recursos. Som molta més gent al món i de planeta terra només n’hi ha un. Davant aquesta evolució poblacional i un escenari d’escassetat de recursos no podem continuar malbaratant recursos perquè no hi ha un segon planeta. Per exemple, hauríem de fer capaços d’agafar un moble, un jersei o un telèfon i poder-ne fer de nous, no cremar-los o llençar-los a un abocador. L’escenari d’agafar i llençar s’ha d’acabar. Per necessitat hem de fer un canvi de vida i de model econòmic perquè és un tema de perspectiva de futur i escassetat de recursos.
— Quants residus genera Catalunya en un any?
— A Catalunya es generen al voltant d'uns 12 milions de tones entre residus municipals, industrials i de construccions. Tot això s'ha de multiplicar per Espanya i el món i no pot acabar en un clot o a cremar. Hem d’anar cap al residu zero i això vol dir un canvi productiu.
— Les generacions més joves estan molt més conscienciades amb el reciclatge?
— Hi ha hagut un canvi radical en els últims dos anys. El canvi climàtic ja no el discuteix ningú. La gent jove ha fet un canvi i és conscient del poder dels petits gestos com ara consumir productes de Km0, el comerç de proximitat o utilitzar menys envasos. No només la gent jove, sinó la resta de franges d'edat és conscient del gran poder del ciutadà i per fi s’ha despertat la conscienciació. A Europa les campanyes de conscienciació ambiental van començar als anys 70. Aquí han arribat més tard però hem fet molta feina i s’ha fet un gran salt.
«Al Camp de Tarragona s'han de millorar i molt les xifres d'índex de reciclatge»
— Les comarques de Tarragona estan per sobre o per sota de la mitjana catalana en reciclatge?
— Actualment Catalunya es troba al voltant d’un 40% en índex de reciclatge i el Camp de Tarragona per 2-3 punts per sota. Al Camp de Tarragona s'han de millorar i molt aquestes xifres, especialment a les grans ciutats de més de 40.000 habitants i les zones turístiques. Què recomanem nosaltres? Que les grans ciutats analitzin quina és la millora recollida amb un Pla de Prevenció i Gestió de Residus. No parlem d’un únic model de recollida, sino del porta a porta o contenidors tancats. Abans dèiem «una ciutat, un model» i ara s’ha de fer un bon plec tècnic d’adjudicació del servei, a 5-7 anys vista de durada, que previngui l’evolució i la tecnologia, i una ordenança local que faci complir al ciutadà i a les botigues i establiments per incentivar el reciclatge.
— A partir d'aquest any 2020 la normativa europea es torna sancionadora i tots els municipis que no superin el 50% de residus reciclats s'exposaran a multes econòmiques. Quines són les sancions que hi haurà per no reciclar?
— Pel que fa a les sancions tenim dues coses. En primer lloc, el cànon que es paga per cada tona que es porta a abocar i sense reciclar. Això té un cost i any a any s'anirà encarint. Per una altra banda, hi ha els objectius de la Unió Europea que sinó els complim també comporten sancions. És clau. Hem de tenir clar que si un Ajuntament fa malament la seva feina rebrà un càstig cada vegada més elevat, tant pel cànon de residus com per les sancions europees. És un tema de necessitat i protecció de residus i preservar matèries.
«Les dades futures seran bones i aniran a millor»
— Es pot arribar al 100% d'índex de reciclatge?
— Els tècnics diuen que es pot arribar aproximadament al 90% perquè sempre hi ha una part que correspon a aquells productes més difícils de reciclar com ara la pols, productes d’higiene o cendra. Ara mateix a Catalunya estem en un 40% i les properes dades seran bones. Tot i això, hauríem d’arribar al 60% com la resta de països europeus. Tinc clar que hi arribarem perquè hi ha un canvi de tendència. Les dades futures seran bones i aniran a millor.
— A banda del sistema porta a porta ha indicat que una altra mesura són els contenidors tancats. Com funcionen?
— Per abocar residus a un contenidor d'aquesta mena t'hauràs d'identificar, sigui amb un mòbil o amb una targeta, i aquesta acció quedarà registrada i posteriorment bonificada. Cada contenidor tindrà una boca diferent i encara que som conscients que de picaresca n'hi ha a tot arreu la gent es sent segura amb aquest tipus de mesures. El següent pas seria bosses de brossa amb xip o posar càmeres a les zones on hi ha contenidors però aquest és un escenari llunyà.
— Algun municipi o iniciativa concreta destaquen per sobre de la mitjana per les seves dades o per algun projecte innovador i que funcioni?
— Al Camp de Tarragona s’està fent molt bona feina a la Conca de Barberà, amb una política ambiciosa de residus, i al Priorat amb un sistema de porta a porta amb nivell molts elevats. També cal destacar municipis com Vila-seca amb molts bons resultats. La clau és que en el fons els residus són un tema de prioritat i se li ha de posar focus. Nosaltres des del govern podem ajudar però és un tema de voluntat política dels consistoris. La resta són excuses.
«Amb el reciclatge hi ha molts tòpics però també moltes excuses»
— Hi ha moltes llegendes urbanes relacionades amb el món del reciclatge com ara el fet que un cop s’aboquen les deixalles a cada contenidor, després s’acaben ajuntant de nou. És realment així?
— En general això no passa, nosaltres ho controlem des de l'Agència de Residus de Catalunya i si existeix el cas sancionem. Hi ha hagut alguns casos a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb sancions molt importants a les empreses que ho han fet malament. Som molt durs en aquest aspecte. Hi ha molts tòpics però també moltes excuses. Hem de reciclar.
— Una de les campanyes actives actualment es centra en els contenidors grisos, explicant que no són els contenidors per la gent que no vol reciclar. En què consisteix?
— Amb la campanya volem fer entendre que el contenidor gris no és el contenidor dels no recicladors. En aquest contenidor només hi ha d’anar un rebuig concret de residus com ara la cendra, la pols o els bolquers entre d'altres. Està dirigida a mentalitzar el no reciclador.
— Un altre residu que generem és el tèxtil. Què hi ha previst sobre aquest tema?
— A partir del 2025 serà obligatòria la recollida del residu tèxtil. A Catalunya es llencen al voltant de 140.000 tones l’any i se'n recuperen amb prou feines 15.000. És una llàstima que se’n vagin a cremar o que acabin als abocadors. Ha d’haver-hi més contenidors tèxtils i hem d’arribar a acords amb els grans productors de roba per trobar sortides a aquests residus.
— Amb el reciclatge de quin residu hi ha més conscienciació?
— El vidre històricament ha estat el residu que més s’ha reciclat. Abans als pobles ja es reciclava i és el més fàcil. Després hi ha el paper i cartó.
«Evitar residus té un efecte modest però important en la lluita pel canvi climàtic»
— Segons el seu punt de vista, el canvi climàtic com a conseqüència de l'acció humana és tan greu com alguns diuen o realment estan canviant coses i no n'hi haurà per tant?
— El canvi climàtic és la suma de moltes accions com ara la mobilitat, les centrals tèrmiques, els creuers, l’aviació i també els residus. L’any 2018 gràcies als residus que es van reciclar a Catalunya vam evitar produir 500.000 tones de CO2 que equivalen a 500.000 vehicles circulant 10.000 quilòmetres en un any. Aquest gest d’evitar residus té un efecte modest però important en la lluita pel canvi climàtic.
— Quina opinió li mereix el paper de l’activista Greta Thunberg en tota la problemàtica mediambiental actual?
— Ha fet un gran favor. Ha despertat la consciència oculta de la ciutadania i s’ha identificat amb aquesta persona. Tinc clar que ha estat una guspira per canviar la mentalitat de la gent i conscienciar el jovent. En el fons, els que tenen 18 anys en avall han de defensar el món que viuran en els propers 70-80 anys. Aquesta noia fa una reflexió potent: apel·lar amb molta energia que s’han de fer coses. I té raó. Continuar planificant pel 2050 no ho fem massa bé. Hem d’actuar. Cal prendre decisions que no són fàcils per la ciutadania. Els polítics estem sotmesos a la pressió però s’han de fer coses impopulars i que s’han d’explicar a la ciutadania.
— Finalment, com a responsable de l’Agència Catalana de Residus un plantejament doble: què li diria a algú que no recicla perquè comencés a fer-ho i potser més important, en un context de desacceleració econòmica i amb perspectives pessimistes a mitjà termini, què li diria a un empresari perquè contaminés menys, tenint en compte que això pot encarir costos de producció, distribució…?
— Una empresa ha de ser conscient que qui contamina paga, les empreses ho tenen més clar que els ciutadans. Si s’inverteix en un sistema de producció per utilitzar menys matèries primeres al final acaben estalviant i millorant el procés productiu i s’evita generar menys residus. Per una empresa estalviar matèries primeres és molt important i és un estalvi econòmic. Un ciutadà ha d’entendre que el seu gest no és que beneficiï a la Generalitat de Catalunya, al conseller Calvet o a l'Agència Catalana de Residus sinó al planeta. Hem de pensar en les pròximes generacions. Estem de pas en aquest planeta. Ens han deixat un llegat i l’hem de deixar en les millors condicions.