Miquel Gasparin (Sant Carles de la Ràpita, 1993) va agafar les maletes un bon dia d'estiu de 2018 per començar a fer, literalment, el que vindrien a ser les Amèriques. L'ebrenc és des de llavors el director esportiu de la FC Barcelona Academy de Columbus, Ohio (Estats Units), un dels centres de formació amb més potencial que el club blaugrana té a l'altra banda de l'Atlàntic. I sí, des del març es troba també confinat al cor de Nord-Amèrica al pas de la Covid-19: la normal anormalitat que ho ha capgirat tot arreu del globus.
Gasparin es troba bé i ha hagut de convertir les hores i hores de sessions i entrenaments en una espècie de seguiment telemàtic per als vora 600 jugadors i jugadores —«molta atenció a la força del futbol femení americà!», avisa— que la seva acadèmia gestiona: un volum només comparable al de l'acadèmia de Nova York en tot el país. Tot apunta que el confinament que arrossega no s'allargarà gaire més.
Director als 27: un jove de la Ràpita triomfa amb els colors del Barça als Estats Units
«És molt important, abans de res, recordar que cal agafar amb pinces les notícies d'Estats Units que arriben a la premsa de Catalunya», s'avança. El rapitenc és periodista de formació, tot i que actualment no hi exerceix. Podria haver-ho fet, però la vida el va portar a la pilota i el despatx.
«Les imatges esfereïdores que veiem corresponen a punts concrets d'Estats Units, ciutats concretes, però no es poden extrapolar com una realitat definitiva», matisa. Perquè Amèrica és molt gran i és molt diversa. «On jo visc i treballo, a l'estat d'Ohio, la situació és de normalitat general amb les limitacions conegudes, similar al que esteu vivint allà», explica.
L'anunci de les autoritats americanes el va obligar a tancar barraca el dia 16 de març i a deixar en suspens el futur de l'acadèmia fins a nou avís, una situació que es mantindrà fins, com a mínim, la setmana vinent,quan la Federació de Futbol haurà de tornar a pronunciar-se i decidir què es pot fer i què no. Ell té ganes de tornar a la feina, però ho supedita tot al «màxim respecte cap a les mesures sanitàries» que es decretin. I anar fent.
Gasparin viu un confinament més lleuger del que s'ha decretat a Catalunya
Tot i que l'activitat esportiva roman aturada des de fa dos mesos, l'estat d'Ohio va iniciar el seu confinament més estricte un mes després que el de l'Estat espanyol. «No és un confinament tan dur com el que coneixem a Catalunya», matisa. En tot moment ha pogut sortir a caminar, tot i que les recomanacions sí que és cert que apuntaven al tancament preferent a casa. Cosa que ha fet, assegura, de forma obedient.
Les informacions més recents apunten a que «comencem el desconfinament progressiu de forma imminent», si bé les mesures de protecció i seguretat seguiran a l'ordre del dia. Reconeix que «estic tenint molt més temps per a mi, i per fer totes aquelles coses per a les quals mai em resta temps». Llegeix, escriu, es forma i «estic començant a cuinar plats que mai havia cuinat». Intenta trobar-li la part bona a tot plegat.
La febre pel futbol s'ha estès pels Estats Units molt més tard que a la resta del món
Assegura que troba a faltar el contacte directe amb els jugadors i la resta de l'equip tècnic de l'acadèmia i manté l'aposta per les sessions de vídeo on-line per no perdre ritme en un país on la passió pel futbol ha despertat molt tard i es troba ara en un punt de màxim apogeu. «El projecte és potent, és molt potent, i la intenció és la de continuar un cop superem això per seguir aprofitant l'enorme potencial que anem descobrint», comenta, distès com de costum.
Miquel Gasparin va començar com a entrenador de porters a l'Escola de Perfeccionament que el Barça té a les Terres de l'Ebre, des d'on va fer el salt al cor d'Estats Units amb poc més que una maleta de les grans. Abans, però, va tenir temps de conèixer bé tots els camps del futbol territorial tarragoní i català amb un bon grapat de samarretes diferents. No té la tornada en ment. «Crec que ens queden moltes coses interessants per fer per aquí!», es convenç.
Gasparin: «Espero una reflexió sincera sobre qui som com a societat»
Al jove director de la Ràpita, però, no se li escapa que un terratrèmol sempre deixa cicatrius. «No, sincerament no hagués pensat mai que em trobaria en una d'aquestes», pensa en veu alta. «Però sí que espero que de tot això surti un període de reflexió profunda, llarga i sincera sobre qui som com a col·lectiu», comparteix.
Hi ha coses que no les veu clares. «I és una reflexió que l'hem de fer tots, junt si per separat, com a societat», proposa, rellotge en mà. Aviat es vestirà de nou de blaugrana i en poca estona s'hi posarà de nou a l'altra banda de la pantalla: avui la classe també toca en format virtual.