Pau Palau (ERC Tarragona): «No hi ha cap motiu perquè la gent discapacitada no faci política»

 

Segons l’Idescat, l’institut d'estadística de Catalunya, a la comarca del Tarragonès hi havia l'any 2017 18.941 persones amb una discapacitat reconeguda, sigui física o intel·lectual. Són ben conegudes les diferents associacions de la zona que donen serveis i suport, a les persones que han de viure, dia a dia, amb aquesta mena de dificultats.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Però si la presència d’entitats que treballen en el tercer sector, en l’àmbit social, és habitual a la ciutat de Tarragona no ho és tant que aquests discapacitats facin un pas endavant en terrenys tan complicats com pot ser la política.  Aquestes passades eleccions municipals dues formacions portaven, a les seves llistes, a dues persones amb seriosos problemes físics: Eli Flores, veïna del barri del Port de Tarragona, amb Junts per Tarragona, i Pau Palau, amb ERC Tarragona.

En Pau té una discapacitat reconeguda del 65%. Té 24 anys i pateix una cardiopatia congènita: «em costen fer algunes físiques però m’esforço. M’hauria d’esforçar molt més, això sí!» Des de finals d’estiu de l’any passat, «començaments de tardor», en Pau s’ha afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya.  La seva passió és la política, «i el periodisme, els periodistes em feu sentir enveja sana». És soci del Nàstic, «el nou mil i escaig», i molt vinculat a entitats com Òmnium o l’Assemblea Nacional Catalana.

«A la URV ens han ensenyat a ser millors persones, ens han preparat per a l’endemà»

— Pau, tu ets una persona molt activa i molt coneguda a la ciutat, tot just has acabat ara el curs de l’Inserlab (curs d’orientació professional per a la inserció sociolaboral). Explica’ns què és?

  

— Es tracta d’un curs pioner gestionat per la Fundació Once amb el suport de fons europeus i que imparteix la Universitat Rovira i Virgili. És un curs per a persones amb discapacitat cognitiva, que ha durat sis mesos, i ens hem graduat aquest passat sis de juny. Animo a tothom a apuntar-se al curs.

— Què has après del teu pas per la universitat? T’agradaria continuar estudiant?

  

— Ens ensenyen per l’endemà, ens preparen perquè siguem millors persones i puguem tenir un futur.I pel que fa a seguir estudiant… Doncs a mi sempre m’ha cridat molt el periodisme, els periodistes sempre m’heu fet enveja sana, feu sentir còmode a la gent.

«Vaig ser pioner amb la moció sobre la Síndrome de Williams»

— El passat 15 de febrer d’enguany, l’Ajuntament de Tarragona va aprobar una moció institucional de suport als afectats per la síndrome de Williams-Beuren, una malaltia genètica. Quina relació has tingut amb aquesta iniciativa?

— Vaig ser pioner, conjuntament amb la meva amiga, la Judith. La Judith, amb qui hem crescut junts, ens coneixem des de petits, pateix aquesta malaltia i volia que les institucions públiques li fessin més cas, en l'àmbit local. La Judith demanava més suport institucional i no el rebia. Va enviar una carta a Ballesteros qui, ara com ara, encara no li ha respost. És un gest molt lleig per part....

— Sé que t’agrada molt la política i ja hi arribarem, tranquil, però de moment continuem amb el tema de la moció. Què cercàveu?

  

— Visibilitat. La Judith té un canal de Youtube on explica què és la seva malaltia però amb la moció volíem també visibilitat institucional i ens va donar suport el grup municipal d’ERC del consistori tarragoní.

 

«A mi m’agrada Tarragona i això va ser el detonant per entrar en política»

— Has sigut candidat a les municipals amb ERC. Per què has entrat en política i per què amb ERC?

  

— Sí, he ocupat el número 17. Suposo que com que sóc una persona activa dins la ciutat, m’agrada el món local, el món municipal i m’agrada Tarragona, doncs això va ser el detonant per entrar en política. Per concordar amb la meva manera de pensar, jo sóc independentista.

— Per què creus que no hi ha més gent discapacitada fent política?

— No hi ha cap motiu perquè la gent discapacitada no faci política. A mi, d’aquest món, m’agrada el contacte humà amb la gent...

— M’has demanat abans si podies dir alguna cosa sobre el judici als polítics catalans. Endavant…

— És una vergonya. M’haig de treure el barret davant els presos perquè la seva fortalesa és brutal. A mi no m’agradaria estar al seu lloc, no seria una persona tan forta com ells. I vull dir, també, que no els jutjaven a ells només, ens jutjaven a dos milions de catalans i catalanes, un judici a la democràcia...

— Moltes gràcies Pau…

  

— Espera, vull dir una cosa abans d’acabar. Vull donar les gràcies a tota la gent de Tarragona que ha votat canvi i també vull donar les gràcies a les dones republicanes d’ERC, sense elles ERC no seria el mateix i s’ha de reconèixer la gran tasca que fa la dona en política.