Segons lâIdescat, lâinstitut d'estadĂstica de Catalunya, a la comarca del TarragonĂšs hi havia l'any 2017 18.941 persones amb una discapacitat reconeguda, sigui fĂsica o intel·lectual. SĂłn ben conegudes les diferents associacions de la zona que donen serveis i suport, a les persones que han de viure, dia a dia, amb aquesta mena de dificultats.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
PerĂČ si la presĂšncia dâentitats que treballen en el tercer sector, en lâĂ mbit social, Ă©s habitual a la ciutat de Tarragona no ho Ă©s tant que aquests discapacitats facin un pas endavant en terrenys tan complicats com pot ser la polĂtica. Aquestes passades eleccions municipals dues formacions portaven, a les seves llistes, a dues persones amb seriosos problemes fĂsics: Eli Flores, veĂŻna del barri del Port de Tarragona, amb Junts per Tarragona, i Pau Palau, amb ERC Tarragona.
En Pau tĂ© una discapacitat reconeguda del 65%. TĂ© 24 anys i pateix una cardiopatia congĂšnita: «em costen fer algunes fĂsiques perĂČ mâesforço. Mâhauria dâesforçar molt mĂ©s, aixĂČ sĂ!» Des de finals dâestiu de lâany passat, «començaments de tardor», en Pau sâha afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya. La seva passiĂł Ă©s la polĂtica, «i el periodisme, els periodistes em feu sentir enveja sana». Ăs soci del NĂ stic, «el nou mil i escaig», i molt vinculat a entitats com Ămnium o lâAssemblea Nacional Catalana.
«A la URV ens han ensenyat a ser millors persones, ens han preparat per a lâendemà »
â Pau, tu ets una persona molt activa i molt coneguda a la ciutat, tot just has acabat ara el curs de lâInserlab (curs dâorientaciĂł professional per a la inserciĂł sociolaboral). Explicaâns quĂš Ă©s?
â Es tracta dâun curs pioner gestionat per la FundaciĂł Once amb el suport de fons europeus i que imparteix la Universitat Rovira i Virgili. Ăs un curs per a persones amb discapacitat cognitiva, que ha durat sis mesos, i ens hem graduat aquest passat sis de juny. Animo a tothom a apuntar-se al curs.
â QuĂš has aprĂšs del teu pas per la universitat? Tâagradaria continuar estudiant?
â Ens ensenyen per lâendemĂ , ens preparen perquĂš siguem millors persones i puguem tenir un futur.I pel que fa a seguir estudiant⊠Doncs a mi sempre mâha cridat molt el periodisme, els periodistes sempre mâheu fet enveja sana, feu sentir cĂČmode a la gent.
«Vaig ser pioner amb la mociĂł sobre la SĂndrome de Williams»
â El passat 15 de febrer dâenguany, lâAjuntament de Tarragona va aprobar una mociĂł institucional de suport als afectats per la sĂndrome de Williams-Beuren, una malaltia genĂštica. Quina relaciĂł has tingut amb aquesta iniciativa?
â Vaig ser pioner, conjuntament amb la meva amiga, la Judith. La Judith, amb qui hem crescut junts, ens coneixem des de petits, pateix aquesta malaltia i volia que les institucions pĂșbliques li fessin mĂ©s cas, en l'Ă mbit local. La Judith demanava mĂ©s suport institucional i no el rebia. Va enviar una carta a Ballesteros qui, ara com ara, encara no li ha respost. Ăs un gest molt lleig per part....
â SĂ© que tâagrada molt la polĂtica i ja hi arribarem, tranquil, perĂČ de moment continuem amb el tema de la mociĂł. QuĂš cercĂ veu?
â Visibilitat. La Judith tĂ© un canal de Youtube on explica quĂš Ă©s la seva malaltia perĂČ amb la mociĂł volĂem tambĂ© visibilitat institucional i ens va donar suport el grup municipal dâERC del consistori tarragonĂ.
«A mi mâagrada Tarragona i aixĂČ va ser el detonant per entrar en polĂtica»
â Has sigut candidat a les municipals amb ERC. Per quĂš has entrat en polĂtica i per quĂš amb ERC?
â SĂ, he ocupat el nĂșmero 17. Suposo que com que sĂłc una persona activa dins la ciutat, mâagrada el mĂłn local, el mĂłn municipal i mâagrada Tarragona, doncs aixĂČ va ser el detonant per entrar en polĂtica. Per concordar amb la meva manera de pensar, jo sĂłc independentista.
â Per quĂš creus que no hi ha mĂ©s gent discapacitada fent polĂtica?
â No hi ha cap motiu perquĂš la gent discapacitada no faci polĂtica. A mi, dâaquest mĂłn, mâagrada el contacte humĂ amb la gent...
â Mâhas demanat abans si podies dir alguna cosa sobre el judici als polĂtics catalans. EndavantâŠ
â Ăs una vergonya. Mâhaig de treure el barret davant els presos perquĂš la seva fortalesa Ă©s brutal. A mi no mâagradaria estar al seu lloc, no seria una persona tan forta com ells. I vull dir, tambĂ©, que no els jutjaven a ells nomĂ©s, ens jutjaven a dos milions de catalans i catalanes, un judici a la democrĂ cia...
â Moltes grĂ cies PauâŠ
â Espera, vull dir una cosa abans dâacabar. Vull donar les grĂ cies a tota la gent de Tarragona que ha votat canvi i tambĂ© vull donar les grĂ cies a les dones republicanes dâERC, sense elles ERC no seria el mateix i sâha de reconĂšixer la gran tasca que fa la dona en polĂtica.