L'alcalde de la ciutat de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha complert, la primera setmana de desembre, 63 anys. Ho ha fet vivint «una experiència apassionant». «L'experiència apassionant de poder ser alcalde de la ciutat que estimes i poder intentar treballar per fer millor la vida als teus conciutadans» ha afirmat Ricomà.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
El batlle tarragoní també ha complert sis mesos al capdavant de la principal empresa de la ciutat, l'Ajuntament de Tarragona. Ho ha fet amb el suport dels seus socis de govern, En Comú Podem, que està patint la crisi de l'Amfiteatre, i enmig de dures crítiques dels partits constitucionalistes del consistori, Ciutadans i PP, que l'acusen de «sectari».
La principal força de l'oposició, i candidatura més votada en les eleccions municipals del mes de maig, el PSC, va començar el mandat amb una postura molt crítica i, a poc a poc, ha anat polint les seves formes, fet que ha aixecat les sospites d'un possible acord de govern entre socialistes i republicans, A cal PSC hi ha antics, i antigues, pesos pesants dels governs Ballesteros que volen entendre's amb ERC: a l'oposició fa molt de fred!
Les converses entre Pau Ricomà i l'anterior alcalde, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, al palau de la Diputació de Tarragona, només les coneixen ells dos. Per a saber de tota la resta, de l'actualitat política i de ciutat de Tarragona, TarragonaDigital ha entrevistat al batlle tarragoní Pau Ricomà.
«No entra en els meus càlculs acabar el mandat governant amb el PSC»
— Alcalde, lidereu una coalició de govern amb En Comú Podem. En quin estat de forma diríeu que es troba aquest equip? Quina nota li posaríeu?
— Estic absolutament agraït i encantat amb l'equip de govern, sobretot per la seva capacitat de treball i la capacitat adaptar-se al canvi vital que suposa governar. La nota que li posaria a l'equip de govern seria excel·lent.
— Així doncs, les relacions amb els socis de govern entenc que són bones, no? I amb els socis d'investidura?
— Amb els socis de govern la relació és molt bona, fantàstica, no pot ser millor. Destacaria d'ells la seva capacitat de treball i la comunicació que mantenim, és positiva al 100%. I amb els socis d'investidura, crec que és bona. Bàsicament bona, acceptant que hi ha coses que podem no estar d'acord i coses que podem votar el contrari, només faltaria. Ara bé, crec que en general hi ha un nivell de lleialtat mútua suficient.
— Us veieu acabant el mandat governant amb el PSC?
— (Riu) Pensava que la pregunta era si acabaria el mandat governant, perquè la resposta era molt clara: sí, clarament sí. Amb el PSC? Doncs sincerament, no entra en els meus càlculs.
«Els pressupostos estaran limitats per la realitat de què disposem»
— Parlem de pressupostos. Quan es portaran al ple?
— He de reconèixer que fer uns pressupostos per primera vegada, té la seva complexitat. Suposo que els segons seran més senzills que els primers. Fer uns pressupostos és un procés complex i ho estem fent d'una manera molt diferent de com ho feia l'anterior govern. Ara mateix els companys estan parlant amb els grups municipals per mirar d'ajustar, en aquesta segona ronda de trobades, els pressupostos. La intenció és que tothom se'ls senti seus i després cadascú votarà el que hagi de votar però volem que tothom entengui que els pressupostos són de canvi, amb les limitacions econòmiques que tenim actualment però tenint en compte a tots els grups. S'aprovaran entre la tercera i quarta setmana de desembre, no tinc encara la data definitiva.
— Parlàveu de pressupostos de canvi. Com es concreta aquesta idea de canvi als pressupostos?
— Apostant per partides concretes, com ara el patrimoni, on augmentarà la dotació; també cultura; benestar animal; feminisme; i mobilitat, on parlarem, molt seriosament, de fer carrils bicis per unir els centres educatius. Els pressupostos, això sí, estaran limitats per la realitat, la realitat del que disposem. I també haurem d'explicar a la resta de grups que, evidentment, totes les seves demandes no s'afegiran de la mateixa manera que nosaltres no aconseguirem tot el que ens vam marcar com a objectiu de sortida.
— Defensem la mobilitat sostenible però no compartim la idea de la gratuïtat del bus. Les experiències d'autobús gratuït no comporten la disminució de l'ús del cotxe i generen que la gent que anava a peu, agafi el bus. Nosaltres el que volem és que la mobilitat sigui pràctica i, per tant, apostarem pels carrils bicicleta, un tema que estava al pla de mobilitat urbana i sostenible i no s'havia desenvolupat en cap moment. També per la renovació continuada de la flota d'autobús. La nostra voluntat és que els autobusos, les línies d'autobusos, siguin més pràctiques, més eficients.
— Aleshores la idea és la que vau comentar en campanya, augmentar la freqüència dels autobusos?
— Sí. Això en aquest primer pressupost encara no es veurà reflectit. És una aposta que centrarem, sobretot, en l'Empresa Municipal de Transports. La nostra voluntat és acabar el mandat amb un canvi en les línies que el que faci sigui posar punt final a trigar una hora per anar de Sant Pere i Sant Pau a Bonavista. Aquest és el fet important i no si l'autobús costa diners, o no, perquè al final la gratuïtat es pagaria per una altra banda.
— A mig camí entre la temàtica pressupostària i la social, heu anunciat una partida de 200.000 euros destinats a un estudi independent sobre la qualitat de l'aire. Per què ara? És un gest per aconseguir el vot a favor de la CUP?
— És una aposta d’ERC que sempre hem defensat i que forma part de l’acord amb En Comú Podem. Per nosaltres és clau la sostenibilitat i el medi ambient. Per això, els comptes municipals per 2020 inclouen partides concretes en el control de l’aire perquè fa anys que apostem per aquest tema. Serà un estudi independent i rigorós.
— Per tancar el tema dels pressupostos, és cert que contemplen una pujada del 30% de l'impost de plusvàlues? Per què?
— L'increment de la plusvàlua es produeix perquè Tarragona té uns valors molt baixos i amb aquesta actualització ens igualarem a altres ciutats com Girona i Lleida. Aquesta decisió s'ha pres per incidir per frenar l'especulació en la compra d'habitatges
«La situació de l'Amfiteatre no s'ha generat en sis mesos, ve de dècades»
— Parlem, ara, de la ciutat. Un dels grans temes és la neteja. Tarragona està ara més neta?
— M'arriben comentaris que sí, que la gent està més contenta. És un tema que ens preocupa molt i on ens esforcem diàriament. Si trobem un punt conflictiu, avisem a l'empresa i la trobem receptiva. Tenim una relació quotidiana molt fluida amb l'empresa, Ara bé, també és veritat que m'agradaria que la ciutat estigués més neta. Deixa que et posi dos exemples molt concrets. Amb les pluges recents, a la Part Baixa, on sempre hi ha problemes de brutícia lligats amb les inundacions, hem actuat molt ràpidament. I també amb tot el que ha succeït amb la sentència ignominiosa dels presos polítics. Aquella setmana hi va haver una sèrie d'aldarulls i estic molt content perquè la ciutat va despertar neta com una patena. Tant els serveis de neteja, com els serveis de la Guàrdia Urbana, com els serveis municipals, van fer una feina extraordinària aquells dies.
— Quina és la proposta de l'equip de govern, encara parlant de neteja, pel nou contracte? S'ha de realitzar, si no recordo malament, l'any 2023...
— Al nostre pressupost ja començarem a treballar en aquest tema. Augmentarem la inspecció de neteja. El que hem de fer és mirar el contracte que necessitem. El que hem de fer l'any 2023 és tenir un contracte de la neteja que sigui el que la ciutat necessita, sense prejudici de cara a cap possibilitat. Avui canvia tot molt de pressa i pot ser l'any 2026, 2028, 2030, aquest model ja ha quedat antiquat, això no ho sabem.
— Parlàveu abans de la Part Baixa i de les inundacions. Es veurà reflectida als pressupostos la petició de la millora del clavegueram?
— Treballem molt la inversió a través d'EMATSA i també treballem amb l'Agència Catalana de l'Aigua per evitar els problemes d'origen.
— La problemàtica de l'Amfiteatre, afecta la Marca Tarragona? De qui és la responsabilitat?
— Sobre el tema del patrimoni hi ha hagut molt poca cura en manteniment, molt poca cura en transparència, i molt poca cura en explicar el què passa en cada monument. La situació de l'Amfiteatre no és una qüestió de sis mesos, és una qüestió que ve de dècades. El problema que hem d'encarar és, no només l'Amfiteatre, sinó tot el patrimoni de la ciutat. El patrimoni és un recurs educatiu, econòmic, turístic i de futur que considerem vital. El tema del patrimoni és de ciutat i per això he agafat les regnes personalment. Després de la comissió bilateral amb la Generalitat, convocarem el consell assessor municipal per explicar quines línies de treball seguirem i on prioritzarem, en la mesura de les nostres possibilitats, els esforços.
«El Palau d'Esports no té partida perquè no és nostre encara»
— Com estan les negociacions amb la Generalitat pel Palau d'Esports? És cert que no hi ha partida de manteniment?
— És cert que no hi havia partida per la part paisatgística de l'Anella. Aquest és un dels quants bunyols que ens hem trobat, com els 450.000 euros que no estaven consignats. Ara bé, que la partida de manteniment del Palau d'Esports no estigui inclosa és per una qüestió tècnica. Fins que no sigui nostre, no podem incloure'l als pressupostos. Vull remarcar que hi ha voluntat política per solucionar els problemes jurídics i estic segur que abans d'acabar l'any, aquest tema estarà definitivament solucionat. Això és el que ha sortit de les reunions on he estat i confio que sigui així.
— Junts per Tarragona ha fet, recentment, una proposta per a la Ciutat Residencial. Quina és la proposta de l'equip de govern per aquest equipament?
— Treballem en la Ciutat Residencial fa molt de temps. No podem avançar res sobre la qüestió perquè aquest tipus de converses demanen discreció i, ara per ara, tenim totes les opcions obertes. On sí que coincidim és en la voluntat, de les dues parts, d'utilitzar la zona esportiva com a possible aparcament dissuasiu. Fa temps que treballem en aquesta línia.
— Sembla que la comissió territorial de patrimoni ja ha aprovat els plans perquè el Fortí de la Reina tingui, de nou, un restaurant. És així?
— El Fortí segur que complirà tots els requeriments d'urbanisme i patrimoni i espero que no doni cap notícia negativa.
— El projecte que va presentar el govern municipal socialista per a la Tabacalera està tancat en un calaix?
— Nosaltres treballarem en una línia més o menys semblant. En cap moment desvirtuarem la idea que sigui un centre cultural. El que passa és que aquell projecte es basa en la idea de dos equipaments importantíssims, el Museu i la Biblioteca, que necessiten inversions molt importants d'altres administracions. Per experiència sabem que les inversions d'altres administracions triguen i poden trigar molt de temps. Pressionarem tot el possible, sobretot en aquest cas al govern central, que és qui ha de fer la gran inversió, perquè això es pugui fer però mentrestant anirem obrint espais de manera gradual.
— Com valoreu la desertització comercial de la Rambla? És possible limitar l'apertura d'un determinat model de negoci a la Rambla? Ho dic perquè sembla que les clíniques dentals s'estan multiplicant...
— El problema del comerç és molt gran, no s'ha generat fa poc i no se solucionarà amb mesures com obrir, o no, els diumenges. D'una banda hi ha l'afectació pels canvis d'hàbits al consum. La gent compra per Internet. Aquest fet influeix en els comerços que ofereixen un producte, no un servei. A Tarragona estem pagant les conseqüències d'apostar per fer grans superfícies. Per revertir tot això necessitem molta intel·ligència i saber que no ho solucionarem amb pedaços, amb solucions parcials.
— Així doncs...
— Necessitem que l'Ajuntament assumeixi totes aquelles actuacions urbanístiques que calen i ho farem, perquè tenim voluntat de fer-ho, a mesura que puguem. D'altra banda, necessitem que, tant propietaris com comerciants, facin un canvi de mentalitat. S'ha de deixar enrere l'actitud individualista i entendre que el teu negoci s'alimenta a la mesura que s'alimenta el del costat. Si fóssim capaços de compartir projectes de gestió compartida, no només apostes personals, i organitzar zones comercials, ni que sigui amb un pla pilot, crec que estaríem revertint la situació i crec que és cap aquí que hem de caminar.
«Tarragona porta un endarreriment cultural molt notable»
— Anem acabant. A banda d'alcalde, també sou el conseller de Cultura tarragoní. Sobre aquesta qüestió, la portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, deia en una entrevista que ella creu que acabareu el mandat delegant la competència.
— Sincerament, la cultura m'apassiona i a més crec que tenim molt de camp per córrer. Crec que Tarragona porta un endarreriment cultural molt notable i, per tant no penso renunciar a l'oportunitat de canviar la ciutat a través de la cultura.
— Dues grans novetats del vostre mandat són la conselleria de Nova Ciutadania i els Consells de Districte. Sobre la conselleria de nova creació, quines activitats ha realitzat? I els Consells, quan començaran a funcionar?
— La conselleria de Nova Ciutadania ha fet moltes reunions amb diferents col·lectius. Tenim aproximadament un 20% de ciutadans d'altres procedències que no participen de manera efectiva amb les entitats que tenim aquí i volem que aquesta nova ciutadania comparteixi espais amb la resta de ciutadans. I els Consells de Districte començaran a funcionar durant l'any vinent. Són una eina participativa d'empoderament ciutadà que amb els pressupostos els dotarem del personal que necessiten.