El Port de Tarragona, acompanyat de Repsol i l'Ajuntament de Vila-seca, va presentar fa unes setmanes el projecte 'Cal·lípolis Next Generation', que inclou 11 actuacions i una inversió de 260 milions d'euros que aspira a rebre finançament dels fons europeus anti-Covid. Per conèixer més detalls sobre aquest pla transversal d'actuacions i què suposarà pel Camp de Tarragona, des de CatalunyaDiari hem entrevistat el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset.
«Aquest projecte suposarà una gran transformació»
— Primer que tot, com definiria el projecte 'Cal·lípolis Next Generation'?
— És un projecte que aprofita les fortaleses del nostre territori per, en un moment d'efecte Covid, multiplicar-les i transformar-les en motor econòmic per afrontar amb èxit els pròxims temps al Camp de Tarragona i a la demarcació. I ho fem de manera conjunta a través de tres sectors capdavanters: indústria, logística i turisme. Fa temps que hi estem treballant i encaixa en aquest moment per fer aquesta transformació que demanen els fons europeus.
— Fa temps que hi treballeu, però la Covid-19 ha accelerat els temps, no?
— Absolutament. Aquestes peces s'havien d'encaixar durant els pròxims 15 anys i ara les encaixarem en un mateix moment, un fet que suposarà un efecte multiplicador enorme, que si s'hagués fet en 15 anys hauria quedat més diluït.
— Què suposarà aquest projecte pel territori en general?
— Serà un salt qualitatiu important, convertint el node logístic Port de Tarragona en referència europeu. Això suposarà també una oportunitat per tot el nostre territori, que serà més atractiu, més competitiu. Tant per les empreses que hi ha com per aquelles que arribaran. Suposarà una gran transformació en l'àmbit portuari.
— Però no només en l'àmbit portuari...
— Exacte, tenim la vocació de mirar cap al territori i ajudar a fer-lo més competitiu i 'Cal·lípolis' també suposarà una transformació en l'àmbit turístic i petroquímic. La platja de la Pineda i el seu entorn es convertiran en un gran atractiu, que de retruc també té impacte en tota la Costa Daurada. I el que farà Repsol, millorant el pantalà i l'emmagatzematge, farà que el polígon petroquímic sigui més competitiu en els pròxims temps.
«Es crearan 3.000 llocs de treballs fixos»
— I pel Port de Tarragona en particular, que suposarà el projecte 'Cal·lípolis'?
— Té una importància evident per la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), un milió de metres quadrats de terreny, situat en un punt amb connexió ferroviària directa, vies terrestres i connexió marítima. És un imant d'inversió privada al cor del Camp de Tarragona, amb la possibilitat de generar 3.000 llocs de treball fixos. Això és molt positiu en l'àmbit portuari i de territori.
— També serà important el contradic dels Prats...
— Sí, aquesta infraestructura multiplica les oportunitats del Port, ja que ara no tenim un contradic que el tanqui. Amb els Prat, passarem a ser un port reclòs i augmentarem en prestacions de seguretat, alhora que a la part interior del contradic hi haurà futurs molls, amb més espai per a noves activitats.
— Altres aspectes que els projectes inclouen són la innovació i la digitalització. Com s'aplicarà això en l'àmbit portuari?
— Millorarem en eficiència logística i sostenibilitat. Si aconseguim moure les càrregues el mínim possible, serem més competitius, mentre que si els camions estan menys temps a l'interior del Port, al llarg del dia podrà fer més desplaçaments. Amb la innovació i la digitalització, aconseguirem uns accessos àgils, una reducció en els temps d'espera d'entrada i sortida, alhora que s'implantaran itineraris i recorregut més eficients i optimitzats, gràcies al sistema de càmeres de seguiment del Port de Tarragona. I amb la reducció del temps que els camions estan a l'interior del Port també millorarem en sostenibilitat, amb un menor impacte de la contaminació.
«'Cal·lípolis' agrupa diversos projectes que ja estaven en marxa abans de la Covid-19»
— En quin horitzó de temps treballeu?
— La previsió inicial d'execució de tots els projectes, sense la possibilitat de fons europeus, era enllestir-los en 15 anys. De fet, com he comentat, són projectes que ja estaven en marxa abans de la Covid-19. Per exemple, la ZAL ja té alguna fase amb projectes d'urbanització per licitar durant el 2021, mentre que al contradic dels Prats està previst iniciar actuacions el 2022. I si arriben els fons europeus, això s'accelera, amb data màxima de 31 de desembre 2026. Una part molt important d'aquests projectes estan ja redactats o acabant de redactar-se. La resta està en estudis previs, tramitacions. L'execució en aquest calendari seria possible.
—Quina importància té anar de la mà de socis important com Repsol, l'Ajuntament de Vila-seca i comptar amb el suport de la URV.
— És molt important, perquè el Port de Tarragona és la locomotora, però també fa falta tot un comboi. Nosaltres posem la força tractora, però la presència de Vila-seca i Repsol dona múscul i incrementa l'atractiu del projecte. Però no només això, també hi ha diverses empreses i administracions que hi donen suport, com el Govern, a través de diversos departaments, el govern espanyol, la Diputació de Tarragona o l'Ajuntament de Tarragona, entre altres. Això suposa un projecte que, de manera excepcional, encaixa tres sectors que no sempre ho han fet: turisme, indústria i Port. Hem trobat els socis ideals, que ens donaran una velocitat de transformació important per un projecte molt il·lusionant a desenvolupar.
— Sou optimistes de cara a rebre finançament dels fons europeus?
— Estem encara en un moment en què l'Estat no ha explicat com es desplegaran els recursos als territoris. Però, des de la incertesa que això suposa, quan mirem el nostre projecte entenem que té unes fortaleses que el deixa en una situació privilegiada: és transformador al nostre territori, donar valor afegit a Catalunya i Aragó, a més de tenir un grau de maduresa que garanteix que estarà executat en els terminis que exigeix Europa. No és un projecte improvisat, és un projecte que es treballa des de fa temps i neix d'una necessitat del territori. Per tot això, som optimistes en el resultat.
«Obrirem una finestra d'oportunitats per les pròximes dues dècades»
— El medi ambient també hi té un paper important.
— Hi haurà 370.000 m² Xarxa Natura 2000, amb una gran llacuna al centre del Camp de Tarragona, amb nidificació —que ja existeix— d'espècies protegides, visualització d'hàbitats naturals, en un espai equivalent a 37 camps de futbol amb un gran potencial. Així mateix, es desmuntarà el passeig marítim de la Pineda, tirant-lo enrere, convertint la carretera en una zona de dunes que farà que la platja sigui més estable. I finalment, es consolidarà la platja de la Pineda, en un projecte que comptarà amb la Universitat de Cantàbria, i s'actuarà a la part marina, amb la recuperació d'espècies marines —pop, sípia i calamar— i de tota la vegetació. Això és important perquè el que es farà aquí es podrà replicar en altres platges.
— Quan el projecte 'Cal·lípolis' sigui una realitat, on se situarà el Port de Tarragona i el territori?
— El salt qualitatiu serà molt important, obrint una finestra d'oportunitats per les pròximes dues dècades. En aquest sentit, l'any 2023 serà molt important, per l'impacte que tindran el Corredor Mediterrani i la posada en marxa del Túnel del Coll de l'Illa, que connectarà amb la Plana de Lleida i l'Aragó. També serà rellevant la millora de la Intermodal de la Boella, que multiplicarà per sis el trànsit ferroviari de Tarragona amb Europa. El 2023 també la Zona d'Activitats Logístiques estarà operativa i en el mercat. Fer coincidir això, més la transformació, situarà el Port i el Camp de Tarragona en el mapa europeu.