Izan Adán Fernández va néixer el 8 d'agost de 2007, amb una piga gegant que ocupava el 95% de la seva esquena. Durant anys, la seva mare va estar anant d'un hospital a un altre. Tenia por que pogués ser càncer, però els metges la prenien per boja. Li van dir que era anorèxia, grip, pneumònia. Vuit anys després, Izan va morir de càncer.
Ara l'Audiència Provincial de Madrid ha corroborat la condemna al Servei Madrileny de Salut (SERMAS) pel retard en el diagnòstic, i l'obliga a indemnitzar la família amb 98.400 euros. Segons la sentència, un diagnòstic a temps hauria estat determinant per salvar la vida de l'infant.
En néixer Izan, els metges van explicar a la seva família que tenia un nevus gegant, un organisme amb ramificacions al pit que podia degenerar en un melanoma. Hi havia antecedents en la família, així que des del primer moment la seva mare Diana va viure amb aquesta por. Els metges deien que calia treure'l a poc a poc, però que podia viure amb ell.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Al cap de dos anys, van detectar una taca al pulmó, i poc després el nen va començar a carranquejar. Del 2010 al 2015, mare i fill van anar d'hospital en hospital sense trobar qui li fes un TAC. Ni a l'Hospital de Fuenlabrada, ni al 12 de Octubre ni a La Paz van saber diagnosticar a temps el melanoma que l'estava matant.
La seva mare, Diana, auxiliar d'infermeria, va suggerir diverses vegades als metges la possibilitat que fos un melanoma: «Ells em contestaven que estava boja. Van arribar a diagnosticar-li grip, anorèxia, pneumònia. Deien que tenia problemes psicològics, que ho feia per cridar la meva atenció, i que si jo seguia amb aquesta idea, el càncer li provocaria jo».
Quan finalment van accedir a fer-li el TAC, van veure que tenia un melanoma irreversible al pulmó dret, amb gran quantitat de metàstasi al pit, crani, fetge, ronyó, pàncrees i ossos. El melanoma s'havia apoderat del cos d'Izan, que va passar els seus últims mesos en cadira de rodes i endollat a un respirador.
La seva mare li ho va voler amagar per protegir-lo, però el nen era conscient del que estava passant. «Mama, m'estic morint», li deia. Li queda el consol que «ara, allà on està, sé que Izan no té mal». Però lamenten que dermatòlegs, oncòlegs i radiòlegs deixessin morir el seu fill d'aquesta manera.
En el seus tres primers anys de vida, Izan va passar vuit vegades pel quiròfan per anar-li retirant la piga. El 2010 la pediatra va observar una cosa estranya en una radiografia. Segons l'informe mèdic, «no ho té gens clar», i s'avisa a raigs per descartar lesions nodulars. Tres anys després, el menor manifesta problemes respiratoris evidents, li fan una altra radiografia, i observen una ombra al pulmó.
No obstant això, els metges no van fer res, tot i que la seva mare els repetia que podia ser un melanoma. Diu que es reien d'ella, que la tractaven com si estigués boja. El 2015, cinc anys després dels primers símptomes, Izan pateix un vessament a la pleura. Li diagnostiquen pneumònia i li administren antibiòtics, però la taca seguia al pulmó. La sentència considera que, en aquell moment, el TAC era inevitable i, tot i això, no es va fer.
Què diu la sentència
Tot i que la sentència confirma la condemna al SERMAS, genera una mica de polèmica. Rebaixa la indemnització imposada al principi en considerar que el TAC, tot i que hauria millorat les expectatives de vida de l'infant, no garantia la seva salvació.
Segons el jurat d'instrucció, hi va haver en l'atenció mèdica una insuficiència de mitjans, especialment de naturalesa radiodiagnòstica per imatge. Estableix que la malaltia congènita que patia el menor i els antecedents eren suficients per sospitar d'una evolució fatal de la malaltia. El pèrit nomenat pel jutjat determina que, si se li hagués fet la prova, hauria millorat sensiblement el pronòstic del malalt.
La sentència dona per bons els arguments de l'advocat de la família, Álvaro Sardinero, que defensa que «al llarg de l'atenció mèdica va existir una deficient utilització de mitjans tècnics. Tenint en compte els antecedents, calia descartar el risc d'un melanoma, més quan el gener de 2013 presentava problemes d'infecció respiratòria i s'observen imatges més intenses en el lòbul inferior esquerre».
La confessió d'una metge
Després de diagnosticar-li el melanoma, Izan va ser traslladat al Servei d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital 12 de Octubre de Madrid. Tenia un melanoma de menys malignitat i menor tendència metastàtica. És a dir, que un diagnòstic a temps hagués impedit la propagació sense control de la malaltia.
L'agost de 2015, Izan va fer 8 anys i va començar la quimioteràpia, però la seva situació va empitjorar ràpidament. Va patir parestèsies a la cama dreta, insuficiència respiratòria, dolor lumbar i vòmits incontrolables. El tumor estava ja molt estès, i el desembre van començar a administrar-li tractaments pal·liatius.
Va morir el 13 de febrer de 2016. Després de morir, la seva mare va començar a remoure cel i terra, a buscar documents. «Una metge del 12 de Octubre em va reconèixer que havien estat comentant que a Izan calia fer-li un TAC, però que al seu company no li va semblar oportú».
Diana està segura que un diagnòstic a temps li hagués salvat la vida. Però quan li van fer ja no hi havia res a fer. Ara la justícia confirma que va ser un error dels metges. Un error que li va costar la vida al petit de només 8 anys.