L'emergència sanitària ha posat sobre la taula les mancances i vergonyes del mercat de treball i, si en aquest còctel hi afegim un altre fràgil ingredient, la situació encara es veu més agreujada. És el cas dels Centres Especials de Treball (CET), és a dir, les empreses que ofereixen feina a persones amb discapacitat intel·lectual per integrar-les al mercat laboral. «Ha estat i està sent molt dur. Es tracta d’una situació fràgil en molts aspectes, tant econòmics com emocionals» explica a TarragonaDigital José Carlos Eiriz, representant de Tarragona a la Junta de Dincat, l'associació que agrupa les entitats i empreses catalanes que atenen col·lectius vulnerables, principalment amb discapacitat intel·lectual.
Amb la irrupció del coronavirus l'activitat es va veure paralitzada, però per les tasques que desenvolupen molts dels CET —serveis de neteja, bugaderia, recollida de residus o vinculades a l’alimentació, principalment— van ser considerats com centres on s'efectuaven tasques essencials, pel que no es van aturar. A la regió de Tarragona hi ha actualment 14 centres d'aquest tipus, els quals donen feina a 1.536 persones —algunes amb discapacitat, d'altres no—. El cas és que la feina va continuar, tot i que va davallar de forma substancial i, a més, en un entorn on molts treballadors es trobaven en situació de risc per la pandèmia.
Fràgils i especialment vulnerables
«Cap dels nostres CET va poder garantir l'activitat productiva amb normalitat només 15 dies després del decret d'Estat d'Alarma, i gairebé el 80% van haver de posar en marxa mesures extraordinàries per evitar l'ERTO» afegeix Eiriz, un pla de xoc que no va funcionar en molts casos. I és que els CETs no deixen de ser considerades empreses a efectes legals i per tant tenen els mateixos condicionants que qualsevol empresa durant l'Estat d'Alarma, malgrat tenir col·lectius altament sensibles.
Mentre la corba de casos positius no parava d'augmentar, se n'hi sumava una altra, la dels ERTO, que es disparava tant o més ràpidament que la de la Covid-19. Els CET no van quedar al marge d'aquesta sagnia i la meitat d'ells, un total de 7 a Tarragona, van haver d'acollir-se a aquest procediment per intentar salvar els mobles, deixant aturada la vida laboral a 516 treballadors.
Unes vides que queden diluïdes enmig de les 44.805 persones que fins aquest 28 de maig es troben en ERTO a la demarcació, però que en realitat, en molts casos, poden veure's molt més afectades i és que la vulnerabilitat laboral és especialment extrema en les persones amb discapacitat.
El sector fa una crida i demana mesures «urgents i extraordinàries»
En el moment en què des del govern català es van començar a anunciar mesures per pal·liar els efectes de la crisi en el mercat laboral, també es va posar en marxa la convocatòria de tres subvencions destinades a polítiques actives d'ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual. L'anunci no va convèncer Dincat, que va recordar ràpidament que no eren «mesures extraordinàries ni mobilitzaven nous recursos econòmics», a la vegada que arribaven tard, després de «setmanes d'incertesa i inseguretat».
«Són del tot insuficients» sentencia Eiriz, «hem demanat reiteradament la creació d'una taula de diàleg que compti amb els representants del sector per redefinir el model de CETs i que estableixi les mesures extraordinàries que es necessiten».
Una petició que Josep Vidal, director general d'Economia Social, el Tercer Sector i Cooperatives, recull en declaracions a TarragonaDigital: «Som conscients de les dificultats d'alguns CETs, i per això hem anat ampliant el pressupost en els últims anys fins a arribar al voltant dels 100 milions d'euros. És obvi que quan hi ha crisis sectorials, hi ha d'haver reformulacions, i alguns CETs necessiten fer una reflexió que farem conjuntament». Tanmateix des de la Generalitat recorden que «la normativa dels CETs és de competència estatal, el finançament també, i des del Govern complementem el pressupost que ve de l'Estat».
El sector, però, considera que viu «en una situació crítica des de fa més de deu anys, conseqüència de les retallades en els ajuts públics i la crisi econòmica anterior», i per això insisteix a reclamar «respostes extraordinàries si es vol garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual».
Algunes de les mesures que exigeixen són «l'increment durant aquest 2020 de les subvencions del Salari Mínim Interprofessional fins al 75%, segons les dificultats d'inserció laboral, o la necessitat d'una convocatòria de subvenció d'inversions pel manteniment i la creació de nous llocs de treball» per tal d'evitar «arribar a situacions irreversibles que ensorrin molta feina en inserció sociolaboral».
Un problema també emocional
La incertesa que està generant la pandèmia s'ha viscut amb més intensitat als centres especials de treball segons explica Eiriz. «Hem fet molts esforços per mantenir els llocs de treball. Per a aquestes persones comptar amb un sistema d'inserció laboral inclusiu és molt important, bàsic, per formar part de la societat i no quedar-ne al marge», i és que en tractar-se de tasques diàries on se senten productius i que els estableix una rutina, els aporta també «estabilitat psíquica i emocional».
Així doncs, el futur del sector es troba a la corda fluixa després que l'onada de la Covid-19 hagi arrasat encara més una zona ja minvada. Segons calculen des de Dincat, tots els CETs es troben ara mateix en situació de risc i, per tant, la totalitat dels 10.000 llocs de treball perilla. De fet, la realitat ja indica que aproximadament uns 5.000 treballadors del sector han estat o estan en ERTO ara mateix a Catalunya, una dada que convida a iniciar aquesta demanada reflexió.