El Mauna-Loa a Hawaii, el Semeru a l’illa de Java i el Stromboli a les illes Eòlies. Tres grans volcans s’han acomiadat del 2022 agitant la terra.
El maig de 2022 l’Etna va ser el protagonista i en setembre de 2021 va coincidir en erupció amb el volcà Tajogaite a l’illa de La Palma. Ara es compleix un any del final d’aquesta erupció i podria semblar que s’ha passat una pàgina. Però la Terra continua viva i les grans erupcions volcàniques són sempre probables, tant l’espectacle que representen com les tragèdies que comporten.
El Tajogaite va provocar l’evacuació de més de 7 000 persones, moltes de les quals van perdre el seu habitatge i, fins i tot, el seu medi de vida, la destrucció de carreteres i infraestructures bàsiques i la formació de colades que van arrasar més de 1 200 hectàrees, amb gruixos que van arribar als 70 m en alguns llocs. No podem oblidar altres conseqüències que apareixen ara, com les contínues emissions de gasos, problemes respiratoris, patologies dèrmiques, problemes psíquics i d’ansietat a la població, que trigaran alguns anys a solucionar-se. D’aquesta manera, la investigació que permeti detectar precursors d’aquestes erupcions volcàniques és, sens dubte, encara més important.
Sota el volcà
Per avançar-nos a l’erupció, s’ha d’entendre què és el que té lloc sota un volcà abans que es produeixi. La calor i la pressió són tan elevades a l’interior del mantell que les roques es desfan conjuntament amb els gasos, formant així el magma. Aquestes pressions i temperatures tan altes fan que el magma intenti escapar per l’escorça terrestre, buscant fractures o zones dèbils per progressar en el seu ascens. Quan troba una d’aquestes zones estructuralment més dèbils, s’acumula en elles formant uns reservoris que denominem cambres magmàtiques.
L’ascens del magma pot ser o bé molt ràpid o tan lent com per invertir decennis en la tasca. En aquest viatge va formant successives cambres magmàtiques. Quan queden pocs quilòmetres per arribar a l’exterior, apareixen a la superfície indicis en forma de gasos que emanen, terratrèmols produïts per la ruptura de l’escorça terrestre en l’ascens del magma i deformacions al terreny. Aquestes deformacions són provocades per la pressió positiva del magma i les ruptures horitzontals i verticals de l'escorça.
Detectar el magma abans que arribi a la superfície
Durant el transcurs de l’erupció volcànica de La Palma el 2021, investigadors de l’Institut de Geociències (IGEO-CSIC), braç a braç amb altres investigadors de la Universitat Complutense, la Universitat Politècnica de Madrid i altres investigadors de diferents centres estrangers a Itàlia, Canadà i als Estats Units vam començar a treballar en una tècnica que ha aconseguit detectar l’acumulació del magma en una zona pròxima a la superfície, mesos abans que es produeixi l’erupció.
Aquesta tècnica es basa en l’estudi d’aquelles deformacions del terreny produïdes per l’ascens del magma abans de l’erupció i per les ruptures en l’escorça, registrades per tècniques d’observació interferomètriques per radar satèl·lit (InSAR) d’última generació, combinat amb una nova tècnica d’interpretació d’aquestes deformacions.
Senyals precursors de l’erupció
L’erupció del volcà Tajogaite a La Palma es va iniciar el 19 de setembre del 2021 al vessant oest de Cumbre Vieja i va estar actiu durant 85 dies, generant colades de lava que s’afegeixen a les procedents de les anteriors erupcions en aquest vessant.
Els nostres resultats mostren que uns tres mesos i mig abans de l’erupció apareix un ascens de magma, que va creixent en el temps formant-se així un reservori de magma a uns 2,5 km de profunditat a una zona estructuralment dèbil, fracturada i porosa.
A la imatge que segueix aquest paràgraf, hem representat de color vermell la forta pressió positiva sota la superfície terrestre, probablement provocada per la intrusió del magma. Aquesta està suggerida amb el camí de punts, i es produiria sota la població de Jedey, a uns 5 km al sud del con volcànic principal de l’erupció. Dos mesos abans comencen a aparèixer fonts de fracturació vertical (representats en groc) a una profunditat d’uns tres mil metres, cosa que apunta a una resposta fràgil de l’escorça provocada per un ascens més fort del magma.
Coincidint amb l’activitat sísmica prèvia a l’erupció, augmenta l’aparició d’aquestes fonts de fracturació i tensió, que associem al dic de magma que va utilitzar aquella fissura per sortir a la superfície. En aquelles estructures de pressió i tensió, a més de la branca principal associada a l’erupció, s’activen dues ramificacions més en sentit ascendent, representades també en vermell a la imatge que tenim a continuació. Aquestes dues ramificacions s’ubiquen una sota l’oceà al sud de Puerto Naos i una altra cap a l’oest de la població de Jedey, sense assolir la superfície com a intrusions de magma fallides.
El model de reservori magmàtic, ascens de magma i fractures del terreny associades, que s’obté d’aquest estudi, també ajudaria a explicar altres fenòmens, com la continuada emissió de gasos a les zones de Puerto Naos i la Bombilla.
Estem més a prop de poder anticipar-nos a les erupcions volcàniques?
Els resultats d’aquesta metodologia, que s’han publicat a la revista Scientific Reports, demostren que aquesta tècnica podria ajudar a la detecció i vigilància de nous episodis de reactivació volcànica. També per determinar les zones potencials d’acumulació de magma, ajudar en la determinació dels possibles camins d’erupció i avenç en el pronòstic de l’inici d’una pròxima erupció en La Palma i les illes Canàries, així com en altres illes volcàniques actives.
Estem ara més a prop de poder anticipar-nos a les erupcions volcàniques? No podem respondre amb un sí rotund. Desgraciadament queda molta investigació per desenvolupar en aquest camp. Els resultats que s’han obtingut en l’estudi d’aquest procés eruptiu sí semblen d’ajuda per avançar en aquesta direcció. Fins i tot seria molt útil en el disseny i planificació d’infraestructures i desenvolupament urbà de cara a la reconstrucció de l’illa després de l’erupció. Podem saber molt més del que succeeix sota el volcà, i això ens pot permetre anticipar-nos a la catàstrofe.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.