El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous per 198 vots a favor, 138 en contra i dues abstencions la Llei orgànica de l'eutanàsia que permet la mort assistida i converteix l'Estat en el sisè país que la legalitza (per darrere d'Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia). La llei ha obtingut els vots del PSOE, Podem, Cs, ERC, JxCat, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís, BNG, forces que han recordat que la llei no obliga ningú sinó que ofereix als pacients en situació irresoluble la possibilitat de morir dignament.
Per contra, PP, Vox i UPN han denunciat el que consideren una llei «inoportuna i inconstitucional» que en paraules del diputat d'UPN Carlos García Adanero «empeny» els pacients al suïcidi. La Llei –que va arribar al Congrés en forma de proposició de llei del PSOE- ha superat el llindar de la majoria absoluta que requereix la seva condició de llei orgànica i ara es debatrà al Senat.
Un pacient podrà demanar que se li apliqui l'eutanàsia als centres hospitalaris o a casa seva
En concret, estableix un procediment a través del qual el pacient pot demanar que se li apliqui l'eutanàsia tant en centres hospitalaris com a casa. Ho podran demanar els majors d'edat que pateixin una malaltia greu, crònica, invalidant o incurable en situacions associades a un «patiment físic o psíquic constant i intolerable» i quan, a més, existeixi la «seguretat» o una gran probabilitat que no hi hagi capacitat de cura o millora.
Un cop completi la tramitació i entri en vigor, la llei regularà que els qui sol·licitin l'eutanàsia ho facin en dues peticions per escrit separades per un mínim de 15 dies. La decisió ha de ser autònoma i sense pressions, i es pot fer palesa a través d'una declaració de voluntats anticipades. L'avaluació la faran dos facultatius que remetran el seu examen a una comissió de control, que és qui haurà de donar, o no, el seu vist i plau a l'aplicació de l'eutanàsia. En cas de penediment, el pacient se'n podrà desdir en qualsevol moment.
Es durà a terme sempre amb la participació de personal sanitari. Si es tracta d'un suïcidi assistit, s'aplicarà per part del mateix pacient, que serà qui s'administri la substància amb observació mèdica. En cas d'eutanàsia per part dels facultatius. Amb tot, la llei contempla que els facultatius s'acullin a l'objecció de consciència i ho deixin en mans d'un altre metge.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha afirmat que el d'avui és un «dia important» perquè l'Estat avança cap a una societat «més humana i més justa». Illa ha agraït a les entitats de la societat civil que fa anys que lluiten pel dret a morir amb dignitat, i ha promès que el seu Ministeri treballarà perquè s'activi efectivament tan bon punt quedi definitivament aprovada un cop superat el tràmit al Senat.
La diputada i exministra Maria Luisa Carcedo ha afirmat que aquesta és una llei que té el suport del 84% de la població de l'Estat. «Avui parlem de llibertat», ha afirmat Carcedo, perquè la llei atorga l'autonomia als pacients per prendre aquesta decisió. El diputat del PDeCAT Sergi Miquel ha afirmat que la llei suposa una ampliació de drets dels ciutadans, als qui permet, si ho volen, morir «amb dignitat». Miquel ha lamentat que la dreta intenti «imposar la seva moral i la seva fe» a la majoria.
El PNB també ha donat suport a la llei. El diputat Joseba Andoni Eguirretxea ha recordat que cal legislar «més enllà del codi ètic de cadascú» per garantir els drets de tots els ciutadans, perquè hi ha pacients a qui les cures pal·liatives «no els serveixen». La diputada d'ERC Pilar Vallugera ha recordat que la llei atorga el «dret» als pacients que pateixen un patiment irresoluble a decidir com moren, perquè «fins ara les lleis d'aquest estat condemnaven persones a viure amb patiment».
El diputat de la CUP Albert Botrán ha celebrat l'aprovació de la Llei però ha recordat que encara queda «camí» per ampliar el seu abast. Botrán ha retret al PP que «ara» defensi les cures pal·liatives i ha recordat els casos de ciutadans que van afrontar processos judicials per ajudar altres a morir. El diputat de Bildu Iñaki Ruiz de Pinedo ha anunciat també el suport de la seva formació malgrat que conisdera que la llei es queda curta a l'hora de reconèixer els casos en què els ciutadans es poden acollir a l'eutanàsia.
La líder de Cs, Inés Arrimadas, ha anunciat el vot a favor de la llei i ha afirmat que es tracta de «respectar les decisions i creences» i «el dret a posar punt i final a la vida segons les conviccions de cadascú». «Milers de persones volen poder prendre aquesta decisió i no podem mirar cap una altra banda», ha sentenciat. Arrimadas ha recordat que la llei no força ningú a optar per l'eutanàsia, sinó que ofereix aquesta possibilitat «amb garanties» als qui pateixen i volen acabar amb la seva vida.
Podem també ha donat suport a la regulació tot recordant que fins ara els pacients amb diners han disposat de la possibilitat d'optar per una mort digna en clíniques privades. La diputada Rosa María Medel ha recordat que amb la regulació no obliga a ningú, sinó que ofereix aquesta possibilitat a tothom independentment dels seus recursos.
El PP titlla la llei d'«injusta, inoportuna i inconstitucional»
Per contra, el diputat del PP José Ignacio Echániz ha acusat les forces d'esquerra de pretendre impulsar la llei sense consultar els òrgans pertinents ni experts. Segons Echániz la regulació de l'eutanàsia no respon a cap «demanda social». «És una llei injusta inoportuna i inconstitucional», ha dit, que «va contra tots»
El debat ha pujat de to quan el diputat d'UPN Carlos García Adanero ha acusat les forces progressistes de pretendre «empènyer» els pacient al suïcidi en comptes d'oferir-los cures pal·liatives i psicològiques.
La diputada de Vox Lourdes Méndez Monasterio ha criticat els «comunistes, separatistes, hereus del terrorisme, oportunistes i de l'esquerra radical» que han donat suport a una llei «despietada, inhumana i il·legítima» que es traduirà en «sentències de mort per als més dèbils». Segons Vox, avui es trenca «el dret a la vida» i s'atorga el dret a que «l'Estat mati» els pacients.