Especialistes universitaris d'arreu de l'estat espanyol estudien les pintures rupestres de l'abric IV de l'ermita d'Ulldecona per recuperar-les, determinar els seus problemes de conservació, catalogar-les i posar-les en valor L'actuació abasta el conjunt més gran i enigmàtic conegut a la serra de Godall, amb representacions d'estils diferents —naturalista, semiesquemàtic i esquemàtic— en una forquilla cronològica d'entre 9.000 i 4.000 anys. Els treballs, finançats amb 21.000 euros aportats per l'Ajuntament d'Ulldecona i el Ministeri de Cultura, van començar el passat dia 22 d'abril. S'han efectuat fotogrametries d'objecte proper, escanejats làser d'alta resolució, fotos gigapíxel, cal 3D i estudis termogràfics, entre d'altres accions.
El projecte està liderat pel Dr. Juan Ruiz, del Departament d’Història de la Universidad de Castilla la Mancha; Ramon Viñas, doctor en Prehistòria, investigador de l'IPHES i un dels més influents especialistes en Art Rupestre Llevantí; Eudald Guillamet, reputat restaurador especialista en Art rupestre; Paula Herraiz, arqueòloga especialista en Art Rupestre; Rubén Pérez, enginyer del laboratori de qualitat de l’edificació de la Direcció General d'Habitatge i Rehabilitació del Govern d'Aragó, i Jesús Bustos, especialista en escanejats làser de béns culturals.
La idea és donar continuïtat a altres iniciatives precedents a la zona per monitoritzar l'art rupestre dels abrics I i V entre 2014 i 2019 així com les tasques de neteja efectuades el 2011 en aquest mateix abric IV, que van posar al descobert noves figures. En aquest sentit, l'actuació a l'únic espai o es poden trobar pintures d'estils diferents, podria revelar nous descobriments.
Segons apunta el director del Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre (CIAR) Abrics de l'Ermita, Agustí Vericat, es tracta, essencialment, d'escanejos en 3D dels abrics i la tècnica fotogràfic gigapan, amb l'escombratge de millers d'imatges que permet generar una gigafoto d'altíssima resolució i qualitat. A partir de l'aplicació de filtres fotogràfics, D-Strech, es determina l'estat de la roca, presència de microalgues, canvis de temperatura, estat anterior i dades per a la futura conservació preventiva específica de l'espai.
«Això genera una documentació enorme en 3D que ve a suplir la documentació i els calcs originals de les pintures, amb molt més detall, integrat en el 3D, que et fa recalcular la forma de veure les pintures, amb una visió més extensa. Si vingués un apocalipsi, en el futur, podríem reconstruir l'abric al detall, en 3D i amb la mida que vulguem. A més, apunta, el procés ajuda a produir «molta informació perquè els investigadors puguin treballar», oferint una «visió totalment renovada» d'aquest patrimoni i avançar en el seu coneixement, amb la possibilitat d'efectuar noves troballes.
Els resultats publicats en formats impresos i digitals i han de servir de base per a futurs projectes de monitorització i objecció de productes digitals d'alta qualitat en el camp de la divulgació i la posada en valor. L'accés telemàtic als fons d'imatges 4D, per exemple, obriria el ventall a projectes en la línia de possibilitar, des d'un web o projectors d'alta qualitat, visitar virtualment els abrics «i arribar a veure coses que l'ull humà no veu» -cristalls de calç o estratigrafies, per exemple-, apunta Vericat.
També facilita treballar amb la realitat augmentada a partir de recursos digitals, fent les visites de forma «més experiencial», així com amb aplicacions didàctiques. «És un projecte, el de fotogrametria, que un principi era per a conservació preventiva però hem vist que té moltes possibilitats més en l'àmbit científic, de conservació, investigació, difusió i pedagogia» conclou el responsable del CIAR.
«Amb aquesta nova iniciativa, el CIAR Abrics de l’Ermita es consolida com un dels actius patrimonials més actius del país que aposta decididament per la investigació, conservació i difusió de l’Art Rupestre Llevantí amb les noves tecnologies com a motor de desenvolupament i coneixement», ha declarat l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura.
El Conjunt Rupestre de la Serra de Godall, un dels conjunts més complexos i importants de l'arc mediterrani peninsular, està catalogat com a BCIN —Bé Cultural d’Interès Nacional— per la Generalitat, BIC —Bien de Interés Cultural— pel govern espanyol i com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.