Imatge d'una dona amb mal de cap i el fons desenfocat

Esquizofrènia paranoide: què és, causes i símptomes (positius i negatius)

Els símptomes de l'esquizofrènia paranoide es divideixen en positius, negatius i cognitius o residuals

L'esquizofrènia paranoide és un dels trastorns psicòtics més comuns i més estudiats des de l'inici de la psicologia. Els seus símptomes extravagants i la gran quantitat de casos existents el converteixen en un trastorn molt atractiu d'analitzar.

Com que es tracta d'un trastorn mental greu, l'esquizofrènia interfereix de manera més o menys pronunciada en la vida d'aquelles persones que la pateixen. A continuació exposarem els símptomes més comuns, com influeixen en el funcionament i les possibles causes.

Foto d'una persona patint un atac d'ansietat.
L'esquizofrènia és un dels trastorns psicòtics més comuns. | Canva

Què és l'esquizofrènia paranoide?

L'esquizofrènia és un tipus de trastorn mental sever que es troba dins dels trastorns psicòtics. Consisteix en una alteració persistent en la qual es poden veure afectats alguns processos psicològics, com ara la percepció, els sentiments, l'atenció i el judici, entre altres.
 

En concret, l'esquizofrènia paranoide és un subtipus que es caracteritza per la presència d'idees delirants o al·lucinacions auditives. Tot i que en l'actual manual diagnòstic DSM-5 no hi aparegui com a tal, en la pràctica clínica es continua fent servir aquesta diferenciació.
 

S'expressa a través d'una sèrie de símptomes negatius (relacionats amb la restricció de l'expressió emocional) i positius (excés de les funcions mentals normals). Els símptomes són molt heterogenis; els desenvoluparem en el següent apartat.

Símptomes d'aquest tipus de psicosi

Com dèiem, l'esquizofrènia paranoide, de la mateixa manera que la resta de tipus, presenta símptomes negatius i símptomes positius. Cada grup de símptomes és totalment diferent de la resta.

Foto d'una persona que pateix esquizofrènia.
L'esquizofrènia paranoide es caracteritza per la presència d'idees delirants o al·lucinacions auditives. | Canva
 

Símptomes positius

Els símptomes positius (per excés) són els que expressen distorsions del pensament inferencial: el que també es denomina idees delirants. Al·lucinacions, llenguatge desorganitzat i comportament catatònic són també símptomes comuns.
 

En concret, en l'esquizofrènia paranoide existeix una preocupació per una o més idees delirants o apareixen al·lucinacions auditives de manera freqüent. En aquest cas, la presència de símptomes negatius és menys habitual i menys rellevant clínicament.

Símptomes negatius

Els símptomes negatius (per defecte) són els que en fases estables afecten la vida diària de l'individu que pateix esquizofrènia. Consisteixen en la falta d'interès social, de la capacitat de gaudir o de sentir plaer (anhedonia) i de la voluntat i motivació.
 

També és comú que els afectats pateixin un aplanament afectiu i alògia. En l'alògia disminueix la fluïdesa de les converses, mentre que en l'aplanament afectiu existeix una falta de reaccions afectives i es mostra una indiferència cap al que succeeix en l'entorn.
 

Aquests símptomes negatius són menys comuns en l'esquizofrènia de tipus paranoide, de manera que la qualitat de vida tendeix a ser més alta que la de les persones que pateixen altres tipus d'esquizofrènies. No obstant això, cada cas és diferent dels altres.

Símptomes cognitius o residuals

Els símptomes cognitius van molt associats al nombre de brots psicòtics que la persona ha patit, a la intensitat dels símptomes i a la mena de tractament farmacològic i psicològic que es dugui a terme.

Funcions com l'atenció, la memòria o les aptituds executives poden veure's afectades, incloent-hi les capacitats que permeten planificar, executar, prendre decisions i emetre judicis.
 

L'atenció sostinguda i la dividida són les més deteriorades; així mateix, la memòria autobiogràfica sol estar afectada, la qual cosa interfereix en el record i la vivència d'experiències prèvies, i en la forma en com es registra i s'interpreta alguna cosa que va succeir en el passat.

Foto d'una dona amb esquizofrènia.
Els símptomes positius expressen distorsions del pensament inferencial. | Canva
 

Idees delirants: la característica de l'esquizofrènia paranoide

Com hem dit prèviament, l'esquizofrènia paranoide és aquell tipus d'esquizofrènia en el qual la presència de símptomes negatius és poc comuna o marcada, però les idees delirants i les al·lucinacions auditives són molt evidents.
 

Les idees delirants són creences causades per una interpretació errònia d'experiències o percepcions. Amb continguts tan diversos com la religió, el mateix organisme o les referències a un mateix, les idees delirants més habituals són les de persecució.

Conseqüències de les idees delirants en l'individu

Si analitzem les idees delirants de persecució, té sentit que s'associïn a una sèrie de símptomes emocionals com ara l'ansietat, la ira o la desconfiança, que resulten molt fàcils d'entendre si tenim en compte que la persona pensa que està sent perseguida per algú.
 

Malgrat aquesta sensació d'estar sent perseguit i observat contínuament, en general les persones amb esquizofrènia no són agressives i probablement no assaltaran al possible botxí encara que estiguin totalment convençuts que és qui el persegueix.
 

Quan s'inicia l'esquizofrènia paranoide?

Els primers brots d'esquizofrènia normalment tenen lloc a l'inici de l'edat adulta. Mentre que en els homes és més freqüent que aparegui entre els 20-30 anys, en les dones apareix més tard i, fins i tot, els primers episodis poden tenir lloc amb 35 anys.

Entre les persones amb esquizofrènia és habitual alternar fases d'episodis psicòtics aguts amb altres de remissió. Amb cada episodi agut es van acumulant símptomes residuals que afecten les funcions cognitives.

Foto d'un home amb esquizofrènia.
La persecució és la idea delirant més freqüent. | Canva
 

És una malaltia crònica que fluctua per les fases agudes, les d'estabilització i les estables. Quan està a punt de tenir lloc un brot psicòtic agut, apareixen una sèrie de símptomes prodròmics similars als positius, però de menor intensitat.
 

L'esquizofrènia paranoide té una edat d'inici més tardana, la qual cosa la converteix en el tipus d'esquizofrènia amb millor pronòstic de tots, ja que els símptomes negatius amb prou feines es presenten i els residuals són molt poc freqüents.
 

Quines són les causes d'aquest trastorn?

Pel que fa a les causes de l'esquizofrènia, hi ha gran diversitat d'opinions i d'estudis que avalen resultats diferents; això suggereix una multicausalitat. De forma resumida, podem dir que existeixen tres factors que expliquen això i que no són excloents entre si.

Factors genètics: predisposició genètica

Entre les persones amb familiars de primer grau que pateixen esquizofrènia, existeix un risc més elevat de patir-la; en concret, la probabilitat augmenta de l'1 al 6%. Hi ha estudis que indiquen que l'esquizofrènia podria deure's a una alteració dels receptors de dopamina del cromosoma 5, tot i que encara falta molt per estudiar.
 

Factors morfològics i fisiològics: cervells diferents?

Fisiològicament, els desequilibris químics en el cervell influeixen en el desenvolupament de l'esquizofrènia. Se sap que neurotransmissors com la dopamina i la serotonina juguen un paper important.
 

A més, existeixen estudis que demostren que la morfologia cerebral podria ser diferent en les persones que pateixen esquizofrènia que en persones sense el trastorn. En concret, s'ha observat una dilatació ventricular i menor quantitat de substància grisa en els lòbuls frontals, temporals i parietals. La reducció en substància grisa es correlaciona amb la durada de la malaltia.

Factors ambientals

La falta d'oxigen durant el part, l'estació de l'any en la qual es neix o el lloc on creixem són factors que influeixen en la possibilitat de patir esquizofrènia. Néixer a finals d'hivern es considera un factor de risc, ja que la probabilitat que la mare contregui algun virus és més gran.

(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'EspañaDiario.tips'.