Junts per Catalunya ja ha començat a caminar definitivament com a partit i a fer vida política per separat del PDeCAT. Això, que era així des de fa ja diverses setmanes, s'ha oficialitzat aquest cap de setmana amb l'aprovació de la ponència política del partit, en una consulta on han participat aproximadament un miler dels més de 4.000 militants que té el partit que presideix Carles Puigdemont. Una xifra minsa de participació que ha rubricat la ponència amb vora un 97% dels suports.
Una estratègia polèmica
Entre els aspectes més polèmics de l'estratègia aprovada per Junts hi ha un element troncal, la famosa «confrontació» amb l'Estat, que es remarca que ha de ser de caràcter «pacífic, democràtic i no violent» i s'al·ludeix a una «revolta democràtica com la del mes d'octubre de 2017». JxCat aposta per una etapa de desobediència civil, però defensa una polèmica característica d'aquesta desobediència: «Per tal que la desobediència civil sigui veritablement eficaç i ens permeti avançar de veritat és imprescindible afectar els interessos econòmics de l'estat espanyol. La palanca econòmica és fonamental per tal que la confrontació pacífica amb l'estat espanyol sigui realment exitosa», versa el document. «L'estratègia de Junts per Catalunya passarà per un desgast del poder de l'Estat a Catalunya des de tots els nivells institucionals», diu el document.
Una estratègia, doncs, encaminada a una confrontació directa i al desgast dels interessos econòmics d'Espanya per a la qual calen sacrificis que també contempla l'esmentada ponència: «Els ciutadans i els treballadors públics han de ser (hem de ser) conscients que la confrontació, com aquella estratègia política que ens ha de portar a la llibertat de Catalunya, suposa sacrificis personals i patrimonials».
Puigdemont i Junts per Catalunya posen, doncs, tota la carn a la graella a l'hora de definir la seva estratègia per aconseguir la independència de Catalunya. Un pla que contrasta amb el del seu soci de Govern i principal rival electoral, ERC, que fa una aposta molt més possibilista i moderada, de construcció d'una majoria social més àmplia i d'estratègia en defensa del diàleg amb l'Estat espanyol.