Setmana de moltes estrenes cinematogràfiques que repassarem seguidament de la mà d'Ocine Les Gavarres, el multi cinemes de Tarragona on podeu gaudir de totes les pel·lícules més noves en les millors condicions d'imatge, so i comoditat.
I per si encara no les heu tastat, us recordem que Ocine Les Gavarres ha estrenat fa poques setmanes uns menús especials que inclouen crispetes amb sabors mai vistos com les de xocolata o les tropicals. Per llepar-se els dits!
A més del documental solidari de Jordí Évole i Pau Donés, que ha ampliat el nombre de passis aquesta setmana, gràcies a l'èxit de públic que està assolint, aquestes són les pel·lícules (entre les quals hi trobareu dos documentals més!) que podreu veure a partir de divendres dia 9 d'octubre de 2020 a Ocine Tarragona:
Nación cautiva
Pel·lícula aparentment de ciència-ficció amb una invasió alienígena com a protagonista però que al cap de pocs minuts de metratge demostra que vol anar més enllà. Què passa quan els extraterrestres guanyen la batalla i es queden a la terra?
Aviat s'organitza un moviment de resistència alternatiu, que es mou i s'organitza per la xarxa i que vol tornar a la humanitat el poder que els terrorífics invasors li han pres.
Conspiració politicosocial, realisme futurista i acció amb ínfules intel·lectuals protagonitzat tot per John Goodman i Ashton Sanders.
Dehesa, el bosque del lince ibérico
El cinema s'està obrint més enllà de les pel·lícules i el que ens arriba aquesta setmana és una autèntica delícia per la vista i per l'esperit.
Es tracta d'un documental dirigit per Joaquín Gutíerrez Acha, director clau en el ressorgiment dels documentals sobre naturalesa com a gènere a tenir en compte.
Despres de 'Guadalquivir' i 'Cantábrico' torna amb un recorregut per la Dehesa ibèrica, els gairebé dos milions d'hectàrees on habita el linx ibèric, una espècia en perill d'extinció que el director ha seguit de prop durant dos anys.
Imatges espectaculars, seqüències mai vistes fins ara i una forma de filmar i captar l'essència del moment que només Gutiérrez Acha sap aconseguir.
Verano del 85
François Ozon volia que aquesta fos la seva primera pel·lícula però no ha estat fins ara, després de rodar-ne 20 que s'ha atrevit a portar al cine una obra literària d'Aidan Chambers, amb aires autobiogràfics i on el drama va creixent en intensitat a mesura que passen els minuts de metratge.
Alex té setze anys i viu en un petit poble de Normandia. David el rescat un bon dia d'un naufragi a la platja i neix una amistat entre ells. El descobriment de l'amor, la gelosia i la mort s'entrellacen en una història dura, amb el pas de l'adolescència a la maduresa com a fil argumental.
Cinema d'autor, personalíssim, i amb bones puntuacions entre la crítica especialitzada.
Cartas mojadas
Documental estrenat al Festival de Málaga d'enguany i dirigit per Paula Palacios que retrata un dels drames més propers a casa nostra, el dels milers de persones que han creuat el Mar Mediterrani aquests anys intentant arribar a Europa.
Seguint cartes escrites, de mares a fills, la documentalista Paula Palacios acompanya el vaixell de l'ONG Open Arms, en la seva missió més dramàtica mentre intenta salvar a 550 persones d'un naufragi.
També veiem en aquest documental dur, realista i sense concessions el que passa a Líbia, un dels llocs més perillosos del món, on es maltracta i esclavitza a milers d'éssers humans amb la promesa (i engany) d'un futur millor.
The Vigil
Aposta d'Ocine per aquesta pel·lícula de por que arriba ara a les cartelleres i que manté ben viva la quota de terror a la cartellera.
El protagonista accepta convertir-se en shomer nocturn (pràctica jueva on es vetlla el cadàver d'un membre de la comunitat que ha mort recentment). El jove, que acaba de perdre la fe, s'adona que a la casa on passa la nit amb el cadàver hi ha un terrorífic secret.
Terror suggestiu més que no pas explícit, ensurts, foscor, efectes sonors i presències estranyes.
El rey del barrio
Scott és un jove inadaptat i immadur que viu amb la seva mare des que el seu pare, que era bomber, va morir en els atemptats de l'11-S.
Vol convertir-se en tatuador tot i que no té gaire talent i tot el seu món fràgil i en aparent equilibri es capgira quan la seva mare inicia una relació després de molts anys sola... amb un altre bomber.
Dirigeix Judd Apatow ('Virgen a los 40' o 'Y de repente tú') i novament impregna el producte d'aquest humor entre groller i cínic al mateix temps que juga amb els sentiments per fer riure dos minuts després d'haver-te presentat una notable seqüència dramàtica i carregada de significat.
Si us agrada l'indie americà però sense passar-se de rareses, és la vostra pel·lícula.
El arco mágico
Animació molt ben feta per a tota la família i que també poden veure els més petits. Un grup de peixos han de lluitar per mantenir la seva ciutat submarina de les morenes. Tindran l'ajuda d'un arc màgic que converteix els animalets en peixos grossos i forts.
Les morenes també descobreixen l'arc i tot es complica. Està escrita pel guionista de 'Toy Story' i està prou bé per passar una bona estona al cinema en família.
Como perros y gatos: la patrulla unida
Els animals que parlen i que actuen com a persones tenen certa gràcia si l'animació es fa bé i no se sobrepassa la seva humanització.
Aquesta pel·lícula dirigida per Sean McNamara se situa al punt just (malgrat alguns excessos verbals i digitals que els més petits no detecten però que als grans ens provoca certa vergonya i fins i tot incomoditat) en què els animalets fan gràcia i aconsegueixen la complicitat de l'espectador.
La gata Gwen i el gos Roger són dos agents secrets que han de salvar el món i per aconseguir lluita contra un malèfic lloro, gossos i gats hauran d'unir forces per evitar una 'gatàstrofe'.
El que diem, per distreure els més petits de la casa i prendre-s'ho amb filosofia i un somriure als llavis.