Nou avenç en l'àmbit de la salut. Un estudi català ha identificat que hi ha diferents tipus de migranyes. Un tipus de mal de cap que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat, que poen impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats, i que solen durar hores o fins i tot dies.
Ara, un estudi del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha posat de manifest l’existència de dues migranyes diferents. La investigació, que ha estudiat a través de mostres de saliva els casos de 22 dones amb migranya esporàdica, conclou que el 79,6% dels atacs eren causats per un augment de la proteïna CGRP.
Tot i això, el 13,64% de les dones presentava episodis de mal de cap no causats per aquesta substància, mentre que un 27,27% havien patit dels dos tipus. Aquesta troballa podria permetre explorar nous fàrmacs i personalitzar el tractament per a aquelles persones que no responen als tractaments actuals.
Dos tipus de migranya
El CGRP (el pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina) és una de les substàncies relacionades amb el dolor que el cos allibera durant un atac de migranya.
El grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en un primer moment, va comparar els nivells de CGRP entre 22 dones sense migranya i les dones participants els dies en què no tenien mal de cap. Els índexs de CGRP en les dones amb migranya van ser, de mitjana, dues vegades més elevat.
Més tard va mesurar el CGRP durant els atacs. Les participants havien de recollir mostres de saliva en tres moments diferents: a l’inici, dues hores després i passades vuit hores. Els investigadors van determinar que els nivells de la proteïna augmentaven durant l’atac i disminuïen quan acabava.
És la primera vegada que s’identifica un canvi en els nivells de CGRP, el que podria convertir-lo en un «biomarcador molecular», segons explica la doctora Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR.
L’estudi podria tenir un gran impacte en el tractament de la migranya. De fet, esdevé un pas endavant per entendre el comportament molecular d’aquesta malaltia i traçar les diferències entre pacients. Això podria portar a administrar un «tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient», afirma la doctora Alpuente.
L’estudi també ha determinat diferents símptomes per a cada tipus d’atac. Més enllà del mal de cap, en els casos on la migranya era causada per un increment de la CGRP, les pacients descrivien una simptomatologia més convencional i freqüent, com la fotofòbia i la fonofòbia. Quan l’episodi no incloïa un augment de la CGRP, el mareig esdevenia un dels símptomes principals.
En total, els investigadors van estudiar 49 atacs de migranya. L’estudi s’emmarca dins la tesi doctoral de'Alpuente. S’espera poder seguir estudiant aquest fenomen a partir d’un estudi més gran.