El grup d'investigació acadèmica Solti ha posat en marxa un nou estudi mèdic. L'Hospital Sant Joan de Reus és un dels deu centres de l'Estat que hi pren part i consisteix en avaluar l'eficàcia de la immunoteràpia. Durarà dos anys i servirà per estudiar els seus efectes en 29 tipus de càncer que comparteixen un mateix biomarcador. L'objectiu és comprovar si la immunoteràpia és eficient independentment del lloc on hi hagi el tumor.
La immunoteràpia és una de les grans línies d'investigació oncològica dels darrers anys. Com que actua sobre el sistema immunitari i no sobre el tumor, és menys agressiva amb l'organisme. Segons explicava el doctor Josep Gumà, director del servei d'Oncologia de l'Hospital reusenc, la immunoteràpia obre un nou ventall de possibilitats. Com que les cèl·lules d'un tumor han nascut dins del nostre organisme, el sistema immunitari no les ataca.
El que fan aquestes teràpies i medicaments és aconseguir que s'identifiqui el tumor com un agent extern. D'aquesta manera, l'ataquen com ho farien contra un bacteri. Això pot provocar que també s'ataqui lleugerament alguna cèl·lula sana, però els efectes segueixen sent menys tòxics que els d'altres tractaments. L'estudi que ara s'ha posat en marxa s'anomena Acropoli i té d'investigador principal el doctor Aleix Prat, president de Solti. És cap del servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Destaca que «aquest estudi permetrà la participació de pacients amb tumors menys freqüents per als quals no hi ha tanta investigació clínica ni tants tractaments aprovats». El segon investigador principal és el doctor Josep Tabernero, cap del servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Aclareix que un dels objectius de l'estudi és demostrar que un marcador concret és més sensible per determinar la població de pacients que es beneficien d'un tractament específic.
A grans trets, l'estudi persegueix tres objectius. Per una banda, identificar els pacients als quals la immunoteràpia pot provocar-los un impacte important. En segon lloc, fer-ho a través de biomarcadors, és a dir, podent saber amb anterioritat quins pacients se'n poden beneficiar. Per últim, la transversalitat d'aconseguir que la localització del tumor no sigui l'objectiu principal dels estudis futurs.