El canvi climàtic ja és una realitat arreu del planeta i, tenint en compte el ritme de contaminació creixent, el futur no és gens prometedor. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha fet públiques unes noves dades que auguren una situació crítica a casa nostra de cara a les properes dècades, segons publica l’’ACN’.
Es tracta del’estudi de projeccions climàtiques del SMC, que conclou que a mitjans d’aquest actual segle XXI la temperatura serà d’uns 3º més alta en comparació amb la mitjana a Catalunya i les precipitacions hauran disminuït un 40% amb greus sequers. Unes xifres de projecció del 2021 al 2050 comparades amb el període 1971-2000 i que tenen en compte el pitjor dels escenaris pel que fa a les emissions.
? Nota de premsa: Les últimes projeccions climàtiques apunten a un augment mitjà de la temperatura a Catalunya entre els 2 i els 3ºC l'any 2050
— Meteocat (@meteocat) September 30, 2020
Més informació a: https://t.co/ESOHNo3fgapic.twitter.com/1VmgSCILS1
Les zones més castigades de Catalunya
Segons les dades d’aquest estudi, les zones que més patiran aquests canvis extrems seran les que es troben a l’àrea del Pirineu, mentre que la costa seria la que menys els patiria. Una situació que faria allargar el període estiuenc des de finals de primavera fins a principis de la tardor.
Els màxims augments de temperatura serien per a la tardor seguida per l’estiu, amb augments de la temperatura mitjana que podrien ser superiors als 4 graus a l’Aran, i els menors durant l’hivern.
També augmentarien considerablement el nombre de nits tropicals i tòrrides a la zona litoral, així com els dies càlids, tòrrids i lliures de glaçades a l’interior i la zona prelitoral, mentre que els dies de glaçada i de fredor es reduirien notablement a l’alta muntanya així com algunes zones de l’interior i del prelitoral. A més a més, a zones de la franja litoral podrien deixar d’enregistrar glaçades.
Menys dies de pluja
Pel que fa a la pluja al llarg de l’any, sembla que tindríem períodes molt diferents d’aiguats i altres de sequera, cosa que fa difícil trobar una tendència clara. Tot i això, sembla haver-hi una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual especialment remarcable a l'estiu a tot el país. Les precipitacions podrien disminuir en un 40% de mitjana, un 45% a la primavera i un 75% a l'estiu.
Geogràficament, les disminucions projectades per a la precipitació cap al 2050 s’esperen a les comarques del nord-est i al prelitoral tarragoní, mentre que les menors es donarien al Pirineu occidental. La reducció projectada de la precipitació mitjana anual seria del 15 % al nord-est de Catalunya.
En general, els dies de pluja feble es reduiran, però en algunes zones, sobretot a les Terres de l’Ebre i del nord-est, s’espera que augmentin els dies amb precipitació abundant. Finalment, S’espera que la longitud màxima de la ratxa seca anual augmenti a tot el territori fent més intenses les sequeres, especialment a tota la zona litoral-prelitoral i les Terres de Ponent.
La crisi de la covid-19 i la crisi climàtica s’hauran d’afrontar juntes
Les dades suposen «riscos de notable magnitud, tant pels ecosistemes com pels diferents sectors socioeconòmics que en depenen», ha advertit la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, segons informa l’’ACN’, afegint que no es pot «afrontar la crisi sanitària i econòmica de la covid-19 sense afrontar la crisi climàtica». Segons Subirà, les mesures impulsades «han de fer possible limitar l'impacte del canvi climàtic».
«El decenni 2021-2030 és clau per la lluita contra el canvi climàtic pel que fa a la mitigació i adaptació», ha exposat Subirà. Malgrat la covid-19, ha afegit que no es poden posposar els canvis estructurals perquè «d'alguna manera són complementaris». Ha afegit que el pla de recuperació econòmica i protecció social del govern català té «una agenda verda que ha de protegir les bases per disposar d'un futur més resilient, sostenible i just».
«Espero que aquestes projeccions climàtiques serveixin per conscienciar a la gent, no del que ha d'arribar, sinó del que ja tenim a sobre i per ajudar al govern a millorar i racionalitzar l’ocupació del territori», ha reclamat el director del SMC, Eliseu Vilaclara.