La revista científica 'British Journal of Haemathology' ha publicat un cas del tot sorprenent relacionat amb la Covid-19 i el càncer. Un home de 61 anys del Regne Unit diagnosticat amb un limfoma de Hodgkin (un càncer) s'ha pogut curar d'aquesta malaltia després d'haver superat una infecció per coronavirus.
La publicació treu a la llum el cas clínic d'aquest pacient, que suposa un gran descobriment pel món científic. L'home patia inflamació de ganglis, pèrdua de pes significativa i després d'un trasplantament renal fallit va ser ingressat per insuficiència respiratòria. L'individu ja estava diagnosticat pel limfoma, però un cop a l'hospital es contagia de Covid-19. En contraure la malaltia, va estar onze dies a l'hospital, on va poder recuperar la capacitat de respirar per si mateix.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Per aquest motiu, els metges van decidir enviar-lo a casa per a poder reposar, sense el coronavirus. En tot aquest temps a l'hospital l'home no va rebre cap fàrmac amb corticoides per combatre el càncer. Ni tampoc cap mena d'immunoteràpia ni quimioteràpia. Quatre mesos després d'estar a l'hospital i superar el virus, una exploració a l'hospital ha revelat que el càncer ha remès de manera important.
Segons els autors de la publicació, gràcies al coronavirus el cos de l'home va despertar una reacció immunitària molt elevada que li va permetre combatre el virus i a l'hora el limfoma. Concretament, indiquen que les citocines -unes proteïnes immunitàries- inflamatòries que el seu cos va produir en resposta a la infecció haurien activat cèl·lules T específiques amb antígens tumorals i haurien creat cèl·lules assassines naturals contra el tumor.
Un fet del tot sorprenent pel món científic. Malgrat això, aquestà tecnica ja s'utilitzava segles enrere utilitzant els microorganismes a través de les infeccions. La clau de tot plegat és el principi actiu de la resposta immunitària que permet curar certes malalties, com és el cas del limfoma. Actualment, aquesta tècnica s'ha deixat a un segon pla a favor d'altres com la radiologia o les immunoteràpies.
Un estudi demostra l'eficàcia d'un fàrmac contra l'osteoporosi per tractar els processos inflamatoris de la Covid-19
Aproximadament el 20% dels pacients amb Covid-19 presenta un quadre clínic greu i precisa de cures intensives. Aquestes persones desenvolupen pneumònia de diversos graus que pot evolucionar cap a estadis més greus i provocar la disfuncionalitat de diversos òrgans. En aquests casos severs de la malaltia s'observen nivells elevats de molècules proinflamatòries diverses, un fenomen conegut com a tempesta de citocines.
Investigadors del Centre de Biotecnologia Molecular de la UPC demostren que el raloxifè, un fàrmac indicat en el tractament de l'osteoporosi, podria inhibir les molècules involucrades en els processos inflamatoris associats a la covid-19. Davant de la covid-19, els equips d'investigadors busquen noves aplicacions de medicaments ja existents en el mercat per proporcionar una resposta terapèutica ràpida amb l'ús de fàrmacs ja disponibles.
En aquest context, els investigadors Juan Jesús Pérez i Patricia Gómez-Gutiérrez, del Centre de Biotecnologia Molecular i vinculats al Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), han buscat medicaments capaços d'abatre el senyal de la bradicinina, un mediador d'inflamació que podria ser el precursor d'aquest procés inflamatori que afecta els pacients més greus i que pot arribar a ser mortal.
A través d'un cribratge virtual de fàrmacs, han trobat que el raloxifè, un fàrmac que s'utilitza per al tractament de l’osteoporosi i també contra cert tipus de càncer de pit, és capaç d'actuar com a inhibidor de la bradicinina.
L'estudi s'ha realitzat a partir de mètodes computacionals de disseny molecular, tal com explica l'investigador principal, Juan Jesús Pérez, docent a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB): "El cribratge de fàrmacs s'ha realitzat utilitzant metodologies de disseny de fàrmacs assistit per ordinador. Una vegada identificat el compost in silico, es va enviar una mostra a un laboratori extern per a la seva caracterització in vitro, corroborant el seu nou perfil farmacològic. Així, s'ha vist que el raloxifè actua com antagonista parcial de la bradicinina". Les conclusions de la recerca es recullen en un article publicat recentment a la revista científica International 'Journal of Molecular Science'.