Les circumstàncies excepcionals que ens han tocat viure aquest 2020 amb la pandèmia del coronavirus han obligat a tothom a replantejar la manera d’actuar i les previsions que teníem per aquest any. Les administracions locals també han hagut de redefinir les estratègies per donar resposta a unes noves necessitats que ningú podia esperar a principis d’any.
En aquest context, són molts els representants públics que han remarcat la necessitat de sumar esforços i deixar de banda les diferències en unes circumstàncies tan excepcionals, a fi de poder respondre millor als nombrosos reptes que planteja l’actual moment.
A l’hora de la veritat, però, hem vist que de les paraules als fets hi ha, com sempre, una distància molt gran, i el consens mínim que es podia exigir als diferents governs (estatals, autonòmics o local) no s’ha complert. El desgavell que s’ha viscut a la Generalitat —fins i tot dins del mateix govern— n’és un bon exemple.
Però si cal destacar una feliç excepció en aquest aspecte, aquesta és la de l’Ajuntament de Calafell. Les últimes setmanes hem vist com han fructificat diversos acords entre partits per aprovar els pressupostos del 2021, mitjançant aportacions que tindran la seva concreció als comptes. Habituats a criticar tot allò que les administracions o els polítics no fan bé, també és de justícia reconèixer els mèrits quan es produeixen. I aquí cal atribuir-los al tant al govern com a l’oposició.
Amb els seus nou regidors, el PSC n’hauria tingut prou amb mantenir els acords externs amb Podem i el PP per assegurar-se l’aprovació dels comptes, però en canvi s’ha mostrat obert a arribar a enteses amb els altres partits i incloure als comptes diferents propostes. Això ha donat com a resultat diferents acords amb Sumem, la CUP i ERC.
De la mateixa manera, cal valorar l’oposició constructiva de tots aquests partits en un any tan complicat com aquest. Hem vist molts exemples de formacions que es neguen en rodó a arribar a acords amb alguns partits perquè són, a tenor seu, «la vella política». D’aquesta manera, renuncien a tenir cap incidència en el dia a dia del municipi durant els quatre anys de mandat, limitant-se a ocupar una cadira al ple i criticar tot el que fa el govern de torn.
Amb la seva actitud, Sumem, la CUP i ERC han prioritzat poder concretar diverses de les propostes que portaven al programa electoral, alhora que han buscat reforçar aquelles àrees que han quedat més tocades a causa de la pandèmia. Cal celebrar que en consistoris com aquest s’hagi arribat a un consens en benefici del ciutadà, evitant usar l’actual emergència sanitària com a arma política.