La darrera reforma de les pensions aprovada pel govern espanyol incorpora unes quantes novetats. Tenen la intenció de convertir aquest sistema en un model de contribució a l'Estat tan just com sigui possible. Tanmateix, una experta en el tema aprecia una anomalia en les prestacions que corregiran amb aquesta reforma.
Es tracta d'«un exercici de funambulisme, estem veient molta mala fe», assegura la sindicalista Afra Blanco a 'laSexta Xplica'. Recorda que el 2021 «s'arriba a un acord, on també hi ha les patronals: s'hi garanteix el poder adquisitiu de les pensions i es deroga el factor de sostenibilitat». Entén que amb la nova proposta se soluciona «una anomalia» que no passa a Europa. «Tenim els límits de les pensions més baixos que el nostre entorn», incideix. Destaca que el que fa «aquesta mesura és caminar cap a un model on es contribueixi en funció d'allò que es cobri».
Perquè la seva explicació s'entengui millor, la va voler il·lustrar amb un exemple molt clar: «Aquí, qualsevol persona que cobra més de 4.500 € al mes no hi contribueix per la resta». Tot i això, «si vostè cobra 1.000 €, hi contribueix d'acord amb aquests 1.000 €».
Les tres mesures més importants que inclou la reforma
La reforma plantejada pel govern espanyol inclou tres mesures bàsiques per incrementar els ingressos del sistema. Entre elles es preveu eliminar el límit de les bases màximes de cotització, indica La Razón. Les altres propostes són duplicar el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional i crear una quota de solidaritat a les cotitzacions dels sous més elevats.
Eliminació del límit de les bases màximes de cotització
Les bases màximes augmentaran l'IPC anual més una quantia fixa d'1,2 punts percentuals entre el 2024 i el 2050. Fins a l'any 2050 suposarà un increment acumulat del 38 %. La intenció de l'Executiu és analitzar cada cinc anys, en el marc del diàleg social, la pujada de les bases màximes de cotització. Basant-s'hi, es traslladarà un informe a la Comissió parlamentària del Pacte de Toledo.
Quota de solidaritat
Una altra de les mesures proposades pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions és una «quota de solidaritat». Es tracta de la part del salari que en aquests moments no cotitza per excedir el límit màxim de cotització. Aquesta és la mesura que plantejava la sindicalista.
La intenció és fixar un recàrrec als salaris alts de l'1 % el 2025. A partir d'aleshores, continuarà creixent a un ritme de 0,25 punts anuals, fins a assolir l'any 2045 el 6 %. El treballador estaria a càrrec de l'1 %, mentre que el 5 % restant seria responsabilitat de l'empresa.
En aquest sentit, els sindicats van assenyalar que encara hi ha uns quants «cap per a lligar». Entre altres, definir si la quota de solidaritat per a la part del sou que no cotitzi el sistema es limita al Règim General.
Duplicar la sobrecotització
Una tercera mesura sobre la taula és duplicar la sobrecotització vinculada al Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI). El MEI és el nou sistema que reemplaça el Factor de Sostenibilitat que es va aprovar a la reforma del 2013. Aquest mecanisme incorpora un impost que ha entrat en funcionament aquest mateix any. Està pensat per assumir la jubilació dels baby-boomers, que és la generació més nombrosa. En qüestió d'una dècada se'n començaran a retirar molts.
En un primer moment, la reforma preveia una cotització addicional del 0,6 % per al Fons de Reserva de la Seguretat Social. No obstant això, en una segona part del model s'ha proposat elevar aquesta cotització fins a l'1,2 % el 2029. Per tant, l'empleat assumiria el 0,2 % davant de l'1 % de l'empresa. A l'esborrany que es va facilitar a sindicats i patronal, aquesta sobrecotització de l'1,2 % es conservaria des de 2030 fins a 2050.
