Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Foto d'un metge amb els braços creuats.

Els experts alerten de les 2 malalties amb cada cop més casos a Catalunya

Els metges han detectat un important augment durant els últims anys

Hi ha una certa preocupació entre la comunitat sanitària per l'augment de casos d'un parell de malalties. Es donaven ja pràcticament per controlades, però en els últims anys han tornat a fer acte de presència.

Ens referim a patologies de la pell com la sarna i la tinya, on els contagis van en augment a Catalunya i a tot Espanya. La vicepresidenta de l'International Alliance for the Control of Scabies, Cristina Galván, augura «una onada de més intensificació de contagis de sarna».

Són malalties que semblaven ja oblidades i que, fins i tot, es relacionen amb altres èpoques o amb uns entorns més vulnerables. A casa nostra van ser molt habituals durant la Guerra Civil i la postguerra.

Tot i això, els metges han hagut d'enfrontar-se de nou a aquestes patologies. Consideren que la clau té a veure amb la prevenció. Per això, insisteixen a millorar les estratègies de diagnòstic i control, tant de forma individual com col·lectiva.

La sarna es va agreujar arran del confinament

L'increment dels casos de sarna es va començar a notar fa uns anys. Tot i això, el repunt va ser més visible a partir de la pandèmia. La incidència acumulada mitjana anual va ser de 488 comunicacions per cada 100.000 habitants. Així ho recull un estudi dut a terme per l'Institut de Salut Carlos III de Madrid.

Foto d'un braç amb sarna.
La sarna es deixa notar amb picor i envermelliment a la pell. | Getty Images

La sarna es considera un trastorn de la pell que origina picor. Resulta contagiosa i es transmet a través del contacte amb la pell. Assenyalen que els espais on habita molta gent o hi ha un cert amuntegament resulta més senzill aquest contagi.

Entre els llocs més perillosos hi ha els centres escolars, hospitals, casernes militars, presons i residències de gent gran. La doctora Galván afegeix que «pot afectar qualsevol persona, de qualsevol edat, situació de salut i condició socioeconòmica».

La tinya, l'altra gran preocupació dels metges

En el cas de la tinya, la incidència va començar a ser més pronunciada a partir del 2021. El col·lectiu més perjudicat són els adolescents, com adverteixen des de fa mesos. Ho atribueixen sobretot als que es fan tallades de cabells mitjançant degradat o rasurat a les perruqueries.

L'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia creu que les màquines que es fan servir en aquests negocis no es desinfecten de manera adequada. Com recull El Economista, sorgeix quan creix un tipus de fong i es multiplica a la pell. També es transmet per mitjà del contacte proper entre les persones.

Imatge d'un noi jove a la perruqueria tallant-se els cabells.
La tallada de cabells amb màquina a les perruqueries va provocar un brot de tinya. | Getty Images

Els símptomes més freqüents són la picor, la descamació i la inflamació de la zona afectada. En les situacions més greus pot aparèixer amb dolor i febre.

El mes de gener passat, un grup de dermatòlegs espanyols van detectar més d'un centenar de casos de tinya. Les lesions apareixien sobretot al clatell i l'àrea temporal. En concret es tracten de les zones «on més es fa el rasurat».

Apareix més sovint entre els nens de 6 mesos a 12 anys, amb un cert predomini en homes. Les visites regulars a les perruqueries, gairebé de manera setmanal, estaven darrere d'aquest repunt particular.

El dermatòleg de l'Hospital General de Granollers, Leonardo Bascón, ha explicat que «han observat un manteniment dels casos de tinya». Tot i això, el que realment els inquieta és l'increment i «gravetat de les micosis invasives en pacients immunodeprimits». Així ho va remarcar el doctor Vicente García-Patos, de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Els professionals també incideixen en l'aparició de nous patògens. Un són les feohifomicosis, entre les quals destaquen les provocades per Alternaria i Exophiala. Asseguren que cada cop tenen més presència en aquelles persones que han rebut un trasplantament d'òrgans.