Pel nom pot portar a confusió, però, lluny de la realitat, la seva transmissió no només es dona a través dels petons. La malaltia el petó, coneguda tècnicament com a mononucleosi infecciosa, és una patologia que pot afectar qualsevol persona.
Tot i això, encara que el seu contagi se sol produir majoritàriament en nens i adolescents, qualsevol adult també seria susceptible de patir-la. Per tant, i amb l'objectiu d'intentar evitar que això passi, a continuació t'explicarem tot el que cal saber.
La malaltia del petó: El que has de tenir en compte
Com bé comentàvem anteriorment, s'anomena malaltia del petó a la mononucleosi infecciosa. Tal com indica el seu nom, aquesta patologia infecciosa està causada per un virus anomenat Epstein-Barr.
No obstant això, de vegades també el pot originar un altre virus menys habitual, com el citomegalovirus. Tot i que el seu contagi es pot donar de moltes maneres, rep el nom de 'petó' perquè generalment es transmet a través de la saliva.
La seva aparició es pot donar a qualsevol edat, però és cert que és molt més propensa a aparèixer en nens i adolescents. Aquests últims, però, augmenten el risc de contraure-la, ja que el seu contagi també es produeix quan es fa un petó a una persona infectada.
Però, si anem més enllà, també és fàcil deduir que la seva transmissió es pot donar en altres esferes de la vida. De fet, en compartir certs utensilis com gots o coberts, també es produeix un risc de contagi. Això sí, la saliva no és l'única via de transmissió.
Altres fluids corporals, com la sang per exemple, també faciliten el contagi entre una persona i una altra. Tot i que el que és clar és que, independentment de la via de transmissió, els símptomes i el tractament són iguals.
Gemma Mirón Vila, especialista del Servei de Pediatria de l'Hospital de Manises, considera que és una malaltia habitual i benigna. Normalment es resol per si sola, però també hi ha casos en què no es diagnostica correctament i sorgeixen problemes.
Per exemple, com que aquesta malaltia presenta un quadre clínic que podria confondre's amb altres patologies, de vegades es recorre a determinats medicaments. Per això, en determinats casos, alguns especialistes recepten amoxicil·lina.
Quan això passa, no és estrany que apareguin alguns símptomes que, en principi, no tindrien res a veure amb la patologia inicial. En casos on s'administra aquest fàrmac, per exemple, poden aparèixer unes taques vermelles a la pell.
Símptomes i tractament
Els símptomes de la mononucleosi infecciosa apareixen, normalment, de manera gradual. Els primers a manifestar-se solen ser la sanció de fatiga, el malestar general, la somnolència i el mal de cap i gola.
A mesura que transcorre el temps, també apareix la febre, la pèrdua de gana, la rigidesa, els dolors musculars i la inflamació de les amígdales. En alguns casos, les erupcions cutànies també es fan visibles, especialment si es prenen fàrmacs com els que hem esmentat abans.
Amb menys freqüència, la persona infectada també pot presentar tos, dolor toràcic, urticària, dificultats respiratòries, sagnat nasal o rigidesa de coll. Tot i això, en qualsevol cas el millor és anar al metge.
Per fer un diagnòstic de forma correcta, el que tindran en compte els especialistes són els símptomes clínics. A més, de forma complementària i necessària, també es fa una prova de laboratori per determinar la presència d'anticossos contra el virus.
Pel que fa al tractament, la majoria de vegades aquest se centra a manejar els símptomes que presenta el pacient. Per exemple, en cas de patir febre o malestar, és probable que el metge recepti algun tipus d'analgèsic.
El repòs també és una part fonamental per a la recuperació de la malaltia. Tot i que les complicacions no solen ser habituals en la majoria de casos, l'aparició d'aquestes seria un signe d'alarma. En aquestes circumstàncies, el millor és anar al metge.