Arriben males notícies en la lluita contra la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2, que fa més d'un any que està entre nosaltres i que tot apunta que s'allargarà encara molts mesos més. Les noves variants que han aparegut en els darrers mesos, conegudes com la soca britànica, sud-africana i brasilera, han posat en escac als governs de mig món quan tot el món pensava que, amb l'arribada de les vacunes, la pandèmia tindria els dies -o mesos- comptats.
A banda de la transmissibilitat més gran que han demostrat les tres soques, molt més contagioses que les variants que eren dominants fins ara, s'ha de sumar la preocupació per la possibilitat que s'escapin de la immunitat de les vacunes, un fet que per sort sembla que no succeirà, almenys en el cas de la variant britànica i sud-africana.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Però alguns científics ja han revelat, segons publica 'The Guardian', que els nous ceps si s'escapen d'alguns dels tractaments més prometedors que s'estaven començant a aplicar per lluitar contra la malaltia, una vegada el pacient està contagiat. Un dels principals problemes actuals del coronavirus és que no respon a cap tractament conegut de manera realment eficaç, i això que els experts fa mesos que treballen en diferents tractaments intentar trobar la tecla que permeti als pacients superar la malaltia.
Un dels tractaments més prometedors era el que utilitzava fàrmacs fabricats a partir d'anticossos monoclonals, i que es basen en clons sintètics dels anticossos naturals que genera el cos contra el coronavirus. Fins ara, aquests tractaments havien donat bons resultats, i inclòs Donald Trump, expresident dels Estats Units, va ser tractat amb aquests quan va donar positiu.
Els fàrmacs no funcionen contra totes les variants
Segons els darrers estudis, aquests tractaments no funcionarien contra totes les noves variants, un fet que complica, una altra vegada, el procés de curació dels pacients que s'infecten amb aquestes soques. Tal com mostra els últims assajos, els tractaments principals, el Regeneron i els fàrmacs d'Eli Lily i GlaxoSmithKline, fallen en almenys una de les tres variants.
Nick Cammack, científic al capdavant de l'Accelerador Terapèutic Covid-19 (CTA), ha explicat que els tractaments amb anticossos tenen grans avantatges. S'obtenen a través de la clonació d'un glòbul blanc humà i imita el sistema immunitari de les persones, i a més són tractaments molt segurs perquè estan dissenyats específicament per atacar el virus.
Però des de Nadal, els científics s'han trobat amb problemes per desenvolupar aquests tractaments, especialment amb les soques de Sud-àfrica i de Brasil. «Els canvis que experimenta el virus en les seves proteïnes S rebutgen aquests anticossos», lamenta Cammack, i sentència que «bàsicament, hem perdut la majoria dels tractaments amb anticossos contra la Covid-19».
El tractament de GlaxoSmithKline, en canvi, si que funciona contra aquestes dues variants, però no amb la britànica. Tot i això, el científic es mostra especialment pessimista, perquè creu que després dels canvis que s'han produït en tant poc temps, és probable que els fàrmacs que s'utilitzen actualment contra la malaltia no siguin eficaços durant molt temps.
Contra el cep original sí que segueixen funcionant. D'aquesta manera, els fàrmacs continuen utilitzant-se a Europa i els Estats Units, però és necessària una seqüenciació massiva del virus per saber quina variant domina i trobar també les regions que encara conserven les variants anteriors. A més, l'arribada del coronavirus pot ajudar al fet que aquests tractaments, que en general són cars i difícils de produir, puguin globalitzar-se i arribar a altres països i per altres malalties. De fet, aquesta mena de fàrmacs s'estan provant ja en pacients amb malalties infeccioses, càncer i inclòs el VIH.