Des que l'ús de mascareta és obligatori a tot el país fins i tot per estar en espais oberts i a l'aire lliure, són moltes les opinions i els arguments que s'han donat per defensar quines són les mascaretes més efectives i quines ho són menys a l'hora de protegir-nos contra el coronavirus.
El Ministeri de Sanitat aconsella l'ús de màscares higièniques per a les persones sanes, les quirúrgiques per a aquelles persones que hagin donat positiu per coronavirus, i els EPI per al personal sanitari o per a persones que estiguin en contacte estret i directe amb moltes persones o que hagin donat positiu. Totes elles, per estar homologades i ser eficaces, han de seguir la normativa UNE, que fixa quin material s'ha de fer servir per al disseny, la seva confecció o el marcat. Però les mascaretes de tela que incorporen un filtre no són vàlides perquè no segueixen aquesta normativa.
Així ho corrobora també el catedràtic d'Immunologia per la Universitat de Valladolid, Alfredo Corell, que avisa que, tot i que en un principi es creia que hi havia dues vies principals de contagi del coronavirus, actualment l'OMS n'ha afegit una tercera. Les dues primeres són a través de les gotícules exhalades per la respiració i les que cauen sobre objectes que després toquen les persones sanes. A més, la tercera, incorporada per l'OMS, són els aerosols.
Les màscares retenen les gotícules que expulsem quan parlem o respirem. Com queden retingudes, Corell diu que «la seva principal indicació és per a protegir els altres de mi, en el cas que jo estigués contagiat. Però, en portar tots la màscara, encara que ens arribin aquests aerosols —que poden traspassar la protecció del nostre interlocutor— també existeix un efecte barrera de la meva pròpia màscara que em protegirà a mi».
Sembla que aquest efecte-filtre d'inhalar el virus tamisat per la màscara, podria fer que les persones tinguin una resposta immunitària i passin la malaltia sense símptomes en rebre menys càrrega viral, segons un estudi elaborat per la Universitat de San Francisco, als Estats Units. «Per a arribar a aquesta conclusió han utilitzat la mateixa lògica de la variolització, la precursora de les vacunes actuals», explica Corell.
Les màscares de tela, prohibides en alguns hospitals espanyols
Des de fa una setmana, en diversos hospitals del País Basc i la Comunitat Valenciana es prohibeix entrar amb màscares de tela. Mila Domingo, una farmacèutica d'Alzira (València), fa servir un símil que reflecteix la falta d'efectivitat d'aquesta mena de proteccions davant del virus: «Les màscares de tela són com els preservatius de punt de ganxo».
A més, Domingo apunta que la grandària de porus d'aquesta mena de màscares «és molt superior a la del virus, així que, si estem en contacte amb el coronavirus, l'inhalarem tal qual» i recalca que «si tots portéssim màscares quirúrgiques, no ens contagiaríem perquè tots portaríem la protecció de no contagiar, però si hi ha gent que porta màscares que no valen per a res, no només es contagien ells, sinó que, a més, contagien als altres».
També apunta que «de res val portar-la[mascareta]si no està ben col·locada, tapant tant el nas com la boca i ben ajustada en tots els seus extrems perquè no hi hagi cap lloc de pas de l'aire. Hi ha gent que doblega les gomes a l'inrevés perquè quedi més còmoda i surti l'aire pels extrems», assegura Corell, i aquest és un ús inadequat. «És a dir, la màscara ha d'estar molt ben adaptada al nas, gairebé totes tenen una barreta metàl·lica per adaptar-la bé, no ha d'haver-hi buits en els queixos ni per sota la barbeta».