Després de molts mesos de pandèmia i haver patit de ple fins a dues onades de Covid, tot apunta al fet que el mes de desembre serà clau des del punt de vista epidemiològic per a l'evolució de la pandèmia, confessen al diari 'La Vanguardia' alguns destacats epidemiòlegs i sociòlegs del panorama actual.
Hi ha experts que tenen molt respecte a l'arribada d'una tercera onada de l'epidèmia. Uns altres, es refereixen a ella com un rebrot de la segona. Quique Bassat, epidemiòleg del centre de recerca ISGlobal de Barcelona, assenyala que «és qüestió de nomenclatura. El missatge és que correm el risc que s'amplifiqui l'epidèmia de nou», adverteix el professional mèdic.
Els riscos de desembre que poden desencadenar una nova onada de contagis
Bassat considera que «seria menor el risc si hi hagués només dos dies excepcionals a la vista», però amb esdeveniments de caràcter festiu i de reunions familiars com el Nadal, Nit de cap d'any o Reis, alerta que es no s'abaixi la guàrdia en les mesures de prevenció. L'investigador del centre de La Caixa avisa clarament de l'errònia seguretat en les trobades familiars i d'amics, en les quals es produeixen gran part dels contagis de coronavirus.
D'altra banda, Yves Charpak, una icona en l'epidemiologia francesa, que va treballar a l'Organització Mundial de la Salut i l'Institut Pasteur, assenyala que «la millor protecció dels nostres avis és no menjar amb ells. Si pot ser, compartir les postres a l'aire lliure, passar a saludar-los... a distància. Són els nostres comportaments els que intensifiquen l'epidèmia», adverteix.
Xavier Castells, cap d'epidemiologia de l'hospital de la Mar de Barcelona, assenyala que «al novembre han baixat els contagis, però estem encara en xifres altes d'incidència, d'hospitalitzats, d'ocupació de les UCIs. Són molt superiors al final de la primera onada al juny. Em preocupa que la gent no ho percebi». Cal ressenyar que fa només uns dies es van registrar els valors més alts de mortalitat diària d'aquesta segona onada en països com Espanya, França o Itàlia.
«La pressió assistencial és gran en primària i hospitals», adverteix Xavier Castells
«La primera onada va ser un col·lapse sanitari i social. Per exemple, es va retardar el diagnòstic de molts càncers o no van arribar molts infarts a l'hospital. No podíem repetir-ho. En la segona, hem aconseguit atendre altres patologies, però la pressió assistencial és gran en primària i hospitals. El personal treballa al màxim i està molt cansat. I encara no ha començat l'hivern que, ja sense Covid, és temporada de centres plens», confessa Castells.
Pablo Santoro, professor de Sociologia en la Universitat Complutense de Madrid (UCM), avisa que «el Nadal suposa compres, reunions, viatges... Tot el que ens diuen que evitem perquè facilita el contagi. Com es compaginarà? No ho sé. I s'afegeix la impossibilitat de controlar què fa la gent a la seva casa. Al març entrem en una espècie de temps suspès. Ara, de sobte, se'ns omple el calendari: el Nadal, la vacunació, sembla que es poden fer plans a curt i mitjà termini de nou i que tot s'accelera», apunta el mateix Santoro.
L'opinió dels experts sobre la major o menor responsabilitat de la població
A més, Santoro opina que es nota un major cansament en la població en haver-se gestionat la pandèmia amb restriccions, mesures d'ordre públic i posant una elevada responsabilitat en cada persona, sense comptar clarament altres mesures adequades.
Finalment, Yves Charpak no pensa que es responsabilitzi massa a la població: «Els polítics han imposat obligacions sense explicar el perquè de cadascuna, fent l'efecte que no tenen una estratègia clara, que han anat per darrere de l'epidèmia, amb mesures contradictòries d'un territori a un altre, sense transparència, sense dir fins a quin punt pesen la salut, l'economia o interessos polítics.
I, moltes vegades, sense donar ells exemple. Així no es convenç a la gent, quan la població no actua només perquè ho digui el govern, sinó perquè es convenç que és el que ha de fer», sentència.