Una exposició al Museu de la Música i al Museu Pau Casals retrà homenatge al centenari de l'Orquestra Pau Casals amb la mostra '100 anys Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social', que pretén fer conèixer la història de l’orquestra i el seu impacte musical. «Fa cent anys Casals va poder materialitzar un somni», ha assegurat el director del museu, Jordi Pardo. «Després de tenir una experiència professional com a director i com a intèrpret en les orquestres internacionals més grans, el que volia Casals era donar a Barcelona i el seu país una orquestra amb nivell», ha dit la comissària de l’exposició, Núria Ballester.
L’exposició es podrà visitar de forma simultània al Museu de la Música de Barcelona i, a partir de l'1 de desembre, al Museu Pau Casals del Vendrell.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Els responsables de l'equipament barceloní i de l’exposició han reivindicat el «compromís professional» i «social» del compositor català. Ballester ha explicat que Casals, a banda de formar a músics per a l’orquestra, intentava que la majoria fossin catalans. «Aquest és un aspecte que destaquem a l’exposició, perquè Pau Casals va voler fer aquesta orquestra amb un nivell excel·lent i amb músics d’aquí», ha dit la comissària. «Això demostra el compromís que Casals tenia per Catalunya», ha afegit.
La mostra exhibeix objectes i documentació original que s’ha conservat al Fons Pau Casals de la Fundació Pau Casals, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a la Biblioteca de Catalunya, al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), al Gran Teatre del Liceu i a l’Arxiu Fotogràfic de Catalunya, a banda de peces que han prestat particulars. Entre les més destacades, segons la comissària, hi ha el programa de l’únic concert que va fer l’Orquestra Pau Casals fora de Catalunya, l’any 1924 a París.
En aquesta línia, Ballester ha destacat la voluntat de Casals de «fer arribar la música a la classe treballadora». El compositor va crear l’any 1925 l’Associació Obrera de Concerts, un projecte que va arribar a tenir més de 3.000 socis i una revista pròpia, entre altres.
De fet, la voluntat del compositor de portar la música arreu del territori català és el que centra l’exposició simultània que s’inaugurarà la pròxima setmana al Museu Pau Casals del Vendrell. Si bé l’efemèride que commemora l’exposició de Barcelona és el concert que va fer l’Orquestra Pau Casals el 13 d’octubre de 1920 al Palau de la Música Catalana, al Vendrell es repassa l’activitat de l’orquestra a partir de l’any 1922, quan es va fer el primer concert fora de la capital catalana. Aquest concert va ser al Teatre Fortuny de Reus. «La vocació de Casals era fer arribar la música simfònica arreu del territori», ha destacat Ballester.
Exposició «viva»
La comissària ha explicat que les exposicions mostren un 30% de tot el que es conserva de Pau Casals. «Casals és un llibre obert», ha ironitzat, referint-se a la quantitat de documentació que hi ha sobre el músic. De fet, Ballester ha dit que és una exposició «viva» perquè està previst que s’ampliï amb una batuta, donació del nét de Joan Pich Santasusana, qui va formar part de l'Associació Oberta de Concerts amb Casals.
A més, també es busca la interacció amb el públic. La mostra incorpora una fotografia en grans dimensions del conjunt de músics de Pau Casals, que, malgrat que se’n coneixen els noms, no s’identifiquen. Per tal de facilitar aquesta identificació, a través d’un codi QR els visitants la poden tenir al seu mòbil i, en cas que coneguin algú dels qui apareixen, comunicar-ho al Museu.
Aquest no és l’únic punt interactiu de la mostra, que també incorpora una campana sonora amb un codi QR que enllaça a una llista a Spotify amb totes les gravacions de Pau Casals.
La guerra civil acaba amb l’orquestra
L’exposició al Museu de la Música acaba amb un apartat dedicat a la guerra civil, que va ser el detonant per acabar el projecte de Casals. En aquest aspecte la mostra enllaça directament amb l’exposició del Vendrell.
L’últim element que es pot veure és un piano que Casals va rebre mentre estava a l’exili a Prada de Conflent. Els responsables del museu han explicat que la intenció és poder fer-lo servir en algun concert. A més, també han celebrat que s’hagi pogut recuperar un piano que Casals es va comprar en començar amb l’orquestra i que Fèlix Millet es va vendre mentre va ser director del Palau de la Música Catalana.