Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L'exposició amb les fotografies de Walter Reuter es podrà veure fins al 24 de març.

L'altra cara de la Guerra Civil arriba al Centre d'Art de Tarragona

«Walter Reuter: la llum en la nit fosca» mostra el punt de vista positiu i esperançador del fotògraf alemany sobre el conflicte bèl·lic

«Walter Reuter: la llum en la nit fosca», porta a Tarragona l'altra cara de la Guerra Civil Espanyola.
«Walter Reuter: la llum en la nit fosca», porta a Tarragona l'altra cara de la Guerra Civil Espanyola. | Àngel Ullate

 

Ja ha arribat al Centre d'Art de Tarragona l'exposició que mostrarà l'altra cara de la Guerra Civil Espanyola. «Walter Reuter: la llum en la nit fosca» és una mostra de cinquanta fotografies que arriben des de Mèxic, on l'any 2005 va morir Reuter, per a molts un fotògraf desconegut. Positivisme i esperança, complicitat i tendresa, innocència i afabilitat. Són els trets que distingeixen aquestes imatges, preses en indrets com Màlaga, Terol, Madrid, València o les Terres de l'Ebre entre els anys 1935 i 1939

[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]

Fotografia de guerra sense l'horror d'un conflicte bèl·lic

Walter Reuter (Berlín, 1906 - Cuernavaca, Mèxic, 2005) és «l'únic fotògraf de la Guerra Civil Espanyola que no va plasmar en les seves imatges l'horror ni la tragèdia». Així el defineix la comissària de l'exposició «Walter Reuter: la llum en la nit fosca», Rocío Arnal, membre del Centre d'Estudis de Conflictes Socials de la URV (CECOS). 

La tasca de Reuter es va centrar en mostrar la capacitat del Front Popular de mantenir l'activitat quotidiana durant el conflicte bèl·lic. Per aquest motiu, va fotografiar les classes de les Milícies Culturals, els tallers de la colònia mexicana d'Arenys de Munt, els entrenaments dels esportistes que volien participar en les Olimpiades Antifeixistes o les activitats dirigides als més petits en els camps de refugiats. 

Imatge de Reuter d'un mestre amb els seus alumnes en una classe de les milícies culturals.
Imatge de Reuter d'un mestre amb els seus alumnes en una classe de les Milícies Culturals. | Àngel Ullate

Empatia i confiança: peces clau en la fotografia de Reuter

Les cinquanta fotografies de Walter Reuter que han arribat al Centre d'Art el Tinglado demostren que l'alemany, exiliat a Espanya l'any 1933, se sentia republicà i treballava pel front popular. Les persones que apareixen en les imatges miren a la càmera amb confiança i tranquilitat.  La barrera entre fotògraf i fotografiat desapareix. Perquè Reuter, tot i passar desapercebut a ulls del món, era ben conegut entre les faccions republicanes.   

Rocío Arnal, comissària de l'exposició, ha treballat junt amb el seu germà per recuperar les fotografies de Reuter.
Rocío Arnal, comissària de l'exposició, ha treballat junt amb el seu germà per recuperar les fotografies de Reuter. | Ángel Ullate

 

«L'objectiu de Reuter era que la gent s'empapés de positivisme quan mirés les fotografies», explica Rocío Arnal. Enmig d'una guerra, fotografiar un somriure pot semblar difícil. No per l'alemany: va compartir moltíssimes estones amb nens i nenes desplaçats, amb mestres i alumnes de les Milícies Culturals i amb soldats dels diferents fronts en els seus moments més íntims. 

Per tots aquests motius, l'alemany va ser «l'únic capaç» de captar instants tendres —un nen petit fent volar un avió de joguina a un camp de refugiats—, mirades còmplices —de dos soldats de la Brigada Internacionalista Thälmann al front de Terol— o la diversió innocent de la rereguarda —d'un grup de nens disfressats de Quijote—. «Ell era la llum en la nit fosca», assegura Arnal, fent un paral·lelisme amb el títol de l'exposició. 

Les fotografies de Reuter estan plenes de positivisme, dinamisme i esperança.
Les fotografies de Reuter estan plenes de positivisme, dinamisme i esperança. | Àngel Ullate

Exilis i llibertat: la història de Walter Reuter

L'exili per buscar la llibertat. Aquest és el lema que podria definir la vida de Walter Reuter. Nascut a Berlín l'any 1906, es va endinsar en el món de la fotografia documentant el moviment antifeixista a la seva ciutat. Només dos anys després de començar a treballar, l'any 1933, va haver de fugir. La repressió nazi va obligar-lo a desplaçar-se fins a Espanya, on va instal·lar-se a Màlaga. 

Entre 1934 i 1939, Reuter va formar part de les milícies antifeixistes i va recórrer l'estat per fotografiar la tasca del front popular. Així ho detalla la mostra que pot veure's a Tarragona. Va treballar per La Vanguardia, revistes estrangeres i va col·laborar amb el govern central i de la Generalitat. La derrota republicana, però, el va obligar a emprendre un altre viatge, aquest cop en direcció a França. 

L'exposició amb les fotografies de Walter Reuter es podrà veure fins al 24 de març.
L'exposició amb les fotografies de Walter Reuter es podrà veure fins al 24 de març. | Àngel Ullate

Des d'allà va ser desplaçat a un camp de treball a Argèlia, d'on va aconseguir fugir. El seu quart destí en busca de la llibertat va ser Mèxic. L'any 1942 va agafar un vaixell des de Casablanca amb la seva dona i el seu fill i va creuar l'oceà. Reuter va morir l'any 2005 i va ser aleshores quan es va crear el seu arxiu fotogràfic.

El que ha arribat a Tarragona és només una «petita part» de l'obra de Reuter. L'any 2011, a casa de Guillermo Fernández Zúñiga, es va trobar una  capsa amb 4.000 negatius que encara no han vist la llum. L'any 1999, una altra troballa va propiciar l'exposició que s'ha inaugurat a la ciutat. De mica en mica, però, l'Arxiu Fotogràfic Walter Reuter treballa per «donar a conèixer un fotògraf que va treballar per la república, el front popular i la seva gent». L'exposició del Centre d'Art es podrà visitar fins al 24 de març. 

També et pot interessar