Amposta tindrà el primer Fablab de l'Estat espanyol que prestarà servei, especialment, a la indústria del 'packaging' que durant els últims anys està creixent amb força a les Terres de l'Ebre. A banda del suport a les empreses d'aquest i altres sectors, el grup d'empreses del territori que promou de la idea volen que els centres d'ensenyament i la ciutadania puguin utilitzar-lo per desenvolupar les seves idees i projectes.
De moment, les instal·lacions encara es troben en obres. El condicionament de l'espai suposa una inversió d'uns 400.000 euros, la meitat dels quals subvencionats pel fons Feder. L'Ajuntament d'Amposta creu que els treballs acabaran a finals d'any i el fablab, que serà el primer de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, podria obrir a la primavera.
Un model de centre basat en el MIT
Un grup de vuit empreses instal·lades a les Terres de l'Ebre —Jabil, Saica, CartoDelta, ControlPack, Pentamatik, Teicar, Estellé Parquet i Rehau— han registrat la llicència FabLab Terres de l'Ebre i opten a gestionar el centre un cop l'Ajuntament d'Amposta decideixi obrir la convocatòria. Segons ha avançat un dels empresaris, Joan Estellé, es constituiran com a associació —estudien fer-ho, més endavant, com a fundació— per poder operar en el cas de guanyar el concurs públic un model de centre que va llançar anys enrere el Massachusettes Institue of Technology (MIT).
La idea del Fablab, segons ha detallat el mateix Estellé, se sustenta sobre tres grans àmbits. D'una banda, i com a eix principal, l'empresarial. Donant serveis però també ajudant-les «a créixer». El centre podrà disposar de recursos per treballar en indústria 4.0, internet of things, green manufacturing o big data. El fet que bona part de les empreses pertanyi al sector del 'packaging' indica el paper primordial que jugarà aquest sector. «Per xifres és un dels més forts amb diferència a les Terres de l'Ebre. Els recursos que hem de tenir aquí per donar-los servei han de ser els més complets possibles. Però volem donar-los un servei d'innovació, no només de retenir el talent, sinó per créixer i innovar», afegeix.
És el primer cas d'un FabLab a Catalunya o a la resta de l'Estat que s'especialitzarà en aquest sector. La voluntat dels empresaris és que el centre pugui connectar-se en xarxa amb d'altres d'arreu del món, que també tenen el 'packaging' la seva principal àrea de treball, per poder compartir informació i projectes. A banda dels serveis empresarials, el centre estarà obert als centres educatius del territori —instituts d'Amposta i Tortosa han mostrat interès a participar-hi— així com els particulars, que podran acudir-hi per desenvolupar les seves idees i projectes. Disposarà d'eines com impressores 3D o torns de control numèric. Segons Estellé, el Fab Lab, que serà gestionat directament per un mànager amb formació específica sobre aquest tipus de centres, s'autofinançarà a partir de la prestació d'aquests serveis.
Una inversió d'1,5 MEUR
De moment, però, caldrà esperar la finalització de les obres de la planta baixa de l'edifici del Sindicat, que l'Ajuntament va adquirir i està reformant amb una inversió d'1,5 milions d'euros, la meitat dels quals subvencionats. En el cas del FabLab, l'adequació de l'espai ronda els 400.000 euros, dels quals la meitat provenen del Fons Feder, mentre que la meitat restant els aporta l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona a parts iguals. Segons l'alcalde, Adam Tomàs, les obres acabaran a finals d'enguany amb la perspectiva de posar en marxa el centre a la primavera.
«Sovint busquem que vinguin empreses al territori: però que els podem oferir? Ens queixem que hi ha talent que marxa. Si hi ha talent que marxa, assumim que el tenim. Hem de fer coses a llarg termini, però si no comencem, no passaran mai», ha argumentat Tomàs, partidari de facilitar aquesta iniciativa per «contribuir a fer créixer el territori». La directora general del Departament d'Indústria, Matilde Villarroya, ha visitat les obres aquest dilluns al migdia. A Catalunya hi ha vuit 'fab labs' i la majoria estan al nord, ha recordat. «És el primer que tenim d'aquestes característiques al sud de Catalunya. És rellevant la visió que el territori necessita aprofitar els seus propis recursos i generar feina, autoocupació o serveis a les empreses, en llocs on hi hagi creació i innovació», ha tancat.