Després de mesos d'especulacions i polèmiques internes al govern espanyol, tot sembla indicar que el salari mínim interprofessional augmentarà ja a Espanya. L'executiu ha anunciat aquest dijous, 26 d'agost, que convocarà immediatament la taula de diàleg social per tractar aquesta qüestió. En concret, el Ministeri de Treball que lidera la vicepresidenta Yolanda Díaz ha convocat patronal i sindicats per al pròxim 1 de setembre.
El govern espanyol plantejarà al diàleg social un augment del salari mínim interprofessional
A la cita amb els agents socials, es plantejarà l'opció d'augmentar el salari mínim amb caràcter immediat. La proposta de govern espanyol anirà en la línia que van indicar els experts: de 12 a 19 euros d'augment, partint dels 950 actuals. Treball sempre ha defensat que obeirà les recomanacions d'augment que facin els experts, però haurà de negociar amb els agents socials.
En concret, els sindicats defensen anar més enllà en la pujada i adequar-la a l'IPC, que representaria una mica més de 20 euros. La postura de la patronal, en canvi, és justament la contrària: s'escuden en la pandèmia per intentar evitar qualsevol augment. L'1 de setembre, govern espanyol i agents socials hauran de buscar un acord que satisfaci totes les parts en una nova taula de diàleg social.
Mesos de tensions internes en el govern per la pujada del salari mínim
La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) és una de les qüestions que més ha evidenciat les discrepàncies entre els dos socis de govern. PSOE i Unidas Podemos no estan (o no estaven) d'acord sobre un nou increment del SMI. El gener de 2020, pocs dies després de formar-se la coalició, ja es va pactar un augment dels salaris.
En l'etapa de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol, el SMI ha passat de 739 euros als actuals 950. Després de la irrupció de la pandèmia, l'ala socialista de l'executiu va optar per descartar una nova pujada del salari mínim: es volia prioritzar la recuperació econòmica i no minvar les relacions amb l'empresariat. La vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, va ser la principal defensora d'aquesta postura, que va comptar amb el suport de Pedro Sánchez.
En una roda de premsa al juny al costat d'Ursula Von der Leyen, Sánchez va ser clar: no es plantejava pujar el SMI perquè la prioritat «és ara la recuperació econòmica». No obstant això, Unidas Podemos, amb Yolanda Díaz al capdavant, i el suport d'algunes veus socialistes, han estat clau per decantar la balança. Passats uns mesos, tant Sánchez com Calviño han admès que, donat el lleuger repunt econòmic que estem vivint, és admissible un nou augment del SMI.
La vicepresidenta Díaz defensava que no tenia sentit que, mentre augmentaven els sous dels funcionaris i treballadors amb conveni, no ho fessin els dels més vulnerables. En el cas d'aquest últim col·lectiu, l'augment dels seus sous va lligat al SMI. Després de mesos de moltes voltes, tot sembla indicar que el SMI tindrà un lleuger augment a Espanya.
Espanya, amb un dels salaris mínims més baixos d'Europa
Espanya, fins i tot amb la pujada prevista, té un dels salaris mínims més baixos d'Europa. A la Unió Europea, destaca Luxemburg, amb un SMI de 2.200 euros; Irlanda, on és de 1.723 euros; i Holanda, amb 1.700. L'altra cara de la moneda, amb els salaris base més baixos, la representen Bulgària (332 euros), Romania (466 euros) i Hongria (476 euros).