S’ha descobert el primer fàrmac capaç d’alentir el ritme de deteriorament dels malalts d’Alzheimer. El fàrmac experimental, anomenat lecanemab, és un anticòs que es dirigeix als cúmuls tòxics de la proteïna amiloide associada a aquesta malaltia que pertorba la ment. Si bé aquests resultats són motiu de celebració, encara existeixen importants interrogants sobre la seva seguretat i distribució.
Els resultats complets de l’assaig de fase 3 del fàrmac lecanemab (la fase final de les proves en humans) s’han publicat al New England Journal of Medicine. L’assaig va demostrar que els pacients que van rebre el fàrmac van tenir una progressió de la malaltia un 27% més lenta després de 18 mesos de tractament, en relació amb els que van rebre placebo.
Són bones notícies. Per primera vegada comptem amb un tractament potencial que té un efecte demostrat tant en els símptomes com en la patologia subjacent a la malaltia de l’Alzheimer. Aquests resultats suposen un gran avenç en la recerca de tractaments per a aquesta demolidora malaltia i són un important indici que es pot alterar el seu curs.
Però els resultats dibuixen un panorama contradictori. Per una banda, es tracta del primer fàrmac que ha demostrat tenir algun efecte d’alentiment en la progressió de la malaltia. Per l’altra banda, els efectes aparents són lleus i els riscos no s’han de menystenir.
A l’assaig global van participar unes 1 800 persones amb Alzheimer en fase inicial. Els participants varen ser assignats aleatòriament per rebre lecanemab o placebo per via intravenosa cada dues setmanes. L’estudi va ser «doblement cec», és a dir, fins al final de l’assaig ni els participants ni els investigadors sabien qui rebia el fàrmac experimental i qui el placebo.
Al llarg de l’estudi, es va seguir l’evolució de la malaltia dels participants mitjançant l’escala de qualificació de la demència clínica, que puntua al pacient en funció de la seva cognició i la seva capacitat per viure de forma independent. També es van analitzar els cervells dels participants amb l’objectiu de trobar les proteïnes que acostumen a estar associades a la malaltia d’Alzheimer: amiloide i tau.
Les puntuacions en ambdós grups van empitjorar durant els 18 mesos de l’estudi, però el ritme de deteriorament va ser més lent en aquells que van rebre el lecanemab. A més, la magnitud de l’alentiment, tot i que estadísticament significativa (no és probable que es degui a l’atzar), va ser petita: una reducció de 0,45 en una escala de 18 punts.
A alguns experts els hi preocupa que aquest efecte no sigui clínicament significatiu. A una declaració del Science Media Centre, Rob Howard, professor de psiquiatria de la tercera edat a l’UCL, va dir que «cap dels resultats comunicats, inclòs el resultat primari, va aconseguir nivells de millora acceptats per construir un efecte del tractament clínicament significatiu».
L’èxit del lecanemab també es va mesurar per la quantitat de proteïnes amiloides i tau en aquells pacients que van rebre el fàrmac experimental en comparació amb els qui van rebre la infusió de placebo. Els resultats van mostrar una reducció d’aquestes proteïnes en els qui van rebre lecanemab.
De fet, els nivells d’amiloide cerebral es van reduir per sota del llindar necessari per a un diagnòstic positiu d'Alzheimer. No obstant això, els marcadors de mort de les cèl·lules cerebrals no es van veure afectats, cosa que indica que l’amiloide només és un mecanisme en el complicat panorama de la malaltia d’Alzheimer.
Efectes secundaris
Aproximadament un de cada quatre participants (26,6%) del grup del lecanemab va experimentar una inflamació cerebral o una hemorràgia al cervell (que pot ser lleu o important). STAT, un lloc web de notícies mèdiques, va informar que un home va morir d’una hemorràgia cerebral després de rebre lecanemab, citant una possible interacció amb la seva medicació anticoagulant.
Poc després, la revista Science va informar de la segona mort d’un pacient de l’assaig, també després de rebre el tractament per a un vessament cerebral. Malgrat tot, el desenvolupador del fàrmac, Eisai, va declarar a Science: «Tota la informació de seguretat disponible indica que el tractament amb lecanemab no s’associa a un major risc de mort en general ni a cap causa específica».
No obstant això, tenint en compte la possibilitat que els pacients prenguin el fàrmac durant la resta de la seva vida, és necessari investigar més sobre la seguretat i les interaccions amb els medicaments existents.
També és important esbrinar quant duren les millores en la cognició i si el fàrmac continua alentint el ritme de deteriorament o si els resultats s’estabilitzen, o inclús disminueixen.
Cal apuntar que només els pacients amb un nivell suficient d’amiloide al cervell o al líquid cefalorraquidi –consideració que requereix un escàner cerebral PET o una punció lumbar invasiva– van poder participar en aquest assaig de fase 3. Al Regne Unit, l’Alzheimer es diagnostica actualment mitjançant una entrevista amb un metge. La doctora Susan Kohlhaas, directora d’investigació de l’Alzheimer al Regne Unit, afirma que el sistema sanitari públic no està preparat per a una nova era de tractament de demència.
«Calculem que, a no ser que es produeixin canvis dràstics en la forma d’accedir a les proves diagnòstiques especialitzades per a la malaltia d’Alzheimer, només el 2% de les persones amb dret a rebre medicaments com el lecanemab podran accedir a ells.»
Reestructurar els serveis de demència del sistema sanitari britànic per oferir escàners PET o puncions lumbars de forma rutinària i oportuna seria un procés costós i llarg.
Basant-se en els resultats anteriors, Eisai va sol·licitar a l’organisme regulador de medicaments dels EUA (l’Administració d’Aliments i Medicaments) l’aprovació accelerada del seu medicament. S’esperava una decisió per al 6 de gener de 2023. Si el regulador ha concedit l'aprovació d’urgència, aquests últims resultats probablement contribuiran a una sol·licitud d'aprovació completa.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.