El terme alemany Kummerspeck és una d’aquelles paraules, com la sobretaula o la vergonya aliena, difícils de traduir a altres idiomes. Prové de kummer, pena, tristesa, i speck, cansalada o cansalada viada. O sigui, significaria una cosa semblant a penacansalada i actualment és utilitzada per alguns psicòlegs per definir les fartaneres emocionals, tan freqüents avui dia.
A què ens referim exactament? Tots ens poden identificar amb aquestes situacions en què l’estrès, l’ansietat o la càrrega de treball acumulada influeixen, gairebé sempre de manera negativa, en la nostra dieta. Quan un mal dia acaba amb un atac indiscriminat a la nevera. I no per atipar-nos de fruita o verdura, precisament.
Podríem parlar d’alimentació emocional, llavors, com aquell procés en el qual el nostre estat d’ànim genera conductes alimentàries que poden perjudicar la nostra salut.
A la recerca de recompenses immediates
Això es deu al fet que el nostre cervell busca una recompensa immediata enfront dels dèficits emocionals. Aliments com els que contenen elevades quantitats de sucres, sodi o greixos, o potenciadors del gust com el glutamat monosòdic són capaços d’enviar missatges de satisfacció gairebé immediats a la nostra ment. Aquests compostos augmenten, a més, la sensació d’apetit.
Les causes que provoquen la gana emocional són molt variades. Saber l’origen del problema és la millor manera de començar-lo a resoldre. Heus aquí algunes situacions que poden desencadenar-lo:
- - Conflictes personals, discussions amb éssers estimats i problemes familiars o de parella. Aquestes circumstàncies poden generar un buit emocional important que s’intenta omplir mitjançant l’alimentació emocional.
- - Estrès, situacions en les quals el treball o les obligacions provoquen un esgotament dels recursos mentals. Especialment, l’estrès crònic, que perdura i genera un desgast emocional intens, fins al punt de provocar la síndrome d’estar cremat.
- - Avorriment, que ens fa donar-li voltes a les coses i pensar en excés. Múltiples estudis relacionen la desmotivació que sorgeix del tedi amb la necessitat de buscar estímuls. La ingesta d’aliments pot generar el neurotransmissor de la dopamina, que compensa aquesta sensació de buit.
- - L’ansietat i altres patologies mentals com la depressió estan íntimament lligades a la sobrealimentació emocional. El buit que generen s’intenta omplir amb la satisfacció immediata de l’alimentació. En moltes ocasions es converteix en un cercle viciós, ja que després de la fartanera ve el remordiment i el malestar.
Aquesta conducta en augment contribueix a agreujar un problema de salut global. Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’obesitat s’ha triplicat des del 1975. L’any 2016 hi havia un 39% d’adults amb sobrepès, xifra que continua augmentant i que sovint es troba en l’origen de les anomenades malalties cròniques no transmissibles: trastorns vasculars, càncers associats al sedentarisme, malalties respiratòries i diabetis.
Primer pas: identificar el problema
I com podem evitar aquesta mena de conductes? El primer pas és reconèixer quines són les causes i els motius que ens porten a la fartanera emocional. Ser capaços de distingir quin tipus de gana estem patint pot ser una bona manera de començar:
- - La gana emocional apareix de manera sobtada i ens força a donar-li una solució urgent. A més, és selectiva: demanda uns tipus d’aliments concrets. I normalment, com hem vist, poc saludables. Aquest tipus d’apetit no genera sensació de sacietat, o sigui, continuem menjant encara que ja no necessitem aliment. Finalment, ens deixa una sensació de malestar, de culpabilitat, sempre un sentiment negatiu.
- - La gana fisiològica és progressiva, va creixent gradualment i pot esperar. No demanda urgència per saciar-la. Atén a una gamma molt més àmplia d’aliments, no és tan «capritxosa». En el moment en què es cobreixen les necessitats, deixem de menjar. La sensació final és de satisfacció, sense sentiments de culpa.
Maniobres de distracció
A més de reconèixer la situació que estem vivint, podem buscar alternatives a aquests comportaments:
- - Practicar exercici: l’activitat física disminueix els nivells de ghrelina i augmenta les concentracions de leptina, hormones directament relacionades amb l’apetit.
- - Regular el descans pot ajudar-nos a controlar les nostres emocions i disminuir l’apetit emocional.
- - Hem d’adquirir hàbits alimentaris adequats. El nostre cervell triga més de 20 minuts en percebre que el nostre estómac està ple. Menjar lentament ens ajuda a ser conscients del que ens emportem a la boca i a sentir-nos satisfets abans.
- - Finalment, acudir a un professional pot ajudar-nos a regular la nostra ansietat i estrès. Pot ser un guia per reconèixer quines són les nostres necessitats, ja que nosaltres mateixos a vegades no som conscients del problema.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.