Encara no sé ben bé com, el dimarts 7 de maig em trobo dins de l'AVE amb destí a Ciudad Real. Fa uns mesos, la Cambra de Reus m'hi va convidar i vaig dir que sí, una mica inconscientment, perquè no sabia ni on era, Ciudad Real i perquè faltava molt de temps. Em pensava que era més o menys al costat de l'Aragó. En realitat és bastant lluny, passat Madrid, però gràcies als fils d'acer amb què està cosida Espanya, s'hi pot arribar en tres hores. Sempre, esclar, que te'n vagis a buscar el tren a la remota estació de Camp de Tarragona, que no està mai de més tornar a tenir un record per les mares i pares dels que van tenir la idea feliç de posar-la allà.
Hi ha coses molt interessants que cal saber de Ciudad Real. Com ara que s'hi fa més de la meitat de la producció anual espanyola de cebes o que és el priorat de les quatre ordres de religioso-militars de cavalleria d'Espanya. A saber: de Santiago, d'Alcántara, de Calatrava i de Montesa. També és convenient de saber que la Diputació de Ciudad Real alimenta amb pressupost generós la Feria Nacional del Vino FENAVIN, la més important d'Espanya i una de les més concorregudes d'Europa. De l'estació de l'AVE, anem fins al recinte firal amb un taxista del Barça que fa grans esforços per parlar-nos en català. Deu ser l'únic, però quin detall.
Per segona edició consecutiva, la Cambra de Comerç de Reus hi té un estand. Curiosa cosa el tema de les Cambres. Durant anys i panys sembla que a ningú li interessin i ara de cop i volta sembla que són una institució pública bàsica, per alguns fins i tot una estructura d'Estat. El cas és que ha coincidit l'esdeveniment amb la renovació dels plenaris de la Cambra. A Barcelona hi ha hagut un canvi de guàrdia que ha estat sonat. A la de Reus, la notícia és la fi del mandat d'Isaac Sanromà, però sense que les eleccions hagin ha estat tan disputades com al cap i casal. De fet, només s'hi ha presentat una candidatura.
L'estand de la Cambra a FENAVIN serveix per donar espai a cellers tarragonins fora de les D.O. (Montsant o Conca de Barberà, per exemple, ja tenen espai propi) i fer-los de paraigua per tenir l'oportunitat de presentar i vendre els seus vins a la Fira, un certamen de prestigi. Citaré tots els que hi són, perquè ningú no s'enfadi: Celler Batea, Herència Altès, Ferrer Bobet, Germans Balart, Atavus Vines, Cellers Unió, Clos Montblanc, Hidalgo Albert, Terres de Vidalba, Caterra, Nunci, Sangenís i Vaqué, Vinícola de Gandesa i Casa Mariol. A banda la Cambra també acull les vuit marques de Vermuts de Reus que es promouen unitàriament des de la capital del Baix Camp.
Mentre engrapo grapats i grapats d'avellanes —una mica estovades— del córner del Vermut, Isaac Sanromà fa una mica de balanç dels seus anys al capdavant de la Cambra, amb aquella alegria que tots tenim quan passem a millor vida, més enllà dels càrrecs de representació pública. De fet li insinuo que alguna altra cosa deu portar de cap, però somriu i m'explica la importància de FENAVIN. 30.000 m2, 1.500 cellers i cooperatives participants, 17.900 compradors nacionals (vol dir espanyols) i també internacionals, i més de 411.000 contactes comercials. Sanromà em recomana especialment que visiti la Galería del Vino, un espai de tast de la fira espectacular, que va ser el que més el va impressionar el 2017. I a fe de déu que impressiona.
Me n'hi vaig ràpidament. La Galería del Vino són centenars d'ampolles obertes amb lliure accés que pots tastar sense que cap comercial et foti la xapa. Encabat, pots apuntar la referència i dirigir-te a l'stand corresponent o continuar bevent, que és el que fan la majoria d'assistents, com dos homes rabassuts i semiesfèrics amb txapela i samarreta de l'Athletic de Bilbao que repassen una a una totes les botelles i passadissos. «Algo tendréis que comer», els dic. «Antes de entrar nos hemos metido un chuletón de quilo entre pecho y espalda. Ahora saldremos a comer otra vez y volvemos, que tienen que reponer el txacolí». Relament, comprovo, han buidat tot el txacolí de Getaria de la Fira i s'han barallat amb una senyora madrilenya que volia tastar el d'Araba.
Més enllà, una colla de gent que sembla important, perquè venen d'un estudi de televisió improvisat i els persegueixen les càmeres, expliquen amb orgull el què de FENAVIN. Pregunto. «No nos conoces, esta señora es la que sabe más de vinos de Castilla la Mancha —vol impressionar-me—, hacemos el programa Variotinto, nos conoce todo el mundo. Quieres hacer declaraciones? Eres simpático para ser catalán». La presentadora és guapíssima i va amb un vestit jaqueta rosa xiclet i un top de blonda. De fet, tothom va molt tocat i posat, sobretot els homes, amb uniforme modern i mesetari de texans, mocasins, camisa clara i americana cossada. Li dic a la reportera de cmmedia que m'ha agradat molt Ciudad Real, per quedar bé: que és una ciutat neta, ampla, agradable i amb gent feliç pel carrer. «Eso es por la feria, estamos muy contentos de que se haga algo tan importante aquí. En realidad no nos lo creemos aún. Pero ya te digo, esta ciudad es bastante fea, lo peor de la provincia». No veig a ningú borratxo.
Però jo també he vingut a treballar. Em fixo en els vins tarragonins, que és la meva comesa. Detecto vermut Miró —com a tot arreu— i l'incontestable Reserva d'Yzaguirre, però fa mal de dir que el millor és el Vermut de Robles de Montilla, amb 'receta andalusí' i auspiciat pel xef Paco Morales. On sí que es detecta lideratge català i tarragoní —a banda del xampany— és en la biodinàmica i els vins naturals, especialment els blancs. Prova d'això són els tastos de Vega Aixalà de Vilanova de Prades, Mas Bella de Masmolets o el sorprenent Blanc de Noirs del celler Biopaumerà de Rasquera. I tot això dins de la D.O. Tarragona, aquella gran desconeguda.
Quan he begut prou torno a l'estand de la Cambra, passant a veure uns amics de Montilla-Moriles que, a banda de deixar-me tastar manzanilles i palos cortados d'upa, tenen la deferència de convidar-me a formatge, jamonsito i picos de Jerez. És impossible no entendre's amb aquesta gent. Josep Baiges, el cap de comunicació de la Cambra sembla també content de ser aquí i haver arrossegat els millors periodistes de Reus i ens fa fer una foto a tots els clients de la Cambra en aquesta Fira. De tornada a l'estació ens toca el mateix taxista, tampoc en són tants, es veu. Han estat quatre hores intenses a Ciudad Real fent coses de reusencs arquetípics: marxants de vi. I d'aquí un parell d'anys tornarem, sidéuvol.
