Avui acaben les eleccions a les Cambres de Comerç catalanes. Es tracta d'un procés electoral que va començar la setmana passada i que, per primera vegada, ha incorporat el vot electrònic. Hi poden votar empresaris i autònoms de cada àrea on a la seva cambra de referència s'hagin presentat diversos candidats. No és el cas de la de Reus, que després que s'unissin les dues candidatures que s'havien presentat, no ha requerit que s'hi votés.
El president sortint, Isaac Sanromà, ha ostentat el càrrec durant tretze anys. Va arribar-hi l'any 2006 i va revalidar-lo el 2010. Des de llavors no s'han tornat a fer eleccions perquè les que s'haurien d'haver dut a terme l'any 2014 no s'han celebrat fins ara. Arribat el final de la seva presidència, TarragonaDigital l'entrevista per fer balanç d'aquests tretze anys, però també per fer una radiografia de la situació del teixit empresarial i l'actuació política en aquest àmbit.
El canvi de model pressupostari
—Acabeu una etapa a la Cambra de Comerç de tretze anys, quin balanç en feu?
—La veritat és que han sigut força anys; vam començar l'any 2006 amb una Cambra de Comerç amb unes regles del joc diferents de les que tenim ara, amb un pressupost que venia de la quota obligatòria que es cobrava a les empreses, tant per l'IRPF com per l'Impost de Societats. Això et donava una tranquil·litat pressupostària i financera molt bona.
El desembre del 2010, un decret del president Zapatero va canviar les regles del joc, i vam passar d'una quota obligatòria a un 'sálvese quién pueda' per buscar els recursos per tirar endavant. Ha sigut un canvi de mentalitat perquè vam haver de buscar la manera de ser útils a les empreses i que les empreses valoressin la feina que fa la Cambra de Comerç perquè ens poguessin repercutir i reactivar-nos amb aquests ingressos.
—Van ser uns anys durs, per tant?
—Els primers anys van ser complicats perquè les empreses no tenien aquesta mentalitat, però amb el bon equip que hem tingut, amb el personal i els tècnics de la Cambra, s'ha sabut trobar aquest punt d'utilitat, de buscar projectes d'emprenedoria i internacionalització. Ara podem dir que els tres últims anys hem trobat un equilibri financer i pressupostari, i deixem la Cambra amb una situació patrimonial superior a la que ens vam trobar l'any 2006. És una bona notícia de cara al futur, si temps enrere, tot i que no ho dèiem, patíem per la continuïtat de la Cambra, ara podem confirmar que té una salut de ferro.
L'evolució de la Cambra i la seva implicació en la ciutat
—De tot el que s'ha engegat durant aquests anys a la Cambra, què us fa marxar més orgullós?
—Estic molt orgullós que l'any 2010 organitzéssim la Borsa Europea del Cereal; va ser una fita molt important, una ciutat com Reus es va trobar que van venir 3.000 'broquers'. Estàvem competint amb ciutats com Munic, Londres, París, Hamburg o Torí, estàvem a la 'Champions'. Això va ser molt bo per un doble factor, el primer per fer l'esdeveniment en si, i el segon, perquè crec que va ser l'excusa perfecta per fer el palau firal al Tecnoparc.
L'any 2005 estàvem, amb l'alcalde i el regidor de Promoció Econòmica, pensant en aquest projecte de nou recinte firal, i ens faltava un esdeveniment que decantés la balança. Quan el 2006 ens van donar la seu de l'any 2010 es va inclinar la balança, i ha sigut un eix important a la política de la ciutat, que s'ha obert. Potser no s'ha desenvolupat tot el Tecnoparc segons es pensava en aquells moments, però està dibuixada una ciutat diferent, moderna i dinàmica.
—I pel que fa a Redessa i firaReus, quina evolució han fet, aquests tretze anys?
—Redessa i firaReus han tingut un desenvolupament diferent. FiraReus creiem que s'ha consolidat, hem sabut mantenir els salons històrics que teníem i se n'han creat de nous. Dos de cada tres dies estan ocupats per alguna fira o algun esdeveniment, és tot un èxit. S'està desenvolupant un sistema firal diferent, ara es busquen 'partners' privats que organitzin fires, i el futur va cap aquí, trobar sinergies amb el sector privat.
—I Redessa?
—Aquí sí que, quan estàvem planificant el Tecnoparc l'any 2006, crèiem que la Cambra de Comerç i tot el territori tindria un paper més predominant, però ens hem trobat que, per decisions polítiques, s'ha volgut que Redessa només fos d'un àmbit municipal i s'ha prescindit de la Cambra de Comerç i altres institucions, com Consells Comarcals i Ajuntaments del territori.
És una decisió política que s'ha d'acceptar, però que no compartim perquè creiem que potser hi ha hagut una implicació de Reus important, però s'ha perdut la capitalitat que donava a la ciutat que vinguessin el Consell Comarcal de la Terra Alta, els moblistes de La Sènia, l'Ajuntament de Cambrils... Venien dues o tres vegades l'any, però això feia que Reus fos aquesta capital que, des de la Cambra de Comerç, sempre hem volgut; però s'han d'acceptar les regles del joc i l'equip de govern que hi havia en el seu moment va decidir que fos només una societat municipal.
—I per tant, quina relació hi ha hagut entre Cambra i Ajuntament, aquests tretze anys?
—Si féssim un balanç, jo crec que ha sigut positiva. Quan ens trobem amb altres cambres veiem que la relació que tenen amb els seus Ajuntaments és bastant freda. Nosaltres hem tingut una relació cordial, que sempre hagués pogut ser més, però veiem que tots els projectes que hem portat a la taula de l'Ajuntament sempre han estat ben rebuts i, la majoria de vegades, els hem pogut aplicar, sobretot en aquesta segona etapa. Amb el Marc Arza hi ha hagut una entesa molt positiva, estem satisfets, de la relació que hi ha hagut.
Des de Reus cap a la seva àrea d'influència
—I entre la Cambra de Reus i la resta de cambres del territori, quina relació hi ha hagut?
—També hi ha hagut un canvi radical. En els primers anys la relació va ser molt complicada; tots recordem que vam haver de fer algun acte aquí en la línia de Tots Som Capital per defensar la identitat del nostre aeroport. Jo crec que això ara seria impensable. Amb la Cambra de Valls ha sigut sempre molt cordial, però no puc dir el mateix de la Cambra de Tortosa; defensa els seus interessos, però de vegades confon quins són, els seus interessos i el seu espai territorial, i de vegades vol aplicar coses en alguna demarcació que no li correspon com són la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
—I amb la de Tarragona?
—Amb la Cambra de Tarragona, en els últims anys, hi ha hagut un apropament molt positiu. Sobretot des de la presidència actual, de la Laura Roigé, això s'ha millorat i s'ha consolidat, i estem en una relació molt bona. No fa gaire mesos vam signar el conveni Horitzó 2021 en el qual tots els temes d'infraestructures que afectin tant a la Cambra de Reus com a la de Tarragona, seran tractats de manera conjunta, i així ho estem fent. Hi ha hagut una lleialtat entre les cambres que estic segur que es mantindrà per part del nou equip de la Cambra de Reus.
El relleu al capdavant de la institució
—En quines mans deixeu, la presidència de la Cambra de Comerç de Reus?
—El que volíem és que, encara que hi hagués un canvi, les empreses no ho notessin, que se seguissin fent les polítiques que fem ara. Sempre que hi ha un canvi es donen prioritats a altres temes, però jo crec que tenen molt clar que hi ha uns eixos, com la defensa de l'empresa, que està garantit. Hi ha molt bona relació, tenim contactes gairebé diàriament perquè volem fer un traspàs el més transparent i obert possible, i hi ha molt bona relació.
—Sempre havíeu dit que preferíeu que no hi hagués eleccions, i primer va semblar que sí, però finalment no se'n produiran. Com s'hi ha arribat, a aquest punt?
—Jo crec que és bo que hi hagi eleccions, però a la Cambra de Comerç en la situació actual... hem passat uns anys de travessia del desert, estàvem a l'UCI, ens van pujar a planta i ara hem sortit, però encara necessitem molta atenció. En aquest moment, que hi hagués dues candidatures, que vol dir que queden dos grups d'empresaris enfrontats, crec que no era bo. Des del comitè i el ple vam valorar que si podíem ajudar que es trobessin i busquessin punts en comú del programa de tots dos equips, seria bo. La veritat és que tots dos em van preguntar el meu parer i els vaig reunir un dia; crec que ha sigut el millor, perquè no hi haurà ni guanyadors ni perdedors, i ja no parlen de dos equips sinó que parlen d'un sol equip.
—Per tant, hi vau intervenir?
—Sí, es van posar en contacte amb mi per veure si podia tenir un intercanvi d'impressions amb ells i els vaig explicar el que creia que era millor per a la Cambra de Comerç. L'acord l'han pres ells, però vaig participar en aquestes rondes de contactes per veure si es podia fer una candidatura única.
El projecte de La Llotja
—Abans parlàvem de projectes que us fan marxar orgullós, què us ha quedat pendent?
—El que ens ha quedat pendent, i amb un sentiment agredolç, és la llotja. Quan vaig arribar em vaig trobar que teníem una demanda de Caixa de Tarragona que s'havia perdut en primera instància i a l'Audiència Provincial i ho teníem a l'Audiència Nacional, i el comitè vam pensar que no podia ser que tinguéssim aquest plet. Quan hi va haver canvis de persones a Caixa de Tarragona va ser molt més fàcil poder arribar a un acord.
Al cap dels anys va acabar amb l'adquisició, ara fa poc més de dos anys, del que pensem que és la joia de l'espai de la Llotja pel que representa. Són 700 anys de fer el mercat dels dilluns, i aquesta adquisició no la fèiem només per nosaltres, perquè la Llotja ha evolucionat i no necessita un espai tan gran. El que crèiem era que està al centre de la ciutat i havia de ser un espai obert a la ciutat.
—La part agra és no haver pogut culminar el projecte?
—Sí, vam buscar un projecte per poder desenvolupar-lo, i s'hi va implicar l'Ajuntament de Reus, una empresa de vermut i faltava la tercera pota, que és la Generalitat, però ens vam trobar amb totes les dificultats de l'aplicació de l'article 155. Vam haver d'aturar el projecte i ara fa uns mesos que el nou plenari va decidir que fos el nou equip qui tornés a tirar endavant aquest projecte o qualsevol altre; el que volem és que la Llotja sigui un espai d'utilitat per a la ciutat. Però sí, m'ha quedat aquest regust de no haver pogut acabar aquest projecte de buscar-li utilitat a la Llotja.
El futur de l'economia a casa nostra
—Com veieu el futur de la Cambra i del teixit empresarial?
—Durant aquests anys també hem vist l'evolució que ha fet l'economia de la ciutat i del territori. Hem patit la crisi més important dels últims 30 anys, i ha fet que moltes empreses que estaven sanejades ara potser ni existeixen. Crec que això ja ha passat, i les empreses que hi ha ara són més fortes que fa cinc anys, però sempre hi ha alguns sectors que estan una mica debilitats.
—A quins us referiu, en el cas de casa nostra?
—A les comarques de Tarragona tenim una dependència potser massa gran del sector serveis, ens falta indústria. Les comarques on hi ha més indústria són comarques amb una vitalitat econòmica molt més important. Aquí tenim un comerç molt important, també, però veiem com els darrers dos anys també hem vist com s'ha encès el llum de 'reserva'.
El comerç s'ha de reinventar perquè té una tendència a la baixa i no és per la implicació de noves superfícies, sinó de la venda per Internet, que ho està trastocant tot. També veiem com al territori hi ha comarques com la Terra Alta o la Ribera d'Ebre que segueixen estant a la cua de la industrialització i d'implantació de noves empreses. Per això vam fer una aposta perquè Ascó i Flix poguessin tenir una reactivació econòmica i crec que no han tingut un pla alternatiu d'industrialització.
—Hi ha algun àmbit econòmic o territorial que permeti optimisme?
—Com a nota positiva estem veient l'increment del sector agroalimentari. Quan vam arribar, la Terra Alta només venia vi perquè fos tractat en altres Denominacions d'Origen, i ara la comarca s'ho ha cregut i cada dia s'hi obren nous cellers. El futur ha d'anar per aquí.
—En quina situació es troba la relació de la Cambra de Comerç de Reus amb la seva àrea d'influència?
—Sempre hem cregut que el territori de la nostra Cambra és l'actiu més important. De vegades no s'ha pogut arribar com ho havíem fet; recordo l'any 2006 i el 2008, cada any fèiem els premis Cambra, que els vam fer a Móra d'Ebre i a Montblanc. Això, que es visualitza molt, no ho hem fet. Del que sí que n'estic satisfet és que, els serveis tècnics de la Cambra de Comerç no hi ha setmana que no visitin les nostres comarques, que no facin projectes per ajudar emprenedors de la Conca, que no ajudin emprenedors de La Ribera, que no siguin a Cambrils fent jornades sobre comerç... Potser això es veu menys, però la Cambra és molt present del territori.
També et pot interessar:
Les Cambres de Comerç de l'àrea metropolitana de Tarragona canvien de cares