Fernando Simón porta sent una de les cares de la pandèmia de coronavirus a Espanya. La seva imatge ha calat entre la població i és una de les veus que més hem sentit, especialment en rodes de premsa, de manera que qualsevol cosa que diu s'analitza amb lupa.
El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries sempre ha estat molt prudent a l'hora de fer declaracions, tot i que no li ha tremolat el pols per remarcar quan les coses s'estan fent malament, cosa que ha tornat a fer aquesta mateixa setmana.
Simón ha destacat que la situació epidemiològica a Espanya ha millorat molt en les últimes setmanes, però que encara no és bona, i que ha detectat que certa part de la població està començant a donar per bones unes dades que no ho són.
En aquest sentit, el doctor veu «certa complaença» amb incidències acumulades que encara són molt altes, la qual cosa podria portar a infravalorar el virus. Fernando Simón ha destacat que durant tot aquest any que ha passat «hem après molt» del virus i de la malaltia, i que això s'ha notat a l'hora de gestionar la segona i la tercera onada, «que no han tingut a veure amb la primera».
Tot i això, Simón creu que el problema que està apareixent ara a la societat és que «estem començant a tenir una certa complaença amb incidències que no són encara bones». «Estem començant a pensar que, quan vam baixar de 500, 300 i 200, ens podem començar a relaxar perquè hem estat capaços de reaccionar i no veiem el conjunt de la informació», ha assenyalat, en relació amb les dades d'incidència que actualment hi ha a Espanya.
Totes les comunitats autònomes estan desescalant les seves restriccions, quan moltes encara es troben per sobre de 100 casos per cada 100.000 habitants en dues setmanes i algunes encara superen els 200 casos. Això porta a la població a pensar que una incidència de 150 casos és acceptable, especialment si es compara amb els més de 1.400 casos que van aconseguir diverses comunitats fa unes setmanes.
Però Simón alerta que la dada de la incidència no és l'únic que cal tenir en compte per valorar la pandèmia i que, tot i així, aquesta dada continua sent molt alta, lluny dels 50 casos que es consideren com a límit per poder rastrejar bé la malaltia i frenar la transmissió. Actualment, només Extremadura ha aconseguit baixar d'aquesta xifra, amb 49,45 casos en dues setmanes, el 4 de març.
A més de la incidència, Simón posa el focus en l'ocupació hospitalària per valorar si realment la situació és bona i, a Espanya, l'ocupació de les UCI encara és molt alta. Amb les UCI plenes de pacients de la tercera onada -i fins i tot de la segona-, el doctor ha alertat que un augment de casos ara, amb una mínima velocitat de transmissió, podria suposar un greu problema.
«Si ara tenim un increment mínimament ràpid, no tindríem la capacitat de reacció que hem tingut perquè les UCI estan encara molt saturades», ha assenyalat. Fins que aquestes unitats no es buidin de pacients i es doni marge als hospitals per recuperar-se i preparar-se per a possibles futures onades, la societat ha de saber que qualsevol pujada de casos i d'incidència seria molt perillosa. I una quarta onada podria tirar per terra el treball fet durant les dues anteriors.
Fernando Simón valora les mesures preses durant la pandèmia
A més de la incidència, Fernando Simón ha volgut revisar la gestió que ha fet Espanya, tant el govern de Pedro Sánchez com el de les comunitats autònomes, de la pandèmia de coronavirus.
El doctor ha demanat ser «molt prudents a l'hora de valorar els èxits» perquè durant aquest temps, quan semblava que les coses s'estaven fent bé, sense cap canvi aparent, la tendència canviava. I això no ha passat només a Espanya, sinó en la majoria de països.
Sobre les mesures que s'han pres i encara s'estan prenent, Simón creu que encara és aviat per valorar-les, però admet que s'han pres les que en cada moment s'han cregut necessàries. Per al cap del CCAES, ja hi haurà temps de valorar quines mesures han estat les més eficaces, ja que creu que és possible que, en alguns moments, algunes mesures podrien haver estat més dures per frenar la pandèmia. I també que és possible que, en altres moments, n'hi hagi hagut de massa dures. En qualsevol cas, defensa que s'han intentat prendre les decisions més coherents amb la informació que es té en el moment de prendre-les.
«Haurem de fer una reflexió clara de quines han estat les més útils i quines no», ha admès, però també s'ha mostrat convençut de l'enorme capacitat d'adaptació del sistema sanitari espanyol, ja que hi ha hagut canvis dràstics en els sistemes d'informació i de diagnòstic en els últims mesos, així com canvis dràstics en la gestió de les residències de gent gran.