La reunió dels assessors sanitaris de la Unió Europea que va tenir lloc durant el Fòrum del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties, el 18 i 19 de febrer a Estocolm, va ser clau per determinar l'abast de la pandèmia del coronavirus a Europa, i les actes del mateix demostren que Fernando Simón va subestimar el perill potencial de virus.
Altres països com França i Alemanya, en canvi, sí que van mostrar la seva preocupació per l'avanç de la malaltia i per la falta de mitjans davant un possible augment dels casos. Malgrat les advertències, el govern espanyol va trigar més d'un mes en cercar material sanitari en el mercat internacional i reorientar la producció nacional.
Segons les actes del Fòrum, França, a través del seu assessor sanitari, Bruno Coignard, vaticinava el pitjor dels escenaris per a Europa: «El quart escenari, que contempla la transmissió massiva i que causaria un impacte significatiu en els sistemes de salut, és el més probable».
Alemanya ja havia realitzat un miler de tests PCR
També Alemanya va mostrar la seva preocupació per l'emergència sanitària que s'acostava i va alertar de la dificultat d'aconseguir equips de protecció individual, com màscares, bates i ulleres. Segons l'acta del 18 de febrer, l'assessor alemany, Osamah Hamouda, va alertar que «el mercat està buit i no és senzill posar en marxa la producció nacional».
En aquella reunió, Alemanya va informar que havia posat en marxa els protocols per a la realització de proves PCR en 20 universitats i que s'havien realitzat ja més d'un miler de tests del coronavirus en diversos laboratoris. Espanya, en aquella data, havia realitzat 60 tests en total, tot i haver registrat ja dos positius al seu territori.
Simón subestima el contagi comunitari
En aquella trobada, Fernando Simón va reconèixer que Espanya no estava preparada per fer un seguiment epidemiològic dels casos, com exigia l'epidèmia en les seves primeres fases. Simó es va mostrar preocupat pel risc d'importació i com solucionar els focus secundaris, ja que el rastreig era ja llavors una gran càrrega per al sistema sanitari.
L'expert espanyol, al mateix temps, va subestimar l'efecte de la transmissió comunitària i va assegurar, en diversos moments de la reunió, que això era irrellevant en els focus principals de l'epidèmia. Segons ell, era més important el factor temporal i la incidència de la malaltia.
Així, va arribar a dissentir amb els criteris del Centre Europeu de Malalties Infeccioses en considerar que «les àrees afectades amb transmissió comunitària podrien canviar segons el progrés de la situació», i va afegir que «algunes àrees que es troben a la llista de l'òrgan europeu són en realitat intermèdies».
La inacció del govern espanyol
La manca d'actuació del govern espanyol davant els primers indicis de transmissió comunitària a Espanya va ser després objecte de polèmica, ja que a finals d'aquest mes hi havia un cas a Sevilla que no havia tingut contacte amb altres països afectats, i era especialment preocupant la multiplicació de casos a Torrejón de Ardoz, Madrid.
D'altra banda, en la reunió del 19 de febrer, Fernando Simón va considerar més important l'aïllament dels casos que el nombre de test de diagnòstic, i va alertar de l'estigmatització dels infectats. Ja llavors va parlar de la preocupació entre el personal sanitari, però Espanya no iniciar la reserva de material fins al 2 de març, i no va fer compres massives fins al 25 de març.