La filla d’una de les víctimes mortals de l’incendi que es va originar el passat 5 de gener en un edifici de Badalona ha escrit una carta al mitjà ‘El Periódico’ amb l’objectiu de «denunciar el total desemparament» que han viscut al llarg dels últims dies. En la missiva, Isabel Merino lamenta que «tothom tenia coneixement de les punxades de llum» però ningú va fer res al respecte, i aprofita per «demanar responsabilitats a qui correspongui».
La víctima estava «física i mentalment perfecta»
Emotives paraules les que ha escrit Isabel Merino en referència a la situació que ha viscut la seva família arran l’incendi del pis de Badalona. La mare de Merino era una dona de 86 anys que «estava física i mentalment perfecta» i residia a la novena planta de l’edifici on es van originar les flames. Malauradament, va morir com a conseqüència de la inhalació de fums.
«El meu cunyat va arribar a les 9.25 hores per recollir a la meva mare i passar el dia en família, i va ser testimoni presencial de tots els fets», explica la dona, que comença la missiva lamentant que «ningú per part de les autoritats s’ha posat en contacte amb nosaltres». Així les coses, malgrat informar els agents policials de l’existència de la víctima i la necessitat d’aquesta de ser rescatada, Merino explica que ho van fer «massa tard: s’havia asfixiat».
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
«Tothom era conscient de les punxades de llum»
Amb tot, Merino té clar que «tota la culpa li donen als immigrants, però jo no hi estic d’acord en absolut». En aquest sentit, manifesta que tots tenen dret a buscar «una vida millor, però han d’adaptar-se a les normes de convivència i, evidentment, complir les lleis», ja que, «de la mateixa manera que tenen drets, també compten amb obligacions».
L’autora de la carta fa públic que, de la vintena de veïns que residien en l’edifici de l’incendi, «tan sols pagaven les despeses de la comunitat 3 o 4 persones». A més, explica que «aquí, tothom sabia el de les punxades de llum, aigua i tot el que podien saquejar, i ningú ha fet res al respecte». La seva mare, de fet, sentia pànic absolut d’haver de deixar la casa sola durant més d’un dia, per si es trobava la casa ocupada en tornar.
Vol que la mort de la seva mare serveixi per a alguna cosa
Finalment, Merino fa una crida a «canviar les lleis i demanar responsabilitats a tothom qui correspongui» perquè «la mort de la meva mare serveixi perquè algú faci alguna cosa al respecte».