La Fiscalia s'ha reafirmat en què «no ha de cessar en la recerca que té encomanada» sobre el rei Joan Carles, ja que considera que ha avançat «qualitativa i quantitativament», i ha indicat que la comissió rogatòria sol·licitada a la Fiscalia de Ginebra «obre noves perspectives» i ha de ser complementada amb més diligències. Així ho expressa en l'informe on també demana al Tribunal Suprem que rebutgi una querella presentada per Òmnium Cultural contra el rei emèrit en considerar que els fets denunciats, en cas d'haver-se comès, serien anteriors a 2014, quan gaudia d'inviolabilitat.
L'informe, signat pel fiscal Juan Ignacio Campos, encarregat també de la recerca respecte a Joan Carles I, creu que les diligències que han de complementar la comissió rogatòria sol·licitada a Ginebra, que encara «no ha estat emplenada íntegrament», «sens dubte obriran un ventall de possibilitats impossibles de valorar en aquest moment».
El pagament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca
La Fiscalia del Suprem va assumir el passat mes de juny les investigacions que fins llavors dirigia Anticorrupció sobre el presumpte pagament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca per a determinar la possible rellevància penal des de juny de 2014, quan el rei emèrit va abdicar, perdent d'aquesta manera la inviolabilitat.
Llavors, el ministeri públic va apuntar la necessitat de practicar noves diligències que afectaven directament a Joan Carles I i ara, quatre mesos després, planteja que aquestes diligències han avançat «qualitativa i quantitativament» i que la informació enviada per Suïssa, encara sense ser completa, ha de ser complementada amb noves diligències.
I aquestes, afegeix el fiscal, «sens dubte obriran un ventall de possibilitats impossibles de valorar en aquest moment». Per això, subratlla la necessitat de continuar investigant abans de plantejar al Suprem si escau o no obrir una causa penal.
La querella d'Òmnium
Respecte a la querella d'Òmnium, el fiscal veu «evident» que «els delictes suposadament comesos haurien estat executats amb anterioritat al 19 de juny de 2014 —data de la seva abdicació—, i, per tant, el querellat estaria emparat per la inviolabilitat que la Constitució garanteix al cap de l'Estat».
Estableix, a més, un clar paral·lelisme entre aquesta querella i la que van presentar fa uns anys Esquerra Unida, el Partit Comunista d'Espanya i l'Associació Fòrum d'Advocades i Advocats d'Esquerres contra el rei emèrit, i que el Suprem va arxivar. Recentment, els querellants han tornat a demanar a l'alt tribunal que reobri la causa. Per tant, donada la similitud de totes dues querelles, la Fiscalia opina que en aquest cas «ha de predicar-se (...) idèntica resolució», és a dir, arxiu.