La foscor i el temor que aquesta genera, entre d'altres, va fer que l'home, després de descobrir-lo, emprés el foc per a il·luminar. Posteriorment, Thomas Edison, basant-se en els models de Wellington i Swan, va patentar la bombeta. Aquest invent ha facilitat des de fa més d'un segle la vida en els habitatges moderns i ha suposat un punt d'inflexió en el rendiment i el consum energètic. Ara, el somni de l'enginyer català Benito Muros és comercialitzar «la bombeta que mai s'apaga» per acabar amb l'obsolescència programada.
Malauradament, pel que sembla, no ha aconseguit el suport de cap empresa que la distribueixi. L'enginyer ha reconegut en una entrevista a 'Cinco Días' que l'any 2016 «dues companyies catalanes es van interessar en la idea, però cap cadena estava disposada a vendre una bombeta que no s'espatllés». No obstant això, després de l'èxit que va tenir una altra entrevista seva a TVE, Muros va rebre diverses trucades en què li plantejaven vendre el producte a Amazon. «No tenim els mitjans per fabricar les bombetes a aquesta escala», lamenta l'inventor assegurant que cal associar-se amb una empresa més gran que aposti per la inversió.
Paral·lelament, segons relata 'La Vanguardia', una companyia estatunidenca podria estar interessada, però reclama el 50%, fet que ha provocat que Muros rebutgi l'oferta negant-se a signar un acord.
La bombeta sempiterna
L’inventor català es va inspirar en una bombeta que està ubicada en una estació de bombers a Califòrnia i que està encesa des de 1901. L’any 1976, la ‘gesta’ va entrar al llibre Guinness dels Rècords. Així mateix, la centenària bombeta suposa un dels enigmes més curiosos de l’enginyeria elèctrica, havent-la estudiat en nombroses ocasions i, fins i tot, arribant a teories conspiratives sobre el seu origen i el motiu de la seva durada.
La bombeta de Livermore, segons les observacions científiques, està feta d’un filament vuit vegades més ample que el d’una actual. Mesura uns 8 cm i té una potència de 4 watts, tot i que originalment es creu que era de 30 i amb el temps ha anat perdent eficàcia i rendiment. En paral·lel, la física Debora Katz va determinar que un dels motius pel qual la bombeta roman encesa és pel material semiconductor del filament, possiblement de carboni, ja que quan s’escalfa es converteix en un conductor superior, tot el contrari de les bombetes actuals.