Podem està en caiguda lliure i la patacada electoral a Galícia i el País Basc sembla que ha precipitat moltes de les decisions que ja flotaven en l'ambient. Tot i que de momentPedro Sánchezsegueix confiant en Pablo Iglesias, el pèssim resultat a les eleccions del 12-J augmenta la pressió perquè canviï el rumb del govern espanyol.
Les eleccions d'aquest cap de setmana esborren a Podem de la ruta electoral a Galícia i el deixen en la irrellevància al País Basc. Uns resultats que confirmen la progressiva pèrdua de suport de la formació domicili, dins de la qual ja comencen a sortir veus crítiques que demanen un canvi a Iglesias.
Reestructuració interna i inquietud
Mentre el partit d'Iglesias afronta la seva reestructuració interna, al PSOE hi creix la inquietud per veure com afectarà això al govern de coalició. Els socialistes han guanyat un escó a Galícia i un altre al País Basc, però els barons estan incòmodes amb la victòria dels nacionalistes i diversos ministres preparen una ofensiva per debilitar Podem.
Per ara, la consigna és assumir els mals resultats i fer pinya al voltant de la coalició. No obstant això, l'entorn de Sánchez és conscient que setembre serà un mes clau i que en aquesta situació el govern no podrà aguantar la tempesta de la crisi que s'acosta. Per això tenen clar que és necessari fer retocs i canviar els equilibris.
Al sector tècnic, liderat per José Luis Escrivá i Nadia Calviño, creix la molèstia pel comportament de Podem, als que «només els interessa el tuit». La seva idea passa per reduir els ministeris i moderar el pes d'Iglesias.
Per la seva banda, la derrota electoral ha sacsejat les files del mateix grup. Pesos pesats de Podem com Juan Carlos Monedero i Ramón Espinar critiquen la manca de construcció i l'autoritarisme de la direcció, mentre Iglesias es limita a aguantar els cops. Tots dos creuen que si el PP no s'obre a pactar els pressupostos, la coalició resistirà.
@PODEMOS ha estat la generositat en la política. S'ha oblidat de si com a partit per aconseguir el primer govern de coalició capaç de frenar el drac que portava la crisi. Però a el preu de no tenir partit. Clavegueres, avantatgistes, oportunistes, divisionistes han fet la resta. pic.twitter.com/3VjK1OcLJC
- Juan Carlos Monedero (@MonederoJC) July 13, 2020
Ara bé, l'acostament puntual de Ciutadans i PSOE és acceptable des de la banda d'Iglesias, perquè pot ser venut com un suport conjuntural en una situació excepcional, però la inclusió del PP obligaria a revisar els pactes de legislatura i modificar la posició del vicepresident.
Ministres en la corda fluixa
El fiasco a Galícia debilita molt a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que havia donat suport al candidat Antón Gómez-Reino. Allà, la caiguda de Podem ha servit al BNG per experimentar una substancial pujada dels suports electorals.
El panorama actual podria precipitar alguns canvis que Sánchez fa temps que estudia. El primer consistiria a treure el càrrec de portaveu a Maria Jesús Montero, que ara comença a ser qüestionada fins i tot pel seu treball a Hisenda. Amb ella, altres ministres amb pes al PSOE podrien ser sacrificats en el marc d'una reducció de la despesa pública.
La clau és saber què passarà amb els cinc ministres de Podem: Alberto Garzón, Manuel Castells, Yolanda Díaz, Irene Montero i Pablo Iglesias.
Alguns agents socials i del món empresarial veuen els resultats del 12-J com un aval a les seves posicions contràries al govern de coalició actual. A més, en alguns ambients del PP comença ja a circular la idea d'un avançament electoral a 2021, una opció que el mateix Pablo Casado té sobre la taula.
La decisió del futur del govern passa pel pacte entre Sánchez i Iglesias, que de moment sembla intocable. No obstant això, el cansament d'alguns ministres pot acabar forçant la decisió d'un canvi.