Les eleccions municipals de 2019 i els esdeveniments de les següents setmanes van desencadenar el que ara sembla una realitat imminent: l'adeu de Manuel Valls de la política barcelonina després d'una breu estada i el seu retorn a la política francesa. Els seus poc menys de 100.000 vots als comicis i el posterior trencament amb C's, van deixar Barcelona pel Canvi en la irrellevància a l'escena política de la ciutat, amb tan sols dos regidors —el mateix Valls i l'ex d'Unió Democràtica, Eva Parera— i ara Valls s'aproxima cada cop més a França, el país d'on va ser primer ministre i on tot fa pensar que acabarà tornant, a jutjar pels seus últims moviments.
Un fracàs de concepte: la falsa 'centralitat' que defensava Valls
A ningú no se li escapa que Manuel Valls irrompia a Barcelona com a pas previ a fer el salt a la política catalana. Ho volia fer, però, com a màxim exponent de la centralitat, amb el suport de les formacions constitucionalistes i com a home de consens: Valls pretenia que el seu prestigi a la política francesa li valgués perquè el constitucionalisme s'aglutinés al seu voltant amb una plataforma electoral única que permetés trencar l'hegemonia nacionalista a les institucions catalanes i, de retruc, elevar Valls a l'èxit i a l'aparador de la política espanyola. Un 'win-win' sobre el paper que, a la pràctica, ja va néixer molt coix. L'adeu d'Albert Rivera, a qui Valls estava molt lligat, i la polarització de la política estatal, ja van truncar de bon inici les esperances d'un exprimer ministre francès fent carrera a les institucions d'un país veí.
El constatat fracàs de Manuel Valls no és fruit de la conjuntura, sinó la conseqüència d'haver llegit la política catalana —i la barcelonina— amb una òptica errònia, massa centralista i homogènia; una òptica francesa que no encaixa amb la realitat a Catalunya. La seva pretensió de retornar a la centralitat es feia des d'una perspectiva unificadora i centralitzadora, des de la negativa al catalanisme i als trets diferencials de la societat catalana. Negar que Catalunya és una nació, titllar el catalanisme d'«ètnic i antieuropeu» o, la setmana passada, mostrar-se en contra de l'ensenyament del català a l'escola, han estat algunes de les polèmiques declaracions que han situat Valls molt lluny de la centralitat que ell mateix buscava però que no va acabar de trobar mai.
La centralitat, un espai on Valls no encaixava i que ara ocupa el PDeCAT
Una centralitat mal entesa: enlloc de vincular-la a la moderació, al pactisme i al diàleg entre els diversos corrents de la societat catalana, Valls defensava una Catalunya i una Barcelona sense veu pròpia, provincianes respecte a la resta de l'Estat i amb els seus trets culturals dissolts en un Estat homogeni, seguint el model francès. Tot plegat, una idea que a Catalunya s'allunya de la centralitat i que va servir perquè Valls s'anés escorant ideològicament, lluny d'assolir els suports majoritaris que pretenia.
Alhora, però, el fracàs de Valls amb la seva idea de falsa centralitat reforça clarament la tesi que, a Catalunya, aquesta posició només es pot assolir des de l'òptica del catalanisme polític. El PDeCAT, que tot just aquest dilluns ha triat la seva candidata a la Generalitat, Àngels Chacón, és la representació política d'aquest espai que il·lustra el seu eslògan preelectoral, 'Centrem el país'. La formació demòcrata, que no renuncia al seu esquelet ideològic nacionalista —amb la llengua, la cultura i la defensa dels trets nacionals catalans com a part nuclear del seu ideari—, se situa alhora en les vies de la moderació, el diàleg i el pacte. Un posicionament, aquest sí, adequat al centrisme català i que Valls mai no va saber interpretar.
La irrellevància i la divisió, letals: Valls, sense marge de creixement a la política catalana
Valls, a més, no s'ha sabut treure l'etiqueta de polític 'outsider', aparegut poc abans de les eleccions municipals i gens identificat amb Barcelona, on tot i haver nascut i tenir-hi arrels i família, mai hi havia viscut. En l'any i mig com a regidor, l'exprimer ministre francès ha estat envoltat de polèmiques com el fet d'haver passat el confinament a Menorca, haver seguit el darrer ple des de París o la seva reduïda presència al consistori barceloní. En les darreres setmanes, Valls ha fet un 'tour' pels mitjans de comunicació francesos que, sumat al fet que les darreres declaracions que ha fet són totes en clau de la política gal·la, li auguren un retorn imminent a França.
El fracàs en la lectura de la política catalana i els resultats electorals discrets van condemnar Valls a la irrellevància a l'Ajuntament de Barcelona, cosa que ha dut Barcelona pel Canvi a la divisió interna. La formació podria acabar desmembrant-se amb la marxa del seu líder, però mentrestant diverses faccions ja batallen per una successió que sembla que guanyarà Eva Parera, l'altra regidora del partit. Amb les darreres setmanes de Manuel Valls a la política catalana, el futur de Barcelona pel Canvi té, també, mala peça al teler.